Manresa estrena un documental que posa en valor el coratge de Flors Sirera i del poble ruandès

Reivindicar el coratge de persones que han perdut la vida fruit del seu activisme, personalitzat en la infermera manresana Flors Sirera, cooperant de Metge Sense Fronteres, que va morir assassinada a Ruanda el 1997, i donar veu, alhora, al poble ruandès. És l'objectiu del documental Ruanda, Red Lines, estrenat aquest dimecres al vespre a Manresa en el marc del Memorial pels conflictes oblidats, una cita anual que es fa coincidint amb l'aniversari de la Flors. Una setantena de persones han assistit a l'acte organitzat a l'auditori de la Plana per l’Ajuntament de Manresa a través de la Casa per la Pau i la Solidaritat Flors Sirera i la regidoria de Cooperació, i per l'associació Inshuti.

El documental, de 52 minuts de durada i autofinançat pels seus autors, la periodista Zahida Membrado i el realitzador David Panxa Fàbregas, ha pogut veure finalment la llum gràcies a les ajudes dels ajuntaments de Sant Just Desvern, d'on són Membrado i Panxa, i de Manresa per poder-ne fer l'edició i el muntatge per a la seva projecció. Regió7 hi ha aportat fons documental.

"El més perillós és caure en la resignació".

Pere Massegú, regidor de Cooperació de Manresa, ha recordat que la d'enguany és la 29a edició del Memorial pels conflictes oblidats. Ha comentat que actualment, al món, hi ha 61 conflictes armats actius, que és la xifra més alta des de la II Guerra Mundial. Ha lamentat la vulneració cada vegada més flagrant per part de potències aparentment democràtiques del dret internacional i de la carta de les Nacions Unides. Malgrat això, ha advertit que "el més perillós és caure en la resignació". A l'acte també han assistit els regidors Mariona Homs, Anjo Valentí i Mariana Romero.

"El genocidi més greu més breu de la història"

Membrado, que ha celebrat que, per fi, es pugui projectar el documental gràcies a les ajudes de les administracions, ha explicat que el punt de partida va ser donar veu al poble ruandès 25 anys després del "genocidi més greu i breu de la història", on van morir prop d'un milió de persones. Ella i Panxa van voler conèixer de prop la situació del país. A la banda positiva van trobar la dignitat de les persones que hi viuen; a la negativa, "un país on no hi ha democràcia perquè hi governa una dictadura". Ha comentat que, quan van conèixer la història de la Flors Sirera van decidir "redirigir l'argument" per, tal com figura en el cartell del documental, convertir Ruanda, Red Lines en "La història d'una cooperant a l'Àfrica dels Grans Llacs. Quan ajudar significa quedar-se".

Panxa ha comentat les traves per tirar el projecte endavant per manca de finançament, fins al punt que el van haver de deixar al calaix durant un temps. Ha insistit en la voluntat de donar veu a la història de persones que es converteixen en heroïnes sense voler-ho perquè, com la Flors, "els surt de dins". Ha remarcat que, tot i el trist final que va tenir, "estava fent el que volia".

Després de la projecció, l'acte ha inclòs un diàleg entre Panxa i l'advocat Jordi Palou-Loverdos, mediador especialitzat en conflictes internacionals, que ha explicat la situació actual de Ruanda i de la causa per la justícia, que continua oberta a l'Audiència Nacional. També s'ha referit al nou empresonament que pateix des del juny de 2025 Victoire Ingabire Humuhoza, defensora de la democràcia, la pau i el diàleg a Ruanda, que actualment està en aïllament a l'espera de judici.

Subscriu-te per seguir llegint