Una trentena de famílies de Manresa estan en risc de ser desnonades
La PAHC alerta que la ciutat podria viure escenes de famílies vivint al carrer
La PAHC va denunciar que jutjats i policia actuen amb més agressivitat en els desnonaments / OSCAR BAYONA
A Manresa hi ha una trentena de famílies en risc de ser desnonades de l'habitatge on viuen. Ho va manifestar aquest dimecres la PACH Bages en una compareixença davant l’edifici dels jutjats per denunciar un enduriment dels jutjats i dels cossos policials en els processos de desnonament. Una actitud que, segons van dir, han percebut les darreres setmanes.
Segons dades de la mateixa PAHC, l’any passat una vintena de famílies van ser desnonades, i aquest 2026 «en són molts més les que es troben en risc de quedar-se al carrer», va assegurar Eulàlia Castelló, membre de la plataforma. Va explicar que fins ara era possible negociar amb la comitiva judicial en casos de desnonaments de famílies vulnerables on el propietari era un gran tenidor o un fons voltor.
A les últimes setmanes, però, això ha canviat, i "en lloc de garantir una solució", els processos de desnonament s’han accelerat, i l’actuació de policia i els jutjats és molt més «agressiva». «Només busca expulsar les veïnes de casa seva independentment de la seva situació».
Exemples
Van posar com a exemple l'intent de desnonament del Bloc 8 de la PAHC la setmana passada. Propietat d’un fons voltor i «malgrat que ens trobem en vies de trobar una solució, que la família afectada té l’informe de vulnerabilitat i no té alternativa habitacional, la comitiva va decidir ajornar el desnonament només tres setmanes. Sabem que això implica un desplegament policial disposat a fer servir la força». Dos dies després, es va desnonar una família amb tres menors d’un habitatge del carrer Vilanova.
La PAHC considera que «estem davant una vulneració dels drets fonamentals i en situació d’inseguretat jurídica». Reclamen claredat en els processos judicials, l’aplicació efectiva de la moratòria antidesnonaments prorrogada tot el 2026, accés a la mesa d’emergència de totes les persones vulnerables i un reallotjament digne per tothom.
La PAHC també va interpel·lar al govern municipal: "prou inacció davant una situació cada cop més insostenible". La plataforma va alertar que si aquesta dinàmica no canvia, Manresa podria viure escenes de sensellarisme com les registrades recentment en ciutats com Badalona, i amb famílies al carrer. "La gent necessita un lloc on viure i no marxarà. Sense accés a l'habitatge, el que estem generant és pobresa i exclusió als carrers", va concloure Castelló.
Estudiants en risc
La crisi de l'habitatge té un impacte directe en els infants. Pablo Ruiz, membre de Docents per l'Habitatge a la Catalunya Central, va explicar que la inestabilitat residencial afecta greument l'escolarització. "Sense unes condicions de vida mínimament dignes, com tenir un sostre o els subministraments bàsics garantits, no es pot donar un procés d'aprenentatge adequat", va afirmar.
Segons el col·lectiu, des de l'inici d’aquest curs una trentena d'alumnes d'una quinzena d'escoles del Bages es van veure afectats per situacions relacionades amb el desnonament.
Ruiz també va criticar que, malgrat tractar-se d'una problemàtica cronificada, no s'estigui prioritzant l'interès del menor. "És molt greu que, en una crisi d'habitatge, no es posi per davant la protecció dels infants davant d'interessos especulatius i de guany privat", va lamentar.
Subscriu-te per seguir llegint
