Sabies que Manresa ha tingut fins a tres 'boleres' en els últims 70 anys?

El joc de bolos és antiquíssim i sembla que el seu origen va ser fa uns 4.000 anys a l’antiga Grècia i Roma.

La modalitat actual, coneguda com a ‘bowling’ o bitlles americanes, és un esport de saló originari dels Països Baixos que va ser importat pels colons anglesos, holandesos i alemanys als Estats Units. Les primeres regles de joc estandarditzades del ‘bowling’ es van establir a Nova York el 1894 i, a partir d’aquest moment, el joc es va expandir per tot el món.

El ‘bowling’ es va introduir a Catalunya a la dècada dels cinquanta com a esport de lleure i es va popularitzar amb l’arribada de les primeres pel·lícules americanes. El 1949 es va fundar la Federació Catalana de Bitlles i Bowling al voltant de la pràctica de les bitlles càntabres i, després, s’hi afegiren altres modalitats tradicionals i l’americana. Les primeres instal·lacions de bitlles foren el 1951 al Club Boliche a la Diagonal de Barcelona.

A la nostra ciutat, la primera pista de bitlles que es va obrir va ser l’1 de desembre de 1952, en la nau de la carretera de Cardona, número 78, on es va constituir l’associació Club de Bolos Manresa. L’ajuntament va gravar amb un impost de mil pessetes mensuals aquesta activitat per considerar-la un «consum de luxe».

El nou esport que només feia un any que havia obert la primera sala a Barcelona devia arrelar a la ciutat perquè, poc temps després, es va començar a parlar de la possibilitat de construir una ‘bolera’ americana a la piscina. La idea era que les obres comencessin ben aviat i així va ser, ja que es va inaugurar el 17 de juliol de 1953. La instal·lació estava formada per quatre pistes de fusta cobertes i situades entre la pista de tennis i el camp de bàsquet.

Des de feia un temps, en una part dels patis i els jardins de l’antic col·legi sant Ignasi -a tocar el carrer Viladordis- el Club Natació Manresa havia obert una pista de tennis i un camp de bàsquet a principis dels anys quaranta i, als cinquanta, una pista de voleibol i una d’hoquei.

L’obertura de l’establiment destinat al ‘bowling’ va servir per allotjar el Club de Bolos Manresa, i així va deixar de funcionar el local que hi havia al final de la carretera de Cardona, al costat de la gasolinera Carné, que era el lloc on s’ubicava aquesta entitat fins aleshores. Els practicants d’aquest esport van participar en diferents campionats de Catalunya de 1a categoria.

La novetat d’aquest esport va fer que Ignasi Mominó Closa demanés a l’ajuntament una autorització per obrir una sala de tres pistes cobertes a l’interior del local «actualmente destinado al café» (es refereix al cafè Moka, aleshores al Paseo José Antonio, 45) després d’haver rebut una autorització per part del Governador Civil de la Província. Però, un any després, va comunicar a l’ajuntament que desistia d’obrir una sala de bitlles.

Mentrestant, les pistes de la ‘bolera’ de la piscina eren les úniques que hi havia a la ciutat i al Bages per practicar aquest esport.

Al cap de sis anys, les pistes –molt castigades pel fet d’estar a l’aire lliure– s’havien de reparar, i es van acabar tancant el 1958. L’espai que ocupaven fins aleshores va ser reconvertit en una pista d’handbol.

El 27 d’abril de 1981, obria la tercera pista de bitlles de la ciutat als baixos del carrer Guimerà 70, a l’edifici Manresa Centre amb el nom de Bowling Manresa, la Bolera de Manresa i comarca, que amb una superfície de 300 metres quadrats, constava de cinc pistes i un passadís lateral que portava a una planta inferior, on se situaven els serveis i els espais de funcionament, així com un bar. L’horari era de nou del matí a onze de la nit i en els primers temps va esdevenir el local de trobada i de reunió d’una part concreta de la joventut manresana.

Malgrat l’èxit dels primers temps, el local va anar perdent poder d’atracció i el 1988 tancava definitivament les portes el tercer intent de tenir una pista de bitlles a la ciutat.