Acord de l'Ajuntament de Manresa amb la federació de les caputxines per comprar el convent del carrer de Talamanca

Ha calgut picar molta pedra i ha fet vessar rius de tinta. Finalment, el serial del convent de les caputxines de Manresa tindrà una conclusió satisfactòria per a la majoria dels implicats, amb la compra de la propietat per part de l'Ajuntament de Manresa a la Federació de Clarisses Caputxines d’Espanya, propietària de l’immoble.

Tal com ha pogut confirmar Regió7 a través de tres fonts diferents, hi ha un acord en ferm entre l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, que ja fa anys que ho intenta, amb tres cartes incloses a la federació de les caputxines, i la presidenta d'aquesta federació pel qual l'Ajuntament adquireix el convent situat al carrer de Talamanca. El preu de compra acordat s’ha fixat en 1.460.000 euros i l'escriptura de compravenda es formalitzarà davant de notari, com a molt tard, el 31 de maig de 2026.

Aloy ha valorat amb satisfacció la resolució d'un tema "pel qual hem batallat molt temps". El que ho ha desencallat ha estat el fet de posar-se d'acord amb la federació pel que fa al preu, que considera un "import raonable".

L'Ajuntament ha gestionat la compravenda de la propietat a través de l'advocat de les monges i, finalment, divendres passat, es va fer la signatura digital de l'acord de condicions, que no ha requerit cap desplaçament de l'alcalde Marc Aloy. Ja només quedarà signar l'acord formal davant de notari.

Feta la compra, una de les següents passes serà que el bisbat de Vic dessacralitzi el convent per poder-lo destinar a altres usos que no siguin els religiosos. Per ara, ha confirmat Aloy, damunt de la taula no hi ha cap projecte quants als usos que s'hi puguin donar. La compra no inclou l'anomenada casa del rector, que n'havia format part, però que ja no hi té relació perquè és d'una altra propietat.

Operació amb tots els requisits

El consistori ha informat a posteriori que Regió7 n'hagi fet l'avançament que l’operació s’ha dut a terme amb ple respecte a tots els requisits legals i administratius, tant en l’àmbit civil com canònic. En aquest context, diu, ha comptat amb els informes jurídics preceptius, entre els quals destaca el de la Secretaria municipal, que analitza de manera exhaustiva la titularitat del monestir, el règim jurídic dels béns i el procediment d’alienació de l’immoble, així com l’informe de l’advocat Abel Pié, especialista en dret canònic, del qual es desprèn que la plena capacitat de disposició sobre el monestir correspon exclusivament a la federació, de conformitat amb la normativa aplicable.

També ha fet saber que s’ha informat dels detalls de l'acord al bisbe de Vic, a Pilar Lumbreras, la darrera superiora de la comunitat de germanes clarisses caputxines de Manresa; al grup de suport a les caputxines de Manresa i als grups municipals.

L’alcalde ha destacat que “aquest acord és una bona notícia per a la ciutat perquè permet preservar un espai emblemàtic, amb una forta càrrega històrica i emocional, i pensar-lo des de l’interès col·lectiu”. Ha remarcat que la voluntat del govern municipal és “obrir ara una reflexió serena sobre els usos futurs del convent, amb criteris de ciutat, de memòria i de servei públic”.

Amb aquest acord d’adquisició, l’Ajuntament, afegeix el comunicat, fa un pas endavant en la preservació del patrimoni històric i reafirma el seu compromís amb una gestió responsable dels espais emblemàtics, posant-los al servei de la ciutat i de les generacions futures.

Una història llarga i intensa

La història del convent de les caputxines és llarga i intensa. Cal remuntar-se al segle XVI. El 26 d'octubre del 1543 va néixer a Manresa la fundadora de la congregació de les caputxines, la mare Serafina, que, després de fundar el primer convent a Barcelona, va voler fer el mateix a Manresa. La fundació del convent manresà, però, va tenir molts entrebancs que al llarg dels anys, com si fos una fatalitat, s'han anat reproduint. El convent es va aixecar en un solar cedit per la ciutat, d'aquí l'agraïment que sempre han sentit les monges per Manresa.

El primer intent

Ja en aquest segle, quan les quatre germanes que quedaven al convent van actuar per tal que quedés per a Manresa com era el seu desig exprés, amb un acord amb la Fundació Sant Andreu Salut per fer-hi una residència d'avis i, a canvi, tenir cura d'elles, el bisbat de Vic va intervenir per aturar el tracte, la qual cosa va fer encendre els ànims, no només de les caputxines sinó de la societat civil manresana.

A partir d'aquest intent frustrat de garantir un futur del convent lligat a Manresa, ciutat a la qual consideren que pertany les monges, van sorgir moltes teories, especulacions i alguna desavinença. Dues de les quatre germanes van morir; una altra va marxar. Només en va quedar una, la germana Pilar Lumbreras, que el maig de l'any passat es va traslladar a viure a la residència Mont Blanc de la capital del Bages. Per a ella, deixar el convent sense saber què li depararia el futur, després de demanar per activa i passiva que la propietat fos cedida a Manresa, va ser molt dur, tal com va confessar.

Moció conjunta

En el ple municipal del passat juliol, Lumbreras va seguir en directe la moció conjunta del ple de Manresa perquè el desig de les caputxines que el convent fos per a la ciutat es fes realitat. Tots els partits, llevat de Vox, van acordar "explorar totes les opcions jurídiques adients per materialitzar el traspàs preferentment gratuït en ple domini del monestir en favor de la ciutat" amb l'objectiu de "recollir la voluntat de la comunitat de les germanes clarisses" expressada per Lumbreras, que en va ser la darrera superiora, en una acta de manifestacions davant notari.

La moció es va aprovar amb només una abstenció.

Aportar valor al Centre Històric

L’immoble, també conegut com convent de Sant Carles Borromeu, datat l’any 1638, disposa d’una parcel·la de 4.419 m² i d’una superfície construïda de 3.166 m², segons dades cadastrals, organitzada principalment en dues plantes. Conserva, a més, elements arquitectònics i patrimonials de notable valor, que n’accentuen la vàlua històrica i cultural. Aquest conjunt de característiques el configura com un espai amb un alt potencial per acollir futurs usos d’interès general, que es concretaran en una fase posterior, fa saber l'Ajuntament.

Recorda que l’acord d’adquisició culmina un procés llarg i complex, iniciat arran de la sortida de la comunitat religiosa que hi residia i de la necessitat d’abordar una situació jurídica singular, derivada de la naturalesa canònica de la propietat. "Durant aquest temps, l’Ajuntament va defensar públicament que el convent quedés per a la ciutat, fos mitjançant una cessió o, si aquesta no era possible, a través de la seva adquisició des del sector públic, amb l’objectiu de posar-lo al servei d’un projecte que aporti valor al Centre Històric".

Subscriu-te per seguir llegint