Què hi fan arbres holandesos al carrer Guimerà de Manresa?

Responent una pregunta de Junts per Manresa, formulada en el ple municipal, el regidor d’Acció climàtica, Pol Huguet, va explicar la decisió d’importar arbres de vivers dels Països Baixos per a la reforma del carrer Guimerà.

El grup d’oposició qüestionava el motiu pel qual no s’havien utilitzat vivers del país, si es tractava d’espècies no disponibles a Catalunya o si la decisió responia a criteris de port o imatge, reclamant més coherència amb els discursos de sostenibilitat i suport al teixit local.

El regidor Huguet va explicar que pel que fa als arbres plantats entre Neus Català i Lluís Companys, Acer freemanii, «d’aquesta mida no n’hi ha als vivers catalans». Va explicar que la mida dels arbres no es compta per alçada sinó per diàmetre del tronc i altres que s’havien adquirit eren més petits, entre 16 i 18 centímetres, i aquells sí que es van comprar en vivers catalans.

Però els d’ara són d’entre 25 i 30 centímetres i «d’aquesta mida es troben en molt pocs vivers al món, perquè vol dir destinar molt espai a uns arbres molt grans, el transport és més difícil perquè cal un camió més gran i, per tant, no és l’habitual».

Huguet va afegir que «en aquest cas hem anat a buscar específicament arbres grans perquè volíem que des d’un bon inici el carrer Guimerà fes molt goig i hi hagués ombra».

El tram pla de Guimerà, entre Neus Català i Muralla hi haurà intercalats Acer freemanii, però de tres peus, i Amelanchier. «Tant uns com els altres, a Catalunya no se’n produeixen».

Va aclarir que se’n podrien arribar a trobar en un viverista que el que hauria fet seria importar-los d’Holanda. «Vam trucar i ens van dir que no en feien d’aquestes dimensions i d’aquesta forma i l’haurien d’importar d’Holanda. Per fer-ho ells, tant per tant ja contractem nosaltres al viver original, ens estalviem un viatge pel mig i ens assegurem que ens arriben directament a on volem amb menys temps i menys possibles afectacions».

Huguet va afegir que una altra de les particularitats «dels arbres que es poden veure de Neus Català en amunt és que a banda de ser grans i ufanosos no tenen cap branca tallada. No han estat podats prèviament. A vegades quan comprem arbres han estat podats perquè ocupin poc espai al viver i al camió. Això fa que ens arribin arbres escapçats, amb ferides, amb més possibilitats de malalties i amb menys capçada. Aquests tenen totes les branques íntegres. Això tampoc es troba en la majoria dels vivers».

A més, alegren els ulls

Si el que preocupa és que no es facin servir vivers catalans, Huguet va assegurar que es fa sempre que és possible. Va posar com exemple el parc del Cardener on no només els arbres provenen de vivers catalans sinó que són d’espècies autòctones.

I en els carrers de la ciutat, «dels dos mil arbres que hem plantat els darrers 5 anys gairebé tots han estat comprats en vivers catalans», perquè sí que tenien les mides i la forma requerida. Huguet va insistir que això no volia dir que els arbres no haguessin estat importats de l’estranger, perquè de la mateixa forma que Catalunya importa arbres holandesos, els holandesos importen arbres en els quals s’han especialitzat els vivers catalans.

«Si la reflexió era», va continuar, «per què no fem servir espècies autòctones, la resposta seria que en espais naturals sí ha de ser així, però als carrers de la ciutat hi ha espècies autòctones que no funcionen».

Va explicar que l’alzina no tolera bé viure en terra compactada, les arrels es fan malbé i acaben morint. Els pins són arbres que després de 30 o 40 anys fàcilment poden tombar-se amb una ventada o nevada. N’hi ha que sí funcionen, com els roures i els aurons, però "n’hi hauria tan poca diversitat que gairebé la tindríem tota amb els mateixos tipus d’arbres i això no ens convé. El que ens convé és tenir diversitat d’arbres per motius estètics, però també per reduir plagues, per al·lèrgies i, també, per alegrar els nostres ulls".