Cal Bloke: de bloc ocupat a cooperativa d’habitatge

N’hi diuen Cal Bloke perquè al barri de Vic-Remei, on està, era conegut pel veïnat com «el bloque». Des dels anys 90 que no es donava un cas a Catalunya com el que ha viscut aquest immoble de Manresa, que d’estar ocupat ha passat a convertir-se, per mitjà de la mediació, del consens i de la perseverança oportuns, en una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. Amb la suma d’aquest bloc de set pisos, la capital del Bages passarà a tenir-ne quatre amb aquestes condicions, amb més d’un centenar d’habitatges. Després de Barcelona, serà el municipi català amb més oferta.

El camí no ha estat gens fàcil, tal com explica Saül Blanch, que és un dels cooperativistes. A Cal Bloke hi viuen onze adults i dos infants. És un edifici construït el 2013 que fins al 2025 no es va posar a la venda o a lloguer. Les persones que hi van entrar a viure mitjançant la seva ocupació, comenta Blanch, ho van fer perquè no trobaven cap opció d’habitatge assequible al mercat. Van lluitar per aconseguir un contracte de lloguer social, però no va ser possible. Remarca que «la majoria de famílies tenien uns ingressos, però no les condicions per accedir a un lloguer». En el seu cas, per exemple, treballa de temporada, i hi ha altres casos semblants.

Tot en contra

La primera propietat va ser Solvia i després va passar a Promontoria Coliseum, participada en un 80% per Cerverus i en el 20% restant per Solvia. «Cap dels dos no es va oferir a negociar un lloguer social». Per acabar-ho d’adobar, la sentència del Tribunal Constitucional 120/2024, publicada el 16 de novembre, va estimar parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat per diputats del Grup Parlamentari Popular contra la Llei 1/2022 sobre l’habitatge. Vol dir que ja no cal oferir lloguer social a l’arrendatari abans d’interposar una demanda si el motiu és un desnonament per manca de títol jurídic per ocupar l’habitatge (okupes).

El 2025 «veiem que s’han il·luminat i que han posat els pisos a la venda», narra Blanch. És la primera vegada que hi ha alguna escletxa en el «no» granític amb què s’havien trobat fins aleshores. Això va portar els habitants de l’immoble, immersos en processos de desnonament, a fer-se una pregunta: «I si el comprem i el fem nostre com a cooperativa». Dit i fet. Van començar a indagar. Tot el procediment els va comportar sis mesos de feina.

El model cooperatiu implica que la propietat passa a ser de la cooperativa, de manera que cap família de les que hi viuen pot vendre el seu habitatge per especular. Els habitatges han estat qualificats d’habitatge de protecció oficial (HPO). La cooperativa mantindrà la propietat durant un període de 75 anys, passat el qual l’edifici revertirà a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. El lloguer es mou en un preu mitjà de 410 euros.

La signatura de la compra es va fer el 15 de desembre passat. Tot i que aquest bloc no era de la PAHC Bages, hi han tingut una relació estreta, diu Blanch que, hi afegeix, la idea és que Cal Bloke pugui anar fent taca d’oli amb altres blocs actualment ocupats a Manresa.

Moments de molt neguit

Admet que, fins a tenir-ho tot ben lligat, han passat moments de molt neguit perquè «ens hem trobat que cada vegada hi ha menys moratòries per aturar els desnonaments, fins al punt que ja només es fa portant les arres». De fet, esmenta que «un dia es va aturar el desnonament en un pis in extremis, amb l’escala plena d’antiavalots». El problema va ser que el jutjat no va comunicar a temps que s’havien portat les arres, tot i que les hi havien dut el dia abans. Per poc, finalment, es va poder resoldre. Els antiavalots hi van ser de les 6 a les 9 del matí. Després de la signatura definitiva, «vaig estar malalt tres dies», confessa Blanch.

La Dinamo i Llar Jove, claus

El final feliç d’aquesta història no hauria estat possible sense l’ajuda de La Dinamo, amb seu al barri de Sants de Barcelona. Es tracta d’una fundació que fomenta i promou la implantació del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una alternativa als models convencionals d’accés a l’habitatge. També els va ajudar Llar Jove, que treballa per impulsar nous models de convivència i d’accés a l’habitatge de forma comunitària. Van entrar en acció en els sis darrers mesos abans de la compra per fer l’acompanyament tècnic dels habitants de Cal Bloke. Tampoc, sense l’Institut Català de Finances, que hi va posar el finançament.

Quan es posa a la venda un bloc de pisos hi ha un dret prioritari de tanteig i retracta de les entitats que treballen per oferir habitatge protegit, com és el cas. Això els va donar el ple dret a intervenir en l’operació de compravenda. Fonts de La Dinamo remarquen que el fet que els habitants de l’immoble estiguessin organitzats i que anessin tots a la una dins d’un mateix projecte col·lectiu des del 2015 va facilitar molt la feina perquè, en cas contrari, segurament s’hauria allargat tot el procés i s’hauria perdut l’oportunitat. Qui no corre, vola, i encara més en un àmbit tan precari i especulatiu com el de l’habitatge.

La Dinamo també ha acompanyat a Manresa la cooperativa d’habitatge La Raval, la primera d’obra nova en sòl públic a la capital del Bages. Com a cooperativa, a Manresa també hi ha El Rusc, i s’està construint actualment La Bertrana, igualment en sòl públic com La Raval. Tant El Rusc com La Bertrana són de Sostre Cívic, una altra entitat amb la seu a Barcelona dedicada al foment de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

La presentació de la peculiar història d’èxit de Cal Bloke va tenir lloc el cap de setmana en una sessió organitzada a la sala d’actes del Casino on van intervenir els diferents actors que l’han fet possible.

A l’hora de batejar l’immoble, els seus habitants volien anomenar-lo El Bloke, però ja n’hi ha un amb aquest nom i van afegir-hi el «Cal» que, a més, és molt català.

Subscriu-te per seguir llegint