L'Anònima de Manresa reneix i manté l'esperit modernista després de dos anys d'obres

Un projecte de rehabilitació que ha casat a la perfecció l’obra nova amb els principals elements patrimonials de la construcció original. Si a més a més parlem d’un edifici modernista de finals del XIX de l’arquitecte manresà Ignasi Om i Ponsa, guanya rellevància. Aquesta és la principal virtut del resultat final dels treballs que s’han dut a terme per recuperar l’edifici històric de l’Anònima, en ple Centre Històric de Manresa. Ha viscut una profunda transformació després de dos anys de treballs que han suposat una inversió de prop de quatre milions d’euros, la major part d’ells de fons europeus. L’Ajuntament de Manresa hi ha aportat un milió.

La particularitat de l’Anònima és que es tracta d’una obra que passa molt desapercebuda perquè des de fora no s’aprecia res, fa notar l’alcalde de Manresa, Marc Aloy. En canvi, l’edifici modernista ha ressuscitat en simbiosi entre allò de finals del XIX i l’actual XXI. La primera fase del projecte, la de més envergadura, pràcticament ha acabat. A petició del diari, Regió7, ha pogut passejar i conèixer la nova Anònima.

Una nova entrada

Una rampa nova dona accés a la nau petita de l’edifici, que fa olor de fusta. La que recobreix totes les parets. A banda i banda de la rampa, una mena de fossar dona al que s’anomena pati anglès que aporta llum natural a la planta subterrània. Abans, aquest espai era un magatzem de carbó, fosc i en força mal estat que es va decidir no recuperar per reconvertir-lo en un espai exterior i a l’aire lliure.

Un cop dins la nau petita, amb dos grans finestrals a la paret del fons, a l’esquerra hi ha unes grans portes d’accés a la nau gran de l’Anònima, reconvertida ara en un escenari d’esdeveniments culturals. A la dreta s’entra al que eren les antigues oficines de les diferents companyies elèctriques que des del seu origen han ocupat l’edifici. Són tres plantes que continuaran sent oficines. En aquest cas de l’organisme municipal ProManresa, que unificarà els serveis d’ocupació, comerç, emprenedoria i empresa en un sol lloc. Actualment estan repartits en diferents dependències municipals.

Rehabilitació amb sensibilitat

La rehabilitació s’ha fet amb «amb una sensibilitat enorme», destaca Aloy. El projecte arquitectònic ha anat a càrrec de l’equip de la vigatana Meritxell Inaraja.

Només entrar a cadascuna de les plantes crida l’atenció la gran quantitat de detalls que Inaraja ha tingut en compte a l’hora d’afrontar la recuperació i dignificació de l’edifici modernista per adequar-lo a les exigències actuals però preservant els seus elements patrimonials. Per exemple la llum natural que ho envaeix tot, els paviments són els originals -uns de finals del XIX, altres de principis del XX i també dels anys setanta fruit d’obres de millora d’aleshores-, pilars de ferro, encavallades originals a les cobertes o trams de parets de l’edifici primigeni amb línies de pedres i de maons. És l’esmentada combinació del que és nou amb el que és vell que «ens recorda el pas de la història» i «l’evolució del procés constructiu», segons Aloy.

Eficiència energètica

També destaca un curiós sistema de doble façana al cantó que dona al carrer Llussà, que ha permès respectar les antigues finestres de fusta -pendents de restaurar- i al mateix temps fer més eficient l’edifici des del punt de vista energètic. La doble façana regula d’una forma automàtica, la calor o el fred. El mateix passa amb un lluernari que va de dalt a baix de tot l’edifici, com si fos una gran xemeneia transparent. Dona llum natural a totes les plantes i també regula, amb plafons que s’activen automàticament, la temperatura.

El sistema d’eficiència energètica va ser clau per escollir el projecte d’Inaraja, que ha tingut en compte tots els detalls. Com quan es trepitja el darrer esglaó d’una de les escales interiors i apareix per una finestra que es va obrir expressament la xemeneia de l’antiga fàbrica.

Sense despatxos

Les plantes són molt àmplies - tret de la segona que és més petita i sota coberta- i sense parets divisòries. «Volem mantenir aquests espais el màxim d’oberts, el màxim de diàfans», explica Aloy. «No podem començar a fer despatxos perquè ens estaríem equivocant». Hi haurà espais discrets, això sí, per fer les atencions individuals.

La voluntat del govern és que ja pugui haver-hi persones treballant abans d’un any i mig. «M’agradaria acabar el mandat veient que ja portem persones a treballar aquí», diu Aloy. Mentrestant «tenim ganes que passi gent per aquí, que es pugui visitar i utilitzar mentre no comenci la segona fase». El Col·legi d’Arquitectes de les comarques centrals hi ha celebrat un acte, i també l’ha visitat l’Escola d’Arquitectura del Vallès.

Segona i tercera fase

La segona fase, amb una inversió prevista d’1,3 milions, consistirà en una ampliació de l’edifici pel cantó del pati per convertir en una façana el que ara és una paret mitgera que ha quedat a la vista al sector del carrer Llussà. S’ha de consolidar la torre i restaurar elements de fusteria de les finestres. Una tercera i última fase valorada en mig milió, seria per al mobiliari i instal·lacions.

Segons Aloy, la rehabilitació s’ha dut a terme «amb una sensibilitat enorme. Hem intentat recuperar tot el que és el bé patrimonial emfatitzant els seus valors però al mateix temps incorporant elements importants com l’eficiència energètica». Recorda que «estem parlant d’un edifici del segle XIX».

La rehabilitació de l’Anònima s’ha completat amb la rentada de cara de la planta soterrània, que es destinarà a la cultura creativa i transformadora amb FABA. A part d’acollir dependències de les companyies elèctriques, també hi havia carboneres per guardar el carbó amb el qual es generava electricitat. Ara aquesta planta tindrà un accés independent i directe des de l’exterior.

Subscriu-te per seguir llegint