Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Saps quin és l'origen de la barriada de Sant Pau de Manresa?

El nom del barri fa referència a una partida del terme on es va construir una capella dedicada a aquest sant

A mitjan de sefle XIX, es van construir al costat del riu les fàbriques tèxtils Blanca i Vermella, conegudes amb aquest nom pel color de les seves parets

L'ermita de sant Pau de Manresa

L'ermita de sant Pau de Manresa / ACBG

Manresa

El nom del barri de Sant Pau de Manresa fa referència a una partida del terme de la ciutat on es va construir una capella dedicada a aquest sant i que es trobava en aquest indret. Originàriament, la capella, construïda el 1308, era dedicada a sant Marc i a santa Bàrbara. El 1322 es va construir un gran edifici destinat a un convent de religiosos i als leprosos. Des del segle XV fins al XVII, hi havia un priorat dependent de Poblet que va ser venut el 1.700 als jesuïtes, que van construir un gran dipòsit -avui encara visible- per regar tots els camps d’aquesta zona de migdia de la ciutat.

Amb l’expulsió dels jesuïtes i la desamortització dels béns eclesiàstics durant les primeres dècades del segle XIX, la propietat va passar a ser privada. La capella actual, de principi del XIV, és dedicada a la Verge de l’Aurora i a Sant Pau.

A mitjan segle XIX, es van construir al costat del riu les fàbriques tèxtils Blanca i Vermella, conegudes amb aquest nom pel color de les seves parets, i una mica més amunt dels Polvorers, la fàbrica tèxtil aixecada a prop d’on hi havia hagut els molins de pólvora reials, de la Farinera de les Obagues i de la fàbrica de les roques de Sant Pau, construïda on el riu fa un revolt en direcció sud.

No se sap quan es va donar aquest nom a les fàbriques, ja que en la documentació del segle XIX, quan es van construir, es coneixien com les fabriques de Sant Pau.

A mitjan segle XIX, Jaume Miralles Vidal va comprar uns terrenys per edificar-hi dues fàbriques. L’any 1859 es va començar a construir la primera, la Blanca. Gaspar Pla li va comprar un terç dels terrenys i entre tots dos van construir la resclosa i el canal –avui encara visibles- a mitges. El 1864 Gaspar Pla i el seu gendre, Antoni Pons i Enrich, van començar la construcció de la segona fàbrica, la Vermella.

Després de ser gestionada per diferents fabricants, quan va acabar la guerra civil, la fàbrica va passar a mans del grup Bertrand Serra (Fàbrica Nova), que la va regentar amb el nom de la Fabril Manresana i va funcionar durant dècades amb una ocupació d’uns 300 treballadors. L’any 1963 amb la crisi del tèxtil va tancar.

Al costat de la fàbrica Blanca hi ha dos blocs d’habitatges. El més antic és de la primera meitat del segle XX i era pels encarregats, mentre que el segon és un bloc de planta baixa més quatre pisos construït pel grup de Bertrand i Serra, amb una tipologia molt semblant als pisos de la Fàbrica Nova i són de primers dels anys cinquanta. Tenien quatre habitacions, un menjador gran, cuina econòmica i aigua corrent, a diferència de la barriada de Sant Pau, on no n’hi havia. No pagaven lloguer, ni llum, ni aigua i la fàbrica els donava carbó de franc que guardaven en unes carboneres a la planta baixa, que també funcionaven com a traster. Al darrere hi havia horts i alguns tenien galliners amb gallines i conills.

Al subterrani, hi havia lliteres i un menjador per a les noies que venien a treballar tota la setmana. La majoria venien del cantó de Fonollosa i Rajadell i una dona els feia el menjar.

El 1864 Gaspar Pla i el seu gendre, Antoni Pons i Enrich, van començar la construcció de la segona fàbrica de Sant Pau, la Vermella, que es va acabar el 1866. La primera societat que la va explotar va ser Pla, Vives i Aguilera com a filats, de la qual formava part Gaspar Pla, després el seu gendre i successor, Antoni Pons i Enrich, i més tard, el fill d’aquest, Francesc Pons i Pla. Amb ell es va destinar al tissatge.

És una de les fàbriques de riu amb columnes de fosa i jàsseres més antigues que es conserven a Manresa. La fàbrica va ser pensada per a utilitzar l’energia hidràulica com a força motriu, amb una turbina de 20 CV. Però molt aviat se li va instal·lar una màquina de vapor de 25 CV, de la qual encara es conserva la xemeneia.

Al costat de la fàbrica, pel cantó est, hi ha un gran edifici de tres pisos amb finestres i alguns balcons per a habitatges. La seva proximitat a Manresa va fer que fos un model de colònia industrial amb habitatges, però sense serveis.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents