Un any clau per Manresa amb una vintena d’actuacions estratègiques

Sempre hi ha activitat pública i privada d’impacte, però aquest any 2026 és singular i serà un any clau per Manresa per la coincidència d'una vintena d’intervencions estratègiques que avancen simultàniament.

Si fa pocs dies aquest diari explicava la transformació en l’àmbit sanitari -amb la millora de cardiologia, la concentració de pediatria, l’Edifici del Coneixement- avui aportarem un plantejament global sobre el conjunt d’actuacions per regenerar el Centre Històric, transformar la mobilitat, recuperar equipaments patrimonials i de servei, i acabar de capgirar el model de gestió de residus.

El 2026 és el primer dels 4 anys per materialitzar un projecte que preveu una inversió total de 25 milions d’euros, dels quals la meitat seria aportada per la Generalitat i l’altra meitat per l’Ajuntament. Els diners es destinaran a la rehabilitació d’habitatges, tant privats com municipals, amb l’objectiu de recuperar fins a 270. El projecte proposa un total de 48 actuacions, dividides en tres grans àmbits, seguint l’estructura que marca el Pla de Barris de la Generalitat.

L’àmbit de la transformació física conté 16 actuacions per un valor de 18 milions d’euros. Pel que fa a l’àmbit de transició ecològica, inclou 12 accions que estan valorades en 2 milions d’euros. Finalment, dins l’àmbit d’acció sociocomunitària es preveuen 20 accions per un import de 5 milions d’euros. L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha subratllat que es tracta d’un projecte molt important per a la ciutat i l’ha qualificat d’«oportunitat històrica i real per reactivar el Centre Històric». No es pot ignorar la intervenció milionària per crear la nova seu del Govern de la Generalitat, un edifici que plasmarà la capitalitat de Manresa de la Catalunya central.

Una altra intervenció estratègica és, sens dubte, l’operació de la Fàbrica Nova per esdevenir un pol de coneixement i relligar els tres barris del Centre Històric o l’actuació per reconvertir les antigues oficines de la companyia elèctrica Endesa, l’Anònima, en una fàbrica d’usos culturals i de serveis d’empresa i ocupació. Una de les grans apostes per revitalitzar el Centre Històric és el nou Museu del Barroc de Catalunya, ja en funcionament però pendent d’inserir-se en la completa transformació de l’antic Col·legi Sant Ignasi, que té com una altra peça important del trencaclosques la construcció del nou Arxiu Comarcal del Bages-Arxiu de Manresa darrera de l’edifici Consistorial.

L’ofensiva per recuperar edificis patrimonials abasta la culminació de la Torre Lluvià com a equipament vertebrador de l’Anella Verda, la inversió per rehabilitar la fàbrica dels Panyos que és, ni més ni menys, que el recinte industrial conservat més antic d’Espanya o les passes endavant per poder utilitzar l’antic convent de Sant Francesc per activitats culturals i artístiques. Encara hi ha més fronts oberts i molt recentment s’ha fet pública la compra per 1,5 milions d’euros del convent de les Caputxines situat al carrer Talamanca.

Guimerà, nova porta i bicis

En l’àmbit de la mobilitat serà l’any de l’estrena de la conversió del carrer comercial per excel·lència, l’Àngel Guimerà, en illa de vianants. I no només canviarà aquest vial sinó el seu entorn per revaloritzar el rovell de l’ou de la ciutat.

Una altra actuació de gran impacte és la que permetrà guanyar sòl industrial al polígon del Pont Nou, urbanitzar un ampli espai on situar aparcament dissuasiu i obrir una nova porta d’accés a Manresa mitjançant l’avinguda de l’Esport. El mes de març es podran llogar les primeres de les dues-centes unitats de bicis elèctriques en dues modalitats: turística o en terminis de llarga durada per desplaçar-se per Manresa o per la rodalia de la ciutat. Aquest model híbrid s’ha presentat com a «pioner a l’Estat». El servei batejat com a Baik vol transformar la mobilitat a la ciutat i oferir alternatives reals al vehicle privat.

En aquest marc s’està executant la connexió de la xarxa verda que va de Santpedor a Manresa amb l’interior de la capital del Bages. El primer tram vorejarà el parc de Can Font i el segon completarà el desplegament de la via verda fins al parc de l’Agulla amb un itinerari per a bicicletes i vianants sobre la carretera.

Fins ara s’ha fet esperar, però enguany hauria de tirar endavant el soterrament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Manresa Alta a una nova estació a la plaça Espanya. El projecte també contempla la perllongació fins al parc de l’Agulla per la Parada.

Aquests dies ha entrat en vigor la nova concessió a Monbus del servei de transport en autobús entre Manresa i Barcelona. Ho ha fet amb satisfacció per part de l’empresa concessionària pels vehicles nous i millorats, però fent bullir el grup de WhatsApp dels usuaris alguns profundament indignats. Caldria redreçar la situació o tant la Generalitat com l’empresa es faran un fart de rebre queixes.

Per acabar dues operacions de transformació molt importants, però molt diferents. Una per a l’ampliació, remodelació i modernització del pavelló del Nou Congost. El projecte executiu es preveu tenir-lo aprovat a la primavera amb l’objectiu de començar les obres a finals del 2026 o començaments del 2027. Amb aquesta actuació tan rellevant, el pavelló del Nou Congost esdevindrà un equipament de referència.

L’altra és la nova planta per tractar els residus que s’està construint al Parc Ambiental de Bufalvent i que confirmarà el Bages com la comarca amb el futur més ben resolt en la gestió de deixalles. El 2026 ha de ser l’any, també, de la consolidació del nou sistema de gestió de residus amb contenidors tancats a Manresa.

Subscriu-te per seguir llegint