En quant temps es pot rehabilitar el Centre Històric de Manresa?

Tenir un Centre Històric que llueixi és una assignatura pendent de Manresa. El temps en el qual es posava en dubte aquesta realitat sembla haver quedat enrere després que l’Ajuntament demanés i li fos concedit un Pla de Barris per valor de 25 milions d’euros dels quals la Generalitat aportarà la meitat i l’altra el mateix municipi. Si el barri vell no ho necessités la milionària inversió es destinaria a una altra cosa.

Però, quant temps caldrà per girar la truita de la degradació?

El regidor d’Habitatge, Centre Històric i Llicències, Jesús Alonso, va deixar anar en el darrer ple municipal que «igual triguem 20 anys a veure recuperat el Centre Històric».

Es debatia una moció de Fem Manresa per posar límits a l’especulació immobiliària quan el regidor d’Impulsem va fer l’afirmació. Alonso es va referir als diners aconseguits del Pla de Barris per donar una bona empenta a la rehabilitació. Va tenir cura de situar l’esforç inversor en «un context públic-privat, perquè la participació dels privats, com a titulars, és essencial».

Diners públic que s’espera que arrosseguin inversions privades en tota la gamma de grisos, des d’apostes immobiliàries a rehabilitació de pisos i obertures de negocis en un espai amb valor afegit.

Alonso va afirmar sobre el Pla de Barris que «hi ha una futura immediata inversió potent que ja voldrien altres municipis en matèria de rehabilitació». Sincer com no pot evitar ser-ho, va dir que «ara, l’interrogant és si ho sabem gestionar, jo confio que sí i posarem tot l’interès, evidentment».

Va explicar que pel que fa al Pla Local d’Habitatge es van cremant etapes per portar-lo endavant. S’han iniciat tasques, però encara «ens hem d’endinsar en la diagnosi i el calendari. El cronograma final consisteix que el novembre 2026 tindrem, si tot surt bé, l’ocasió de donar-li el vistiplau». Va destacar la necessitat de fomentar la participació i el debat.

El pacte de govern entre ERC, PSC i Impulsem Manresa marca que es treballarà per una ciutat amb un Centre Històric viu com a seu de la identitat manresana i un dels principals condicionants del dinamisme i atractivitat del conjunt de la ciutat. Per això es treballaran polítiques coordinades en el temps, amb recursos i sobretot visió estratègica per tal d’implicar-hi totes les administracions públiques, empreses, entitats i ciutadania. «Es considera un projecte estratègic transformar el Centre Històric i revitalitzar-lo amb noves iniciatives».

Dates canviants

Impulsem afirmava en una publicació amb la qual volia retre comptes a la ciutadania de la feina desenvolupada durant els primers 8 mesos que «ens portarà entre sis i dotze anys rehabilitar el Centre Històric» de la ciutat.

Això vol dir que, des del seu punt de vista, s’assoliria la fita entre el 2030 i el 2036. Impulsem, que va entomar les regidories d’Habitatge, Centre Històric i Llicències demanava que es tingués en compte «que no tenim un Centre Històric monumental com Vic o Girona i, també, que el parc d’habitatge està molt malament. Si no hi viu gent, les zones es degraden». Efectivament, cal tenir present que Manresa té els habitatges força més envellits que la mitjana de l’Estat. Dues dades, el 40% de les edificacions de Manresa amb més de 35 anys no han tingut cap intervenció de rehabilitació. I el parc edificat a la ciutat anterior a l’any 2000 és superior al 67% mentre que la mitjana estatal és del 54%.

Així que «el parc edificat de Manresa està envellit, amb un 40% d’habitatges amb més de 35 anys sense renovar o rehabilitar», segons consta al document estratègic Agenda Urbana 2030 de Manresa.

Explica que a la ciutat es dona «una concentració de població vulnerable en determinats barris i zones de la ciutat, propiciant ‘guetos’ i segregació socioespacial, els quals redueixen la igualtat d’oportunitats i minen el grau d’inclusió de la població».

Hi ha una gran quantitat d’habitatges del Centre Històric en condicions extremes de deixadesa que en el pitjor dels casos acaben en ensorraments que generen molta alarma social.

A cada ple el govern dona compte d’actuacions d’emergència que s’han hagut de dur a terme per evitar mals majors. A finals del 2024, aquest diari recollia que des del 2016, l’Ajuntament havia dictat 448 ordres d’execució i que, d’aquestes 149 s’havien dictat el 2022, 2023 i mig 2024, un 39% de les quals al Centre Històric. Aquesta proporció havia crescut entre el gener i el juny del 2024 fins al 42%.

Amb diners públics, complicitat dels privats, i visió estratègica assolir l’objectiu ha de ser possible.

Subscriu-te per seguir llegint