La batuda de senglars a Manresa va acabar amb 28 exemplars caçats

El sector entre els barris del Xup i de Sol i Aire de Manresa, conegut com el Tossal del Degà, va acollir fa uns dies una batuda de seglars. Es van caçar 28 exemplars, 5 mascles i 23 femelles, i, tal com informa l'Ajuntament, no hi va haver cap incident. La batuda estava correctament senyalitzada i els camins que va afectar -el camí de les Tres Forques, el camí de Castellfollit del Boix, el camí del Tossal del Degà i el camí de l’Església del Xup- convenientment tallats.

Les fonts del consistori fan saber que la petició els va arribar de l'Associació de Veïns i Propietaris del barri del Suanya perquè a l'indret hi havia força pressió d'aquests animals i tenien problemes als camps i de seguretat als camins. És una petició que pot fer qualsevol persona i qui dona el permís és la Secció d'Activitats Cinegètiques i Pesca Continental de la Generalitat de Catalunya. L'Ajuntament només hi dona el vistiplau un cop es té el permís.

Resolució anual de caça

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) publica anualment la Resolució anual de caça, que fixa les espècies cinegètiques, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per al curs a Catalunya. La temporada 2025-2026 va començar el 21 d’agost i finalitzarà el 29 de març de 2026. A Catalunya es poden caçar un total de 36 espècies, 25 d’ocells i 11 de mamífers. Aquesta regulació inclou la descripció del procediment d’excepcionalitat que preveu la possibilitat de dur a terme accions de caça per al control d’espècies cinegètiques en previsió de danys als conreus o per altres justificacions previstes a la normativa. 

Justament pel que fa a la caça del senglar, Catalunya està ultimant un canvi rellevant, segons el qual el DARPA planteja que la caça d’aquesta espècie es pugui dur a terme durant tot l’any, fins i tot a la primavera.

Ulls potents i excel·lent nedador

El senglar és un animal feréstec, compacte, cuirassat i amb uns ullals molt potents. Té un cap i coll molt voluminosos, concentrant el pes en el terç anterior. El coll és rígid, poc articulat, la qual cosa força l’animal a girar el cos si vol mirar cap a un altre costat. Les potes relativament curtes li donen estabilitat i facilitat per desplaçar-se entre la malesa. Pot córrer molts quilòmetres sense parar si és perseguit. A més, és un nedador excel·lent.

A Catalunya els senglars mascles no solen passar dels 100 quilos, tot i que, excepcionalment, poden arribar als 150 kg. La seva longitud màxima sol ser d’un metre i mig. La diferenciació de sexes no resulta senzilla, sobretot en exemplars joves. En general, els mascles adults són més grossos i corpulents.

Dieta omnívora

Tot i ser un animal omnívor, la dieta del senglar és sobretot vegetariana. És un gran consumidor de glans, fages, castanyes, baies, arrels, bulbs, fruita, patates, cereals cultivats com blat i blat de moro, etc. Però també li agrada la carn i aprofita petits vertebrats com amfibis, rosegadors (ratolins, talpons, talps…), conills acabats de néixer, invertebrats (cucs, insectes, bivalves, cargols), ous d’ocells que fan el niu a terra (gallinàcies, ocells que nidifiquen en platges i aiguamolls, etc.), carronya, etc. Al llarg de l’any la proporció entre aquests aliments és desigual, però en anys on els fruits del bosc són escassos, degut, per exemple, a secades, el senglar fa més destrosses als conreus. Un element fonamental a la dieta del senglar és l’aigua, perquè gran part de l’aliment que ingereix és sec.

(Font: El medi natural del Bages/Institució Catalana d'Història Natural)

Subscriu-te per seguir llegint