Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Quan la carn de vedella feia por

La crisi de les vaques boges va generar moments de psicosi i la caiguda del consum de carn

Pàgines dels primers dies de febrer del 2001

Pàgines dels primers dies de febrer del 2001 / Jordi Cirera

Marc Marcè

Marc Marcè

Manresa

Vaques boges era un d’aquests conceptes que apareixien sovint a les notícies, però no se’n feia gaire cabal. Bàsicament, eren coses dels anglesos. Però el novembre del 2000 dues vaques gallegues van embogir, i tot va canviar. A mesura que n’anaven apareixent casos a Espanya, el consum de carn de vedella anava baixant progressivament. I llavors va arribar el cop de gràcia:el dia 8 de gener del 2001, la ministra de sanitat del govern del PP, Celia Villalobos, va dir en un programa de ràdio que era consellable no fer l’escudella amb ossos de vaca;era molt millor posar-n’hi de porc. Va ser el que faltava per acabar de generar una crisi de consum que va durar mesos, va arribar a incloure un tancament de carnisseries com a acció de protesta i va generar grans pèrdues al sector.

El degoteig de casos de vaques afectades per la malaltia neurològica anomenada Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB) era constant a Gran Bretanya des dels anys vuitanta. Els animals eren alimentats amb un pinso compost de restes triturades de cervells, teixits tous i ossos d’ovelles i cabres. Una proteïna anomenada prió present en aquests teixits cerebrals pot degenerar, esdevenir infecciosa i, un cop ingerida, acumular-se al cervell de l’animal, que acaba morint després de patir símptomes neurològics que es poden associar a una mena d’embogiment. El pinso tòxic es deia ‘scrapie’.

L’extensió de la malaltia al Regne Unit i, en menor mesura, a països del nord d’Europa, havia obligat a sacrificar animals, però la crisi de debò va esclatar el 1996, quan es va produir el primer pas de contagi d’un animal a un humà que havia consumit carn d’un animal infectat. En humans la malaltia es diu Creutzfeldt-Jakob i també pot ser mortal. En aquest punt el tema va començar a fer por de veritat. I quan van aparèixer les vaques gallegues malaltes, van començar els nervis.

A la Catalunya central la reducció del consum era evident el gener de fa 25 anys. Empreses com Nostrum, de Sant Vicenç de Castellet, ho percebien clarament. El seu responsable, Quirze Salomó, explicava a Regió7 que s’havia generat una «autèntica fòbia a la vedella» i que «se n’ha reduït la demanda, però també de les altres carns, i ha augmentat molt el consum de peix i, encara més, de plats totalment vegetarians». L’empresa no tenia previst retirar la vedella de la seva oferta perquè «confiem en la carn criada al Bages i esperem que els consumidors recuperin la confiança en els ramaders del país.»

A moltes escoles de Manresa la vedella va ser eliminada dels menús. En algunes la supressió va durar només uns dies; en altres, es mantenia «de moment», malgrat la Generalitat havia emès una nota informativa on indicava que el consum de vedella era completament segur, també als menús escolars. La carn que hi ha al mercat, subratllava, «ha superat tots els controls i proves analítiques que estableix la normativa». Però aquest llenguatge funcionarial no tranquil·litzava tothom.

El diari entrevistava l’excoordinador general d’Unió de Pagesos, que advertia que «tornar la tranquil·litat a la gent no serà fàcil» i que «Catalunya no es pot permetre el luxe de perdre més pagesos, perquè ja en queden massa pocs».

Els ramaders estaven revolucionats intentant no caure en el forat de la infecció i els carnissers s’esveraven per la caiguda de vendes. El dia 7 de febrer van tancar per exigir ajudes de l’administració, una situació inèdita. De la vaga i la manifestació a Barcelona en va sortir la creació d’una taula que integrava des de les institucions fins als transportistes. Mentrestant, a Madrid es manifestaven 20.000 ramaders.

La malaltia va afectar 800 vaques a tot l’estat en poc temps però, de moment, no hi va haver cap persona afectada. La psicosi va anar passant, però el sector va haver de superar una crisi important, i el tema va tardar anys a quedar superat.

MILERS DE VAQUES SACRIFICADES, CINC PERSONES MORTES A ESPANYA-

La primera víctima mortal humana a Espanya no es va produir fins al 2005, quan el fort de la crisi ja havia passat. En total, n’hi ha hagut cinc. Al món se’n calculen unes 250.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents