Entrevista | Montserrat Bartoló Ha superat un càncer de mama
Montserrat Bartoló, ha superat un càncer de mama: «Estava feta un nyap, però l’exercici físic és clau»
Va participar a la prova pilot i destaca que tant important és la part física com l'emocional

Montserrat Bartoló va paricipar a la prova pilot per fer exercici de força / ALTHAIA

Fa dos anys van diagnosticar un càncer de mama a Montserrat Bartoló Viñas. Veïna d’Avinyó i mare de dos nens que ara tenen 12 i 9 anys, li van detectar la malaltia en una revisió ginecològica rutinària. «Em van trobar un bony i em van dir que seria millor que m’ho fes mirar». El que inicialment semblava que seria greix, va resultar ser un tumor. La van operar i van fer net. Dos anys més tard, després de passar per radioteràpia i quimioteràpia, està recuperada, i ha tornat a la feina. És fisioterapeuta al Cimetir de la Clínica de Sant Josep.
Bartoló va participar en la prova pilot Move On que es va dur a terme a l’Hospital Sant Joan de Déu de la Fundació Althaia, a l’Hospital del Mar de Barcelona i al Consorci Sanitari de Terrassa per avaluar si la pràctica de l’exercici físic de força millorava la qualitat de vida de les persones diagnosticades de càncer. Es volia certificar, amb evidència científica, que l’entrenament es podia integrar de manera segura i efectiva durant el tractament oncològic.
En el cas d’Althaia van participar en l’assaig catorze pacients amb càncer de mama no metastàtic en tractament, entre els quals Bartoló.
Explica que en aquells moments «estava fet un nyap físicament». Tot i ser conscient que havia de fer exercici, «hi havia molts dies que et costava aixecar-te del llit». Quan li van proposar formar part de la prova pilot estava en ple tractament, i no va dubtar a participar en el projecte. «Físicament es nota que fas exercici. És la clau. Tenia molt clar que era el que m’aniria més bé», tot i que «estàs molt xafat i no tens ganes de llevar-te . Penses: hi aniré i em trobaré molt millor».
Continua explicant que eren catorze dones «i fèiem una classe de tonificació però bàsicament exercicis de força dirigits per dos monitors. Un cop havíem fet tota la ronda sempre ens demanàvem com ens sentíem. Tot eren missatges positius. En cap moment vaig sentir algú que digués que li havia anat malament, al contrari». La prova pilot es va dur a terme a les instal·lacions al Congost, a les instal·lacions de l’Egiba.
Físicament i emocionalment
Més enllà dels beneficis físics, Bartoló destaca que li va ser molt útil emocionalment. «Amb la gent que vam participar en la prova hem generat un vincle que ha sigut molt important. A mi m’ha ajudat moltíssim» perquè «et trobes amb un grup de gent que està en la mateixa situació que tu i que passa pel mateix».
Intercanviar i compartir experiències també la va ajudar. Explica que «a mi em va afectar molt com dir-ho als meus fills. I allà et trobaves amb altres mares i explicàvem com ho havíem afrontat». Afirma que «ningú no es planyia. Totes érem molt pencaires i teníem ganes de tirar endavant. Amb això he sigut afortunada». La relació entre elles encara continua.
Precisament un dels aspectes rellevants del projecte Move On va ser l’impacte positiu sobre la salut mental dels participants en la prova pilot degut, sobretot, perquè va afavorir una bona cohesió del grup i una experiència positiva de suport mutu entre les participants. Això va suposar una disminució de símptomes depressius i d’ansietat.
Move On també va certificar que la constància a l’hora d’anar a les classes va ser molt alta, amb una bona tolerància i absència d’efectes adversos rellevants, amb la qual cosa es va confirmar que l’exercici de força i d’intensitat moderada-alta és segur en pacients oncològics quan està adequadament prescrit i supervisat.
Segons Althaia, l’activitat física té un paper rellevant tant durant el procés oncològic com en la prevenció del càncer. Una part significativa dels casos estan relacionats amb factors vinculats a l’estil de vida i a l’entorn. S’estima que aproximadament entre un 30 i un 40% dels càncers podrien prevenir-se mitjançant canvis en hàbits, com la pràctica regular d’activitat física, una alimentació saludable, el control del pes, l’eliminació del consum de tabac i alcohol, i la reducció de l’exposició a factors ambientals nocius.
A Catalunya es van diagnosticar 43.600 casos el 2025
L’any 2025 s’estima que es varen diagnosticar a Catalunya 43.633 nous casos de tumors malignes, dels quals 19.151 en dones i 24.482 en homes. Althaia va diagnosticar porop de 1.600 casos l’any 2024.
El càncer continua sent una de les principals causes de malaltia i mortalitat a Catalunya. Durant el 2025, es varen produir 17.696 defuncions per aquesta malaltia, 10.259 en homes i 7.437 en dones.
La supervivència relativa dels pacients de càncer als cinc anys del diagnòstic és del 54,2% en els homes i el 66,2% en les dones. En la majoria dels tumors, especialment en aquells diagnosticats de manera precoç, la supervivència condicional als deu anys supera el 80%, posant de manifest els avenços en el diagnòstic i el tractament del càncer en els darrers anys.
Els tumors més freqüents a Catalunya continuen sent el càncer de pròstata, colorectal i de pulmó en els homes, i el càncer de mama, colorectal i de pulmó en les dones, concentrant prop del 60% del total de casos diagnosticats.
El càncer de pulmó es manté, a més, com el tumor amb més mortalitat tant en homes com en dones, fet que reforça la importància de disposar de noves eines diagnòstiques com la biòpsia líquida que Salut ha incorporat al sistema públic.
Subscriu-te per seguir llegint
- Troben una important quantitat d'aigua al subsòl de la Llacuna
- Una vintena d'evacuats i dos ferits en l'incendi d'un edifici al carrer de Santa Llúcia de Manresa
- «No vull subvencions, només vull que els polítics no em donin encara més feina»
- Doble operatiu de rescat amb helicòpter: un escalador a Montserrat i una esquiadora al Port del Comte
- Operen d'urgència un jove que tenia un obús de la Primera Guerra Mundial al recte
- Els dos curiosos projectes que es van arribar a estudiar per accedir a Montserrat
- La propietat del bloc 8 de Manresa demanava 450.000 euros per l'edifici i ara en vol 650.000
- “El boom dels camioners”: sous que sorprenen i una demanda que no para de créixer