Planteristes sobre la nova jardineria al carrer Guimerà de Manresa: «No calia anar a Holanda per comprar els arbres»

David Borda, president de la Federació de Viveristes de Catalunya, amb 200 associats i 2.000 hectàrees de producció, considera que «no calia anar a Holanda per comprar els arbres del carrer Guimerà de Manresa». Matisa que «en cap moment ens hi oposem, perquè tothom és lliure de comprar els arbres on vulgui». Ells mateixos, diu, venen a l’exterior un 60% de les plantes que produeixen. Considera, però, que cal aclarir que els arbres comprats en un viver d’Holanda, si s’haguessin encomanat amb un o dos anys d’antelació, es podrien haver trobat a Catalunya. «No devien mirar bé» i «Catalunya no s’acaba a Barcelona», fa notar.

El planterista manifesta que «celebrem que l’Ajuntament hagi optat per arbrat de qualitat i per un projecte ambiciós» perquè, fa notar, molt sovint, quan es fa la licitació d’una obra, l’empresa que l’assumeix deixa per al final la part de la jardineria i, quan s’hi arriba, el pressupost ja se l’han menjat altres aspectes. En concret, com va informar aquest diari, al Guimerà es plantaran 106 arbres i més de 2.000 plantes arbustives. Entre els exemplars n’hi haurà arribats directament d’Holanda perquè, segons l’Ajuntament, aquí no se’n produeixen, tenen un diàmetre més gran i no han estat podats, la qual cosa els fa més resistents a les malalties. Borda hi discrepa. Diu que, per créixer rectes, els arbres s’han de podar des de petits i que, «encomanats amb antelació, els podrien haver trobat a Catalunya perquè amb un parell d’anys se’n fan de 25-30, i en tenim». Quan parla de 25-30 es refereix als centímetres del diàmetre del tronc.

Estalvi en anys si són grans

De fet, Borda recomana plantar els arbres ja una mica grans per estalviar-se problemes i, perquè remarca, «amb arbres de 25-30, si es fan les coses ben fetes, et pots estalviar sis anys». A més a més, hi afegeix, «abans les brigades sabien podar i no hi havia tant vandalisme. Si un arbre és molt petit, el poden trencar, en canvi, si el poses gran i hi impacta un cotxe, el que quedarà abonyegat és el cotxe».

Sobre l’arbrat provinent d’Holanda també diu que «la majoria de grans vivers d’Holanda compren regularment planta als vivers catalans. Hi ha, per tant, una alta probabilitat que alguns dels arbres adquirits a Holanda per a aquesta obra hagin estat produïts inicialment aquí, exportats al nord d’Europa i posteriorment reimportats». Apunta que, «davant d’aquesta realitat, sorprèn que des del consistori no s’hagi tingut en compte el valor afegit que té la planta de proximitat, ni la importància de reforçar la cadena productiva del nostre territori. Un tema que és també una qüestió ambiental, el de l’adaptabilitat de la planta, que és clau per a la seva salut i longevitat, però també d’una qüestió econòmica i de país», comenta.

Insisteix que «no es tracta de criticar on s’ha comprat, sinó de recordar que Catalunya disposa d’un sector planterista, professional, estratègic i reconegut internacionalment. I que, a l’hora d’explicar una actuació pública, és important evitar missatges que invisibilitzin la qualitat del producte propi o que indueixin a pensar que el de fora és, per definició, millor».