Edwin Osaleh, missioner: «L’única guerra que hi hauria d’haver és la guerra contra la fam»

‘Declara la guerra a la fam’. És el lema de la campanya de Mans Unides, que aquest cap de setmana porta a terme el seu acapte amb la voluntat de combatre la pobresa i les desigualtats, i garantir una vida digna per a tothom. L’organització parteix de la base que la fam és una arma silenciosa més letal que les armes de guerra. Ho sap bé el missioner kenyà Edwin Osaleh. Religiós de la congregació de la Consolata, treballa a la localitat marroquina d’Oujda, a la frontera amb Algèria, punt d’arribada de subsaharians que busquen, com tothom, una vida digna. Osaleh ha estat a Manresa per promoure les activitats de Mans Unides. També ha visitat l’escola Ave Maria, on ha explicat als alumnes la tasca que porta a terme.

Per què es va fer missioner?

La meva vocació ve de les monges missioneres de la Consolata que vaig viure a Kènia quan jo era petit. La seva vida em va impactar i veia com també impactava a la societat. Vaig pensar que era el que volia fer. Jo volia ser com elles. Fer el bé i sempre feliç. Totes eren italianes. Òbviament, em van orientar i així em vaig fer missioner.

Què hi fa a Oujda?

Fa sis anys que hi soc. És una ciutat estratègica a la frontera entre el Marroc i Algèria. Quan els immigrants arriben el primer lloc on van és a l’església. Quan són a Algèria ja saben que a l’església trobaran, per dir-ho d’alguna manera, un oasi. Els acollim i orientem. El que fem és el que va dir el papa Francesc: acollir, protegir, promoure i integrar. Arriben amb molts problemes.

Han creuat el desert fins a arribar on els acullen?

Sí. La majoria són subsaharians, i ara bona part d’ells venen del sud del Sudan, una zona en guerra. El lema de Mans Unides parla de declarar la guerra a la fam, la pobresa i la desigualtat. Ells justament venen de la guerra que ha causat fam i si tenen fam, fuguen. L’única guerra que hauria d’existir és contra aquestes guerres, contra aquestes violències, contra les desigualtats i contra la pobresa, que fa que tot aquest cercle de la gana no es pugui tancar mai. Amb gana no podem tenir pau. Mans Unides insisteix amb la pau. Qui té gana ha de buscar i pot acabar fent coses que no ajudaran.

I després de creuar el desert, en la majoria dels casos volen travessar el mar Mediterrani per poder arribar a Europa...

No emigren per plaer. N’hi ha molts que moren pel camí. Al desert o al mar. El papa Francesc va dir que el mar és un cementiri. Saben que pot passar, però han viscut coses pitjors i s’arrisquen. Nosaltres i Mans Unides ajudem a canviar la vida de les persones. I tots podem acollir, i afegir-nos als projectes de Mans Unides per canviar les coses. En tots els àmbits, alimentació, salut, educació, drets humans, els drets de les dones... També el tema ecològic i el medi ambient és una de les causes d’aquestes mobilitats forçades. Un no decideix viatjar a Europa, visitar Roma i després tornar, sinó que està forçat a fer-ho. Podrien tenir la llibertat d’emigrar, però no la tenen.

Què es pot fer?

La congregació de la Consolata també treballem a la República Democràtica del Congo, on hi ha el coltan que s’utilitza per als telèfons mòbils. Sense coltan no tindríem mòbils. Si el canviem cada dos per tres impactem i influïm en les guerres i en el treball infantil. Potser no l’hem de canviar cada any.

Com creu que incideix la política en la visió que es té dels immigrants? Als Estats Units de Trump arresten i deporten als que anomenen il·legals, i a Europa l’extrema dreta avança. Què n’opina?

A vegades estem influenciats políticament i això té a veure amb el que pensem. Hauríem de ser més crítics i anar més enllà de la política. Hem de pensar que tots som humans, i que ens hem de tractar com a tals. A vegades es diu que hi ha molts immigrants, però Europea els necessita per treballar. N’hi ha molts que tenen moltes capacitats i estan preparats. No dic que els donin ajudes, sinó que els ajudin perquè puguin treballar, cotitzar i col·laborar. Ens hem d’ajudar tots. Si actuem els uns contra els altres, ens discriminem i ens segreguem.

A quantes persones atenen el centre d’acollida d’Oujda?

Tenim entre 80 i 100 persones allotjades, i cada dia n’arriben 30 o 50. Hi ha qui es queda un dia, dos... Hi ha qui es queda una setmana, un mes i fins i tot alguns porten més temps. Depèn de la seva situació. Hi ha qui decideix tornar al seu país. També fem formació en temes com electricitat, cuina, els ensenyem a cosir. En aquesta formació ens ajuda Mans Unides.