Manresa escoltarà el jazz més primitiu i ardent que fascinava a Amat-Piniella

«Ens agrada el jazz primitiu i ardent, i no pas aquell ple de sensibleria». Així ho va deixar escrit l’escriptor, polític i intel·lectual manresà Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913-Bellvitge, 1974). Obert als corrents més innovadors i apassionat d’aquest estil, va introduir el jazz a Manresa. Un 27 d’octubre del 1932, juntament amb un dels pianistes més coneguts de l’època, Ramir Torres, van protagonitzar una conferència sobre jazz que es va arrodonir amb demostracions musicals.

Doncs bé. Aquella vesprada es reviurà dissabte vinent a les 7 de la tarda a l’auditori de la Plana de l’Om amb un espectacle que combinarà història, teatre i música, i que tindrà com a protagonista el manresà que va sobreviure al camp d’extermini de Mauthausen, experiència que va narrar a l’afamada K.L. Reich.

La iniciativa és de Memòria.cat, que ha deixat en mans de Fina Tapias la direcció escènica de l’obra, i del pianista David Martell la part musical. Compta amb la participació dels actors Marc Freixa i Ferran Ribera. Ribera és qui fa el paper d’Amat-Piniella, i Freixa el del periodista que va escriure la crònica de la xerrada que es va publicar al diari El Dia. No se sap qui era perquè no anava signada.

És a partir d’aquesta crònica periodística que Tapias i Martell han bastit una obra que mostra un Amat-Piniella jove i apassionat -tenia 19 anys quan va protagonitzar la xerrada- durant «la seva etapa lluminosa, prèvia a Mauthausen, amb tot el que això vol dir com a intel·lectual i crític», diu Tapias. Explica que és un espectacle a tres veus: la d’Amat-Piniella, la del periodista que fa de frontissa en moments determinats i dona dinamisme al relat, i la indispensable música que Martell interpretarà al piano en directe.

Tapias explica que treballs d’aquest tipus són un repte «perquè a nivell de dramatúrgia és una pàgina en blanc. Saps que la música funcionarà per ella mateixa, però has de donar cos als textos perquè s’integrin amb la música i facin arribar d’alguna manera un moment històric».

Martell, per la seva part, reflexiona que «en aquella època el jazz no era popular, i que Amat-Piniella en parlés li va donar visibilitat». Interpretarà les peces que l’escriptor va citar a la conferència i que Torres va interpretar al piano. Algunes també es van poder escoltar amb un gramòfon. Hi haurà des d’espirituals negres, passat pel blues fins a acabar amb l’exigent Rapsody in Blue de George Gershwin.

Aquest dissabte van assajar als locals de l’Esclat de Manresa. Hi tornaran al llarg de la setmana per tenir-ho tot a punt per a dissabte a les 7 a la Plana de l’Om.