Àlex Caralps, professor: "No es té en compte ni la realitat de les aules ni la dels centres"

Manresa és un bon exemple de les mancances que pateix el sistema d’educació, reflexiona el professor de física i química de l’institut Pius Font i Quer de Manresa, Àlex Carapls. Cita les cargoleres que, fruit de la massificació, s’han convertit ja en un element habitual a escoles i instituts quan no ho haurien de ser. La capital del Bages va ser la ciutat gran amb més cargoleres el curs 2022-2023.

A això cal afegir-hi els ‘mals’ generalitzats que s’han denunciat a la jornada de protesta: ràtios, massificació de les aules i atenció a la diversitat sense recursos, a més a més d’una excessiva burocratització i poca democràcia als centres, amb claustres buits de poder.

Caralps va participar aquest dimecres a la manifestació a Barcelona. Considera que el departament els menysté. «No tan sols al professorat, sinó que no té gens en compte la realitat de les aules ni la dels centres». Les ràtios no han parat de créixer, afirma, i en el cas de Manresa «encara hi ha dues escoles amb barracons», la de Valldaura i la de les Bases, i cargoleres a tots els instituts. Al Pius se’n van instal·lar dos per fer de menjador i ara s’han reconvertit en aules.

Detalla que Manresa ha passat de 70.000 a 80.000 habitants en 18 anys, i que aquest creixement no ha anat acompanyat en paral·lel de mesures per evitar la massificació. «La gentrificació de Barcelona afecta a tota la resta de Catalunya», i tot i que les «direccions dels centres hi posen imaginació», els instituts han quedat petits amb tot el que això suposa.

De la inclusió afirma que «hi ha bona lletra, però no va acompanyada de recursos ni de personal». Això fa que «no estiguem atenent la diversitat, sinó contenint i amagant la situació. Els alumnes han d’estar atesos com es mereixen».

Finalment, reclama recuperar el poder adquisitiu perdut. «Però el sou no és el més important», diu.

La professora de català de l’institut Cal Gravat Laia Suades explica que «sembla que no passi res, anem fent, però a l’hora de la veritat els joves estan desatesos» a causa de la massificació i les ràtios. Hi ha instituts, com el de Cal Gravat, amb una trentena d’alumnes per aula a tercer d’ESO, que poden arribar a ser 37 a batxillerat.

«Hi ha molta feina a fer», afirma. «Quan diem que són molts alumnes hem de tenir en compte de quin tipus. N’hi ha que necessiten un acompanyament molt personalitzat». A Cal Gravat els docents van fer una carta adreçada a les famílies per explicar els motius de la protesta. n