Manresa: Un Passeig escombrat pel vent

«Doncs a mi sí que m’ha fotut el matí enlaire, el vent». Entre irònica, sorpresa, disgustada i resignada, Maria Peláez marxava tot remugant de davant d’un centre de salut privat situat al centre de Manresa. Havia vingut en bus des de Sant Fruitós, hi tenia hora a 1/4 d’11 aquest dijous 12 de febrer, però s’havia trobat amb la persiana abaixada i un paper que hi deia que avui romandria tancat per l’alerta decretada de vent.

«Sí que estava al cas de l’alerta i vaig sentir que als hospitals hi hauria afectacions perquè s’anul·larien consultes. Però com que això és un centre privat, em pensava que tot seria normal, i ni em va passar pel cap preguntar-ho. Però tampoc no em van pas avisar».

De fet, el que Peláez deixava enrere resignadament era un dels nombrosos establiments de consulta mèdica (i també d’altres serveis) del centre del Bages que, des del sector de la carretera Santpedor fins a la Plana de l’Om, aquest dijous ventós tenien les portes tancades i el corresponent cartell que n’informava.

Un recorregut el d’aquest matí, amb el Passeig de Pere III com a eix vertebral, que deixava una imatge que es podia concloure amb una frase: un Passeig escombrat pel vent. Literalment i metafòrica. Malgrat tot, d’una relativa normalitat, o d’una perceptible anormalitat, depèn com es miri. Els qui hi circulaven (a peu o en cotxe) ho fèiem com un dia qualsevol. Però la imatge general era d’anomalia. No ho situaríem en paràmetres de confinament de pandèmia, però hi havia punts i trets que hi tenien semblances. D’entrada, un passeig més buit de l’habitual en un dia laborable a mig matí.

Tornem a la Maria Peláez, que ja ens en dona un símptoma, després de la seva visita frustrada: «sí que he notat que l’autobús d’aquest matí des de Sant Fruitós venia molt buit, perquè l’agafo tot sovint per venir a fer encàrrecs a Manresa. Realment, la gent ha decidit quedar-se a casa».

Al llarg del recorregut, busquem altres referències ‘estadístiques’ de l’anormalitat (o no) de la jornada. Consultats diversos forns de pa (n’hi ha uns quants al llarg del centre), coincideixen que de la franja de primera hora «que és de les més fortes» la baixada de venda respecte a un dia ‘normal’ és «evident». Fins a les 10 del matí, algú s’atreveix a xifrar-ho en «una quarta part menys».

En un dels casos, expliquen que ahir van tenir una anul·lació d’una comanda de coques de llardons per celebrar el dijous llarder a les escoles, que avui no han obert portes. També, la majoria, diuen que ja havien estat previsors i que la producció per a avui ha estat una mica inferior, «per no haver-nos de menjar nosaltres el pa». O que ja ahir a la tarda alguns clients els deien que agafaven pa «per a avui [dimecres] i per demà [dijous] per no haver de sortir de casa».

Passeig avall, uns quants símptomes de l’anomalia de la jornada. D’entrada, tota l’illa central esquitxada de petites branques caigudes de les desenes de plataners despullats de fulles que la flanquegen. I, com dèiem, trànsit mínim de passejants. I dels pocs, molts amb gossos.

«Ells no esperen i tant els fa, el vent. I com que avui m’han dit que teletreballi, he anat fent des de les 8 des de casa i ara faig una pausa de vint minuts i aprofito per treure el gos», explicava la Gemma Ortega, a la zona del capdamunt del Passeig. I aprofitava per valorar la situació: «Suposo que han de donar l’alerta per ser previsors i perquè en un dia normal ens movem molta gent. Però la veritat és que ara com ara no em sembla gaire excepcional».

Seguim passeig avall. Més indicadors. Terrasses de bars buides. Bé, de fet, terrasses inexistents. És, segurament, la imatge més simptomàtica i representativa de la jornada en aquest centre de Manresa. Cadires plegades i recollides unes sobre les altres i lligades, para-sols plegats i lligats (i en algun cas ja prèviament tombats, per estalviar-li al vent), estufes parades i clients fumadors drets a l’exterior.

Altres símptomes d’un centre de Manresa mig buit pel vent. A quarts d’11 del matí, molta plaça blava d’aparcament disponible en ple Passeig. Encara que sigui pagant, a certes hores i aquesta zona costen de trobar.

A la planta baixa del CAP Bages, imatge de relativa normalitat. Però s’ha de dir que aquí hi ha el servei d’urgències i que aquest ha hagut de romandre obert per prestar atenció, i a la sala d’espera hi ha a quarts d’11 una desena de persones. Aquest és un centre, però, que genera molt moviment al seu entorn en un dia laborable, ja que s’hi atenen visites programades. Avui, però, s’han hagut de cancel·lar i sí que es nota en l’entorn, a l’exterior, molt menys moviment i molta quietud i silenci.

En aquesta zona (sector de la plaça Espanya), aquesta quietud s’accentua per un fet molt evident. A l’institut Lluís de Peguera hi ha zero activitat. Portes tancades i jornada cancel·lada, tal com ha ordenat el Govern.

De Crist Rei (plaça Neus Català i Pallejà) a Sant Domènec, una imatge d’una certa dualitat o contraposició. Anant pel Passeig, es manté la percepció d’una jornada anormal. Ho subratllen especialment les terrasses plegades, que li dona aquesta panoràmica de deserció. I encara més amb la biblioteca del Casino tancada (i amb el corresponent cartell que n'avisa).

Pel Guimerà, en canvi, la sensació és una altra. Però, bàsicament, perquè no s’hi han aturat gens ni mica les obres de reurbanització. Màquines i operaris s’hi mouen amb total quotidianitat, i amb ells s’hi barregen ciutadans que fan els seus recorreguts o transportistes descarregant material als diferents establiments.

Conclusió (personal): gran part de la ciutadania ha optat per quedar-se a casa davant un dia anormal, però els que han decidit sortir s’hi han trobat, majoritàriament, normalitat. Una crònica d’una matinal que, segurament, s’endurà el vent.

Subscriu-te per seguir llegint