Pol Huguet defensa la nova jardineria del carrer Guimerà de Manresa: «Farà un salt espectacular»

El regidor d’Acció Climàtica de Manresa, Pol Huguet, defensa que «hi ha arguments de sobres per defensar que el carrer Guimerà en conjunt i la seva jardineria en particular faran un salt espectacular» amb les obres que s’hi estan portant a terme i anima la ciutadania a treure-hi el cap per apreciar «com es va configurant el carrer tram a tram» per comparar «què hi havia abans de les obres i què hi ha quan les obres del tram s’han acabat». Anima els manresans a «gaudir del verd intens dels nous arbres aquesta primavera, de les primeres ombres el proper estiu, del primer espectacle de colors la propera tardor» i, sobretot, a què «hi torneu el 2027, quan tota l’arbustiva estigui plantada i sigui un dels carrers més bonics del país».

Admet que, «arran de les obres del carrer d'Àngel Guimerà, hi ha cert debat ciutadà sobre què es farà amb els arbres d’aquest carrer. Aquest debat es plasma en preguntes al Ple municipal, en articles al diari, en missatges en grups de whatsapp que denoten preocupació, en converses i preguntes que jo mateix rebo". Davant de tot plegat vol "compartir algunes informacions i reflexions per il·lustrar que tindrem més arbres, més ben col·locats, més sans, més grans, amb més ombra i més bonics".

Per què calen arbres en un carrer comercial i amb tants edificis patrimonials?

"Una de les queixes és que els arbres tapen la visibilitat de les façanes d’edificis històrics i bonics i que, per tant, no hi són convenients. Aquí, dues respostes: això es té en compte sempre que és possible i, justament a la cantonada amb el Passeig, s’han tallat els arbres que estaven més enganxats a la Casa Padró i n’impedien la contemplació des de qualsevol angle, a més de generar problemes d’humitats a l’edifici. Ara, es pot veure molt millor. I sent cara nord, es manté una bona ombra a la placeta, ombra creada pel mateix edifici i les alzines que s’hi conserven. I al Guimerà, justament, els arbres seran al mig del carrer, lluny de façanes, així que els edificis patrimonials es podran contemplar millor que abans. Però, hi ha un detall que no tothom té en compte: en aquest nou clima tan calorós des de maig a setembre, si no hi ha ombres al carrer, durant cinc mesos no hi haurà ningú per contemplar res, perquè la gent preferirà anar-se’n a llocs més frescos. És a dir, si volem que la gent gaudeixi de la bellesa del carrer i de les seves cases, calen ombres, calen arbres. A més, com que són arbres caducifolis, durant tot l’hivern, sense fulles, representen una pantalla visual molt reduïda".

Per què calia substituir els arbres vius per nous exemplars?

"A la vegada, hi ha crítiques contràries, que es lamenten que s’hagin tallat arbres antics i grans, per plantar-ne de nous i més petits. Les puc entendre i jo mateix les podria fer si no conegués totes les millores que hi ha al darrere. Per començar, hem comprat arbres ja bastant grossos, molt més del que és habitual en altres carrers de la ciutat, així que ràpidament faran ombra. El fet que els arbres siguin al centre del carrer és una de les qüestions que es va posar a debat amb els veïns i comerciants del Guimerà, amb qui es van codissenyar les línies mestres del carrer. Els comerciants, sobretot, eren molt partidaris de tenir arbres al centre del carrer que no pas tapant els aparadors. A més, el fet que no estiguin a tocar de les façanes farà que aquests arbres puguin créixer amb molta més amplada i alçada sense tocar els edificis i, per tant, sense necessitats que els podem. Tindran més bona insolació i espai, així que no tindran la inèrcia de créixer només en alçada buscant la llum, sinó que voldran créixer també en amplada, oferint molta més ombra. A més, els arbres adossats a façana, durant mig dia, feien ombra sobre les parets de les cases, i no al carrer, per tant, era una ombra que no s’aprofitava. Per contra, com que estaran al mig del carrer, tot el dia estaran fent ombra a una banda o altra de l’arbre".

Quines garanties hi ha que visquin millor en un clima molt més extrem?

"Cal recordar que molts dels arbres de l’antic Guimerà s’havien mort els darrers anys, només cal mirar el Google Maps per veure quants arbres faltaven!, o que mostraven símptomes evidents d’estar patint. Ara que n’hem tallat, hem vist clarament que molts tenien la fusta ennegrida per un fong que en pocs anys resulta letal. L’espècie no estava gaire ben adaptada al sòl manresà, però, a més, comptaven amb uns escocells (els forats) minúsculs, sense infiltració d’aigua de pluja, sense espai perquè les arrels creixessin, i sense reg. Aquesta nova plantació, juntament amb la mitjana de la nova avinguda del polígon del Pont Nou, són les primeres de grans dimensions (després de petites proves) que incorporen criteris de jardineria sostenible i aprofitament hídric, els primers carrers on s’apliquen els aprenentatges de les sequeres viscudes, tot representant un canvi de paradigma considerable. L’antic paradigma amb què s’han construït les ciutats al llarg dels segles era: que l’aigua de pluja marxi com més aviat millor, cap a les clavegueres, cap al riu i cap al mar. El nou paradigma és: que el màxim d’aigua de pluja s’infiltri sota terra i es minimitzi la pèrdua d’aigua cap al mar. La traducció d’aquests principis és que el carrer té una imperceptible forma de vall, i tota l’aigua de pluja que hi caigui anirà cap al centre, a omplir els escocells dels arbres que estan connectats entre ells. Així que, quan un escocell estigui ple del tot, l’aigua sobrant anirà cap al següent i així successivament fins que, en cas que encara en sobri, finalment l’aigua arribarà al clavegueram".

Quins beneficis tindrà per a la ciutadania?

"Amb totes aquestes innovacions, reduïm el risc d’inundacions dins la ciutat i aigües avall i, a la vegada, els arbres tindran més resistència davant els períodes secs i càlids. Però, també ens en beneficiarem directament els ciutadans. Els arbres ens aporten frescor de dues maneres: una, fent ombra. L’altra, és a través del procés de fotosíntesi, la seva respiració, que és un procés endotèrmic, que absorbeix escalfor de l’entorn i, per tant, rebaixa la temperatura uns quants graus. I pel camí, també retira contaminants i gasos d’efecte hivernacle de l’aire. Però la respiració dels arbres només es produeix de forma massiva quan tenen unes bones condicions ambientals. Evidentment, en ple hivern, els caducifolis no fan la fotosíntesi. Però, en ple estiu, quan més falta fa, potser tampoc. Si pateixen un fort estrès hídric, per la combinació de forta calor i manca d’aigua, també aturen bona part de la seva activitat. De fet, alguns caducifolis deixen perdre una part de les fulles i tot per intentar sobreviure a les sequeres. Aquests nous arbres tindran més terra, més aigua de pluja i, per a quan calgui, també tindran reg automàtic. Així que a ple estiu oferiran un espai ombrívol i més fresc a la ciutadania".

Fins a quin punt aportaran bellesa i de què serveix?

"Al Guimerà hi haurà una combinació poc habitual a la ciutat: dues espècies diferents d’arbres i molta arbustiva. Hi haurà arbres alts, arbres mitjans i arbustos baixos. Així que miris on miris, miris amunt, endavant o a terra, veuràs vegetació. De fet, passem de 50 arbres, a 106, i de tenir escocells amb terra nua a tenir-hi 2.100 plantes arbustives! En conjunt, serà una vegetació diversa que oferirà formes i colors variats al llarg de l’any, oferint reclams per tornar-hi una vegada i una altra. Però és important no circumscriure la jardineria a un aspecte únicament estètic. Està més que estudiat i comprovat que el contacte amb la natura, que veure verdor, transmet benestar emocional. Volem que el Guimerà sigui un espai de trobada, un espai de descans, un espai sa on crear comunitat. I tot això, a la vegada, fa que sigui un espai encara més atractiu per als compradors vinguts d’altres barris, dels pobles del Bages i de les comarques veïnes, generant un dinamisme comercial que s’escampi pel conjunt de Manresa i que aporti riquesa a les nostres empreses, als nostres treballadors i a la nostra ciutadania".

Subscriu-te per seguir llegint