La festa de la Llum treia el carrer del Balç de la foscor
L’espai més medieval de Manresa reapareixia en la quarta edició de la fira de l’Aixada

Pàgines de la tercera setmana de febrer del 2001 / Sílvia Belmont

La Festa de la Llum de Manresa havia estat, durant dècades, sinònim de manresans a El Corte Inglés. El programa de festes havia anat quedant atrapat en una rutina d’actes tradicionals gestionats per uns administradors que es cenyien al compliment del protocol tradicional. Això va començar a canviar el 1998 amb la Fira de l’Aixada. I ara fa 25 anys, el 2001, la Fira va tenir un clar protagonista que romania en la foscor: el carrer del Balç.
L’empenta transformadora la va donar l’Associació de la Misteriosa Llum, una entitat nascuda el 1995 per iniciativa de tres persones: Florenci Serra, bancari i home implicat en la xarxa civil de la ciutat, Pere Garcia, director de comunicació de Caixa Manresa, i Gonçal Mazcuñán, director de Regió7.
Els obstacles van aparèixer des del primer moment. La festa era responsabilitat de la Reial Confraria de la Santíssima Trinitat, fundada el 1379. Estava tutelada pel bisbat de Vic i s’havia quedat pràcticament sense membres. En la pràctica, no operava. Els promotors de l’Associació de la Misteriosa Llum es van oferir a fer-se càrrec de les seves funcions, però no es van trobar amb una catifa vermella. Tot i que l’alcalde, Juli Sanclimens, hi va ajudar tant com va poder, deslligar el vincle orgànic entre la festa, la confraria i el bisbat va obligar a fer molta orfebreria diplomàtica. El bisbe no ho va posar fàcil.
Finalment, però, el 1995 el traspàs va quedar formalitzat. El nou govern tripartit liderat per Jordi Valls li va fer costat i el ple municipal ho va rubricar. Quedava oberta la via per renovar la festa. Tres anys després n’arribaria el principal fruit, un mercat medieval que no se celebraria el dia 21 per no coincidir amb els actes tradicionals, sinó el cap de setmana anterior (més endavant va ser el posterior). La ciutat no només tenia un entorn ideal per fer-la sinó també un precedent històric: el 1686, el rei Carles II va concedir la celebració d’una fira dedicada a la venda de material per a l’activitat agrícola. Se celebrava el febrer i s’anomenava popularment «de les aixades». Per fer-la possible, l’Associació va mobilitzar la participació desinteressada i imprescindible d’una bona colla d’entitats, i el 1998 el projecte va arribar a port. Va ser un èxit immediat que va anar creixent fins a convertir-se en un dels actes més massius de tot el calendari manresà. El 2005 l’organització va passar a l’Associació Manresa de Festa, sota el paraigües de l’Ajuntament.
Aquell 2001 la fira encara estava en plena etapa de desenvolupament. Se’n celebrava la quarta edició i presentava com a novetat més vistosa l’obertura al públic del carrer més medieval de Manresa, el del Balç, tancat entre Sobrerroca, la plaça Major i el carrer de Santa Llúcia i conservat amb un aspecte molt semblant al que devia tenir en temps del miracle de la Llum.
No era la primera vegada que s’obria ni el primer intent de donar-li vida. Als anys vuitanta l’Ajuntament en va reformar una part i s’hi va crear una sala d’exposicions i unes oficines municipals. Hi va haver problemes de manteniment, d’accessibilitat i legals, i es va tornar a tancar. El 1996 va ser reobert dins les visites a la Manresa Desconeguda de la Festa Major, repetida el 1998. Aquell 2001 els ciutadans s’hi van poder passejar dos dies, el 17 i 18 de febrer.
Va ser un exitàs: hi van passar 13.000 persones i es va convertir en la principal atracció del cap de setmana. Novament, la seva obertura posava sobre la taula una evidència: era un recurs turístic i patrimonial de primer ordre, i Manresa no en treia cap rendiment. El diari va preguntar als responsables municipals, que van haver d’admetre que «en aquests moments no hi ha ni idees ni recursos», en paraules del regidor de cultura, Ramon Fontdevila. Jordi Valls era clar: «si no s’hi planteja alguna activitat i només s’obre serà un carrer mort i ple de porqueria». L’opinió més estesa era que havia de ser un carrer turístic amb artesans. Però el més calent era a l’aigüera.
AVUI, TRANSFORMAT EN ESPAI TURÍSTIC, PERÒ TANCAT- Convertir el carrer del Balç en un espai visitable va portar molta feina. Finalment, l’agost del 2011, després d’una inversió d’1,5 milions, va quedar museïtzat i obert al públic. El 2018 se’n va ampliar l’horari i el 2021 s’hi van fer obres de millora amb 360.000 euros. L’octubre del 2024 va ser tancat per fer-hi obres d’accessibilitat. Havien de durar tres mesos, però encara no hi ha data de reobertura.
- La visita del Papa Lleó XIV a Montserrat serà més interna que la que havia de fer Joan Pau II
- Una de les millors caminades populars de Catalunya té lloc aquest cap de setmana: la coneixes?
- Compte si tens gos o gat: Europa aprova una nova llei amb data límit per complir-la
- El cafè no és per a tothom: els tres casos en els quals pot passar-te factura sense que ho sàpigues
- Ensenyament a Puigcerdà: es jubila la professora i l'institut li fa el passadís
- Un accident entre dos turismes i un camió deixa dos ferits a la C-25, a Sallent
- Treuen pel vidre del davant un conductor atrapat en un accident davant els bombers de Manresa
- Així és el dúplex de 170 metres quadrats on viuen Sílvia Caballol i l'exbisbe Xavier Novell