Els premis Séquia de Manresa es converteixen en un acte en defensa del món educatiu

Educació i país. País i educació. Són els dos conceptes que han rebut el reconeixement dels premis Séquia personificats la mestra Alba Baltiérrez i l’escoltisme de Manresa. Aquest dimecres al capvespre han rebut el guardó en un acte durant el qual s’ha fet una defensa del món de l’educació compromesa, solidària, i amb esperit crític.

Els premis Séquia els convoca la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia i la Fundació Universitària del Bages-UManresa des de fa 10 anys per la Festa de la Llum per reconèixer actituds positives i constructives en benefici del progrés de la societat manresana, tant de persones individuals com de col·lectius. L’acte s’ha celebrat al Museu de l’Aigua i el Tèxtil.

Compromís amb elmón de l'ensenyament

El compromís amb món de l’ensenyament i l’educació ha planat en tot moment a l’acte que ha presentat Àngels Fusté, de la FUB i secretària del jurat. Baltiérrez, mestra, va ser una de les fundadores de l’escola Flama l’any 1970, i l’escoltisme s’ha reconegut per la seva tasca d’escola ciutadana que ha format generacions de manresans en valors com la responsabilitat, el compromís social, la convivència i l’estima al país i la natura.

Un cop ha recollit el guardó, Baltiérrez, ha volgut compartir-lo amb la «família flamera», un projecte que es va concebre com una cooperativa i va aplicar un model de pedagogia activa, democràtic i en català, gens comú a l’època. Ja jubilada va participar en diversos projectes socials a Càritas i juntament amb altres mestres jubilats va promoure la fundació de Puntal per donar suport a nens i nens que necessitaven una atenció especial per tirar endavant amb els seus estudis.

Agraïment i preocupacions

El de Baltiérrez ha sigut un discurs ple d’agraïments, però també ha expressat preocupacions. «El món educatiu s’està desprestigiant, falten recursos, hi ha desorientació pedagògica, hi ha paperassa inútil... Diuen que al patí no es parla català. Estem en un temps d’involució?» es va demanar. Finalment, ha expressat el seu suport als docents i a les seves reivindicacions.

A Manresa hi ha quatre agrupaments escoltes: el Cardenal Lluch, que celebra el seu 75è aniversari; l’Antoni Gaudí, que l’any passat en va fer 60; el Cavall Bernat i La Salut de Viladordis. Representants de tots ells, amb el seu corresponen fulard, han pujat a l’escenari per recollir el guardó.

Més que excursions

Han parlat Anna Salido, Cláudia Murt, Alba Gual i Antoni Tardà. Han volgut compartir el guardó amb els esplais i entitats de lleure educatiu de la ciutat i han explicat als assistents que l’escoltisme «és una forma d’entendre el món». També han tingut una part reivindicativa: han demanat més recursos i menys traves burocràtiques i restrictives a l’administració. «No només fem excursions», han dit, sinó que «la nostra tasca és i serà educar». S’han declarat hereus de la «història col·lectiva que ens precedeix» i van acabar amb el seu lema: «continuarem fent camí» i «sempre a punt».

També hi ha hagut parlament del vicepresident de la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Séquia, Antoni Ventura. Ha dit que aquest premi visibilitza iniciatives que d’una altra manera podrien passar desapercebudes.

Per la FUB ha intervingut el director general, Antoni Llobet. Ha volgut remarcar que, com ja va passar al segle XIV durant la construcció de la séquia, «ningú mai no farà res sol. És un valor que hem de transmetre». Ha posat l’exemple que el primer moviment escolta que es va crear a Manresa el 1951, «una època fosca», igual que quan es va posar en marxa la Flama el 1970. «Ara continuen havent-hi motius pels quals lluitar i organitzar-nos. Continuen havent-hi situacions no resoltes». En aquest context ha alertat que «es comença a ridiculitzar la bondat», i ha afirmat «que per molta befa que es faci, hem de reivindicar una educació amb empatia, respecte, dignitat i tendresa».

L’alcalde, Marc Aloy, ha clos els parlaments destacant el paper de la societat civil per organitzar-se, com va ser el cas dels moviments escoltes i de l’escola Flama, i va remarcar la importància que té que una ciutat sigui capaç de reconèixer la seva gent i entitats.

L’anècdota l’ha protagonitzat Antoni Llobet. Ha explicat que en aquesta ocasió se li feia difícil deslligar les seves vivències personals de petit amb el vessant més institucional de l’acte perquè quan estudiava anava de dilluns a divendres a la Flama, i els caps de setmana al cau del Cardenal Lluch.

L’acte ha acabat amb l’actuació de la coral jove d’UManresa dirigida per Rosa Mari Ortega.