L’àmbit del Cardener al seu pas per Manresa està començant a renaturalitzar-se
S’han comptabilitzat 74 espècies d’ocells diferents i ha estat detectada la presència de senglars, llúdrigues, cabirols, teixons i guineus com a mostres més visibles d’una biodiversitat en creixement
Imatge aconseguida amb fototrampeig d'una guineu alimentant-se / Marc Illa/Cory’s SCCL
L’informe de resultats del Seguiment biològic del Parc del Cardener a Manresa de l’any 2025 constata que aquest àmbit «ha començat a renaturalitzar-se» a través de l’aposta realitzada per l’Ajuntament durant els darrers anys. La renaturalització és el procés de reconstruir un ecosistema natural, després d’una gran degradació per l’acció humana.
El treball aporta informació sobre les poblacions d’espècies d’ocells i mamífers a l’àmbit del riu Cardener al seu pas per la ciutat. Una de les espècies més destacades a nivell comarcal que es troba a la zona, especialment durant els mesos d’hivern, és l’esplugabous. Aproximadament entre 150 i 300 exemplars hivernen cada any al Bages, i solen formar un dormidor comunal a l’àmbit del parc del Cardener. Per tal de conèixer millor els moviments d’aquests exemplars, i en especial les zones d’origen i de reproducció, s’ha marcat amb èxit un individu hivernant amb un aparell de seguiment GPS.
S’ha marcat amb èxit un individu hivernant amb un aparell de seguiment GPS / Marc Illa/Cory’s SCCL
Les dades obtingudes dels mamífers terrestres autòctons mostren que el senglar apareix de forma regular prop de les zones més urbanitzades. També hi ha presència de llúdrigues, cabirols, teixons, guineus, visons americans i gats assilvestrats.
S’han detectat un total de 74 espècies d’ocells. L’informe destaca especialment la concentració de tudons durant el període hivernal, i la formació de dormidors hivernals de garses. Aquestes dues espècies fa poques dècades que han colonitzat les ciutats, ja que abans de la dècada de 1990 tot just començaven a aparèixer per primera vegada en aquests espais. Un cas semblant, però encara més extrem, dels canvis d’abundància i distribució d’algunes espècies d’ocells comuns és el de la colonització de la tórtora turca, que era molt rara a Catalunya i només va començar a reproduir-se a les proximitats de Manresa entre 1993 i 1994.
El senglar apareix de forma regular prop de les zones més urbanitzades / Marc Illa/Cory’s SCCL
L’estudi dels ratpenats ha permès detectar dues espècies de les quals en anys anteriors no s’havia tingut constància: el ratpenat rater i el de ferradura gros. A més, s’ha comprovat una abundància especialment interessant segurament corresponent al ratpenat d’aigua, d’interès especial com a bioindicador fluvial.
Cal recordar que durant l’any 2021, per al manteniment de l’espai es va crear un lot específic dins la Unitat de Parcs i Jardins de l’Ajuntament, per tal d'implementar una gestió especial per la zona, encarada principalment en una millora del bosc de ribera i altres hàbitats fluvials.
A finals de l’any 2021 també es va iniciar un seguiment biològic amb l’objectiu de recollir dades de forma sistemàtica de la biodiversitat present en aquesta zona verda de la ciutat. Ara, per tal de poder realitzar un bon seguiment, es recomana continuar realitzant les diverses metodologies en marxa i així comprendre millor els canvis d’abundància i de l’ús de l’espai per part de les diferents espècies. Alhora, aquesta informació permet decidir de forma més precisa quines millores ambientals poden ser més efectives.
Una hectàrea d’asfalt arrencada en un projecte pioner a Can Poc Oli
Sobre la renaturalització que es va assolint pas a pas a l’entorn del riu Cardener cal destacar una actuació pionera que es va posar en marxa fa 2 anys i que ja ha anat cremant etapes. L’acció més visible ha estat la realitzada al voltant de l’antiga discoteca Pont Aeri de Manresa, al sector de Can Poc Oli, per treure més d’una hectàrea d’asfalt. D’aquesta forma la conflictiva discoteca passava a formar part d’un gegantí laboratori de natura en una finca pública de 6 hectàrees. L’edifici de la discoteca, de moment, no es tira a terra. El pressupost és de mig milió d’euros que l’Ajuntament no té i intenta aconseguir-lo. La caríssima operació es deu al fet que tota la coberta de la gran antiga discoteca és de fibrociment i, a més, es van disposar bigues enormes metàl·liques que caldrà retirar i transportar.
Actuacions ja realitzades són l’enderroc de la resclosa de la riera de Rajadell, suprimir l’activitat agrícola d’una parcel·la de 5.000 metres quadrats, s’han realitzat jornades per retirar deixalles i s’han dut a terme actuacions d’educació ambiental i d’investigació científica. El que s’està fent en aquestes 6 hectàrees de terreny es qualifica de pioner perquè hi ha altres actuacions de renaturalització en espais molt grans o en altres de més petits, «però la nostra singularitat és desenvolupar una actuació mitjana just al costat d’una ciutat de 80.000 habitants», va explicar ahir el regidor d’Acció Climàtica, Pol Huguet.
Es tracta d’un projecte de llarg recorregut i que els canvis no es veuran d’un dia per l’altre, perquè la natura, afortunadament, té els seus ritmes. De moment han començat a créixer àlbers, freixes, vegetació i s’han pogut veure peixos que pujaven del Cardener cap a la riera de Rajadell després de dècades en què això no era possible pel mur que suposava la resclosa de la riera de Rajadell al seu pas per can Poc Oli. La situació anterior era la d’aigua entollada sense ni un sol peix. Un desert de vida, perquè hi havia un pam de fang en el qual només hi vivia un tipus de cuc que sobreviu en aigües contaminades.
Quan l’aigua va començar a córrer, l’espai va començar a canviar. Això és el que passarà en el conjunt d’aquest espai experimental.
Subscriu-te per seguir llegint
- El jove de 22 anys que ha obert una xurreria a Artés: «El meu somni era obrir un negoci ambulant»
- Es busca gent per viure i gestionar aquest santuari de Catalunya: ideal per a parelles
- Sergi Perramon, el polític que s'ha negat a encapçalar la llista d'Aliança Catalana per Manresa a l'Ajuntament i, per Barcelona al Parlament (dos cops)
- La granja de criptomonedes de Sant Vicenç va gastar més de 860.000 euros en electricitat punxant la línia
- Sandàlies sostenibles inspirades en Montserrat
- Les monges benedictines que ofereixen retirs a Montserrat
- Descobreix el carrer més florit de Manresa
- Cristòfol Gimeno, alcalde de Castellgalí, deixarà el càrrec després de 27 anys
