La cuina de Batanés al ple de Manresa

La primera cosa que ha de dominar un govern de la Generalitat és l’art de les excuses.

No pots agafar la batuta d’un país que té unes Rodalies com les nostres sense haver-te doctorat abans en justificacions i disculpes. Potser no cal en països on les coses funcionen, o en països on ja se sap que res no funciona i ningú no n’espera res. Però Catalunya és just al mig, en un punt punyetero: tenim un nivell de desenvolupament que ens porta a exigir que els trens arribin bé, però sabem que, en qualsevol moment, deixaran de funcionar. I quan això passa, el polític responsable ha de donar la cara amb aquell punt de mestria que li permet sortir-ne airós sense fer enfadar ningú i qui dia passa any empeny.

El secretari de Mobilitat, Manel Nadal, arrossega una carrera política tan llarga que hauria de poder practicar l’excusing amb la mateixa consistència amb què el seu cap de files practica el running. Però no. Quan, en ple col·lapse de la línia de Rodalies de Manresa, se li va demanar que aixequés les barreres del peatge com s’havia fet al Garraf amb la C-32, no se li va acudir res més que al·legar que fer-ho col·lapsaria l’entrada de Barcelona. O sigui: Manresa pot estar aïllada però, sobretot, que no s’embussi la Diagonal. Si algun dia havia passat algun examen d’excusologia, l’han d’enviar directament a repetir el curs.

Sigui pel col·lapse en ell mateix, o sigui perquè és un home de caràcter, l’alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés, va agafar el telèfon indignat i va trucar uns quants homòlegs de la política bagenca -majoritàriament de Junts- per formular una protesta col·lectiva. El grupet, petit, va fer-se la foto donant un cop de puny sobre la taula i va exigir una rectificació a Nadal; també va retreure a la delegada, Elia Tortolero, que no defensi el seu territori, i va exigir més respecte a la Generalitat. La queixa va quedar immortalitzada, si no ho he comptat malament, com la declaració històrica número 12.324.347 sobre el greuge de les comunicacions al Bages.

Un dels assistents a la trobada, Ramon Bacardit, cap de Junts a Manresa, ho va portar aquest dijous al ple municipal per tal que l’Ajuntament s’afegís a la declaració, però la proposta no va entrar bé. Que hagués nascut a can Batanés i arribés ja cuinada no va semblar que hi ajudés gaire.

Només Sergi Perramon, postcandidat del Front Nacional i portaveu del Grup Nacionalista (etc.) va anunciar que votaria a favor. Joan Vila, d’Impulsem, va tibar de manual i va fer el que ha de fer sempre el partit petit d’un tripartit: dir que, si ells no hi eren (a can Batanés), el govern de Manresa no hi era. Carles Garcia, regidor d’ERC, que sí que hi era, va dir que hi va anar sense saber gaire per què i de seguida va fer com si no hi fos; Jordi Trapé, de Fem, va qualificar-ho de «reclamació justa amb formes excloents»; i Anjo Valentí, del PSC, va argumentar que aquell ple ja havia fet una declaració abans que ningú.

Bacardit els va acusar de fer «funambulisme» per justificar-se, i va insistir: oblidin-se de Sant Fruitós i diguin si és admissible o no que el peatge no s’aixequi per no col·lapsar l’entrada de Barcelona. Però les rèpliques van ser unànimes: si volien un posicionament conjunt, aquesta no és la manera. Jordi Trapé va utilitzar un elogi com a retret: «Quan voleu sabeu treballar bé». Joan Vila va lamentar que en un afer d’interès general es fessin «capelletes». I Anjo Valentí va sorprendre amb una confessió curiosa quan Artur Mas va ser esmentat en el debat: «li tinc un cert apreci perquè, quan el vaig conèixer, es va interessar molt per l’origen del meu nom... I res, doncs una salutació cap al president Mas».

Com fa sovint, l’alcalde, Marc Aloy, va posar-hi l’epíleg. Va explicar que la diferència entre el tracte a la C-32 i a la C-16 es devia a que al Garraf havien tallat l’AP-7, i ho va arrodonir dient que «l’alcalde de Manresa, que em sembla que és una persona racional, ho entén». Quan porten un temps al càrrec, a molts alcaldes els surt parlar en tercera persona.

Una cosa va ser afirmada dues vegades durant el debat i mai rebatuda: l’app d’Autema per no haver de pagar és un desastre. Sobre això també hi podria haver una declaració.