Espècies invasores a Manresa: tres animals que són un "problema ecològic" per a la ciutat
L’àmbit del Cardener al seu pas per Manresa està començant a renaturalitzar-se
Un visó americà a Manresa / jaume Morera Barreda / RG7
Un informe elaborat per Cory’s Investigació i Conservació de la Biodiversitat, amb Marc Illa Llobet i Aïda Sabaté Ripollès, afirma que a Manresa i el Bages la cotorra de Kramer «és una espècie en clar augment i un problema ecològic important». També confirma la presència d'una altra espècie exòtica, el visó americà, a tot l’àmbit (tot i que a les càmeres només ha sortit a la zona de Can Poc Oli, s’han trobat rastres arreu), i la presència regular de gats assilvestrats a la zona de Can Poc Oli, «que posa en perill la fauna local».
Tant una espècie com l’altra han estat detectades a la riera de Rajadell a Can Poc Oli i a l’Albereda. La presència d’aquestes darreres dues espècies de mamífers es considera «un perill per la biodiversitat de la zona, ja que són grans caçadors i la pressió que exerceixen sobre l’hàbitat desequilibra l’ecosistema».
Pel que fa a les aus, afegeix que «cal destacar també especialment la presència de tres espècies exòtiques i invasores ben establertes a la zona: la cotorra de Kramer, la cotorreta pitgrisa i el bec de corall senegalès».
Un ocell amb molt impacte
La cotorra de Kramer és la que mostra un impacte ecològic major i genera una certa preocupació, tant per l’impacte local a l’Anella Verda com a nivell comarcal.
El nombre d’exemplars al dormidor de Manresa s’ha doblat entre finals de 2023 i finals de 2025.
Una cotorra Kramer a Manresa / jaume Morera Barreda / RG7
La cotorra de Kramer és una espècie en clar augment a la comarca del Bages. De totes les espècies exòtiques presents, és la que té un impacte ecològic superior, ja que nidifica en forats d’arbres (no construeix grans nius com la cotorreta), i «amb el seu bec molt fort pot foragitar i ferir o, fins i tot, matar altres espècies que puguin viure en aquests forats», tal com mostren estudis d’interaccions entre aquesta espècie i alguns ratpenats. L’informe de seguiment biològic explica que l’única forma de censar adequadament aquesta espècie és a través del recompte d’exemplars al dormidor hivernal, que es localitza principalment als plataners propers a la resclosa de la Fàbrica dels Panyos.
El desembre de 2023 es va realitzar un primer cens d’aquest dormidor, amb un total de 61 exemplars . Dos anys després, a principis de desembre de 2025 es va repetir el cens, amb un total de 145 exemplars, més del doble que el primer valor.
Afectació comarcal
Aquest augment important dels exemplars presents no s’observa durant el dia a la zona més imminent del parc del Cardener, ja que aquests efectius es desplacen a diversos boscos de ribera de la comarca, i cada cop apareixen més lluny ( amb observacions regulars als municipis de Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Sallent. «Així doncs, es tracta d’un problema ecològic important a nivell comarcal», afirma.
De cotorreta s’han comptat 23 nius a la zona del parc del Cardener (entre els Panyos i els voltants del Pont Nou). Cal destacar que entre els nius d’aquesta espècie exòtica s’han localitzat algunes parelles de gralles que han foragitat les cotorres d’alguns nius i sembla que hi voldran nidificar.
Pel que fa al bec de corall senegalès també està expandint la seva àrea de distribució per les àrees fluvials del Bages (principalment Cardener i Llobregat) provinent del sud . Es troba afavorit per les zones d’herbassar i horta sovint associades a les planes fluvials interiors, i a l’augment de les temperatures mínimes de l’hivern, que haurien sigut un limitant poblacional important en anteriors intents de colonització.
Mesurant un ocell capturat per anellament científic / Laura Bartra
Ocells anellats i recapturats que ajuden a entendre els seus hàbits
El Parc del Cardener mostra una diversitat d’ocells esperable pel tipus d’hàbitat fluvial i amb alguns trams de bosc de ribera jove, tot i que la majoria d’espècies presents es troben en abundàncies relativament baixes en comparació amb altres punts. Aquest aspecte és normal, ja que es tracta d’una zona molt propera a una ciutat i, per tant, amb una inherent pressió humana. De les 74 espècies d’ocells detectades en l’àmbit del Cardener a l’Anella Verda de Manresa (entre el pont de la C -25 a Sant Joan de Vilatorrada fins a la finca de Can Poc Oli), es poden diferenciar en espècies residents (41), reproductors estivals (14), hivernants (8), estrictament de pas (8) i exòtiques residents (3). També s’han anellat un total de 31 ocells de 14 espècies diferents, i se n’han recapturat 5 (tots rossinyols bords, 1 anellat l’any 2021, 2 el 2023 i 2 el 2024 ). Les dades recollides amb aquesta metodologia han contribuït al coneixement del nombre i els indicis de reproducció, però resten pendents anàlisis més complexos dels seus hàbits.
Subscriu-te per seguir llegint
- El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc
- Mor una persona en un accident laboral a Sant Fruitós de Bages
- La protectora de Manresa difon un vídeo per denunciar una dona que va abandonar un gos a les seves instal·lacions
- Els iranians creuen en la guerra perquè la fi del règim els donarà una millor vida
- Alguns clients se senten orgullosos que sigui una dona, però d'altres en desconfien
- La guerra de l’Iran eleva la llista de països de l’Orient Pròxim i del món àrab al quals Exteriors recomana no viatjar
- Els Mossos d'Esquadra investigaran la persona que va abandonar un gos a la protectora de Manresa
- Intenten esquivar un control a la C-16, a Castellbell, amb més de tres tones de cable de coure al camió i acaben detinguts per furt
