Un pilar de 4, dos homenatges i un instant de foc i fum a la plaça Major

«Tirallongues, oe, oe, oe, ...». Satisfacció merescuda per haver superat un any més el repte de fer pujar i baixar un pilar de 4 per les escales del Carme. Que sembla fàcil però enfilar graons no és gens senzill quan el subjecte està format per quatre individus, el més ferm a baix i la més petita a dalt. La colla castellera de Manresa va ser un cop més protagonista en una Festa de la Llum que va repetir el guió de cada any, amb els balls de la imatgeria, la tronada i les danses populars, aquest cop amb l’afegit de l’homenatge dispensat a dues figures rellevants de la cultura popular de la ciutat, la maquilladora Lolita Rovira Borràs i el cofundador dels Armats, Joan Lladó Casals.

L’expectació que es registrava ahir al matí a l’exterior de l’església del Carme era més que notable, amb una munió de ciutadans amb ganes d’assistir al ritual casteller de la pujada i la baixada del pilar de 4. Quan les autoritats van haver eixit del temple, després de la missa solemne, els Tirallongues van executar l’encàrrec amb solvència. Feia un dia de sol radiant que va afavorir els qui van voler immortalitzar el moment amb la càmera del telèfon.

La pujada i baixada del pilar de quatre dels Tirallongues a Manresa

Veure Galeria

Els focus es van desplaçar tot seguit a la plaça Major, on ja es concentrava un públic nombrós, tant com ho permetia l’ampli espai perimetrat que protegia la traca amb què s’havia de consumar un any més la Tronada manresana. Les autoritats, amb l’alcalde Marc Aloy i el bisbe Romà Casanova al capdavant, van prendre la metxa i un soroll de mil dimonis es va apoderar de la plaça, alhora saturada per una fumera primer blanca i després negrosa. Molts dels presents es van tapar les orelles i van apartar la mirada del foc, que al cap d’uns instants es va apagar i, amb el silenci, va tornar també la claror del sol.

Un rere l’altre, les figures de la imatgeria local van dansar al centre de la plaça. Abans de començar, es va anunciar que la jornada era també un homenatge a la Lolita, que va participar en un grapat d’entitats, entre les quals els Geganters, i el Joan. Se’ls va dedicar la sardana "Un sentiment", de Dolors Viladrich. Ambdós gaudien amb la vitalitat de la cultura popular i segurament s’haurien afegit als qui van ocupar l’espai per ballar el Rossinyol i la Bolangera. Manresa, una Llum més, va sortir a celebrar la seva festa hivernal.

Subscriu-te per seguir llegint