Sabies quins són els orígens de la Fàbrica Nova de Manresa?

Aquest 2026 es compleixen cent anys de la inauguració de la gran nau del complex industriant conegut com la Fàbrica Nova, al sector del Remei.

I Manresa, un segle després, recupera, sortosament, l’element patrimonial més important i significatiu de tot aquest un conjunt industrial, del qual ja s’ha perdut des del seu tancament productiu -malauradament- la resta d’edificis, una vintena en total.

Fins al final del segle XIX, la ciutat i els pobles de la comarca per on passa el Llobregat o el Cardener havien estat protagonistes de la industrialització, però no hi havia fàbriques tan grans com les del pla de Barcelona. A la capital, un dels grans fabricants, Eusebi Serra Clarós, va incorporar l’any 1878 el seu gendre, Manuel Bertrand Salsas, a l’empresa. Aquest provenia d’una altra família d’empresaris d’origen francès, i es va crear Serra i Bertrand. Els Serra es dedicaven als estampats de cotó o indianes i els Bertrand, que havien tingut llogada la fàbrica de les Fontetes al torrent de sant Ignasi, a la filatura i els teixits. El negoci anava bé i en poc temps va créixer molt. El matrimoni de Manuel Bertrand i Flora Serra va suposar el canvi d’ordre del nom, Textiles Bertrand Serra S.A., que es va convertir en una de les empreses més grans de Catalunya.

Seguint els seus plans de creixement, el 1893 Manuel Bertrand va construir la fàbrica més gran de Manresa a la zona del Remei. Amb aquesta nova inversió podien produir filats i teixits destinats a les seves pròpies factories d’acabats i destinar-ho a la venda a altres empreses. Es tractava de la integració vertical del cicle del cotó en què la fàbrica de Manresa era fonamental.

La nova fàbrica a la zona del Remei es va edificar més amunt del molí de la Pixarada i al costat del torrent de sant Ignasi, en un espai pla i ple de camps de regadiu, al costat del camí de Manresa cap a la muntanya. Però la localització d’aquesta fàbrica no estava relacionada amb aprofitar l’aigua del torrent per fer energia per a la maquinària, sinó amb una altra font d’energia, el carbó.

Les obres, a càrrec del mestre d’obres Josep Arola, van durar un any -es va inaugurar el 20 de maig de 1894 - i es va edificar una gran nau de 140 m de llargada i 28 d’amplada, coneguda com la fàbrica del Remei, encara que popularment es coneixia com la Fàbrica Nova. La primera planta estava destinada al tissatge i, el primer pis, a la filatura. Aquella construcció destacava per les seves dimensions respecte a les altres fàbriques que hi havia al llarg del torrent.

El gran nombre de màquines feia inviable aprofitar l’energia hidràulica del torrent, i per això es va construir un altre edifici perpendicular a la gran nau, on es va instal·lar una gran caldera i màquina de vapor de 600 cavalls de força, amb dos cilindres, els èmbols dels quals actuaven damunt de dos manubris a 90 graus. L’aigua s’agafava del torrent que servia també per generar vapor i humitat a les naus, mentre que el carbó procedia bàsicament de les mines de Fígols o d’altres punts del Berguedà. Aquest carbó era transportat en tren de la línia Manresa-Berga fins al baixador de Manresa-Alta -més tard estació- i d’aquí en carruatges a la fàbrica del Remei.

I és que Eusebi Bertrand i Serra, fill de Manuel i Flora, va ser el segon accionista més important de les mines de Fígols, darrere de José Enrique de Olano y Loyzaga, comte de Fígols que tenia el 40% de les accions de la companyia.

Molts manresans recordaran que fins a finals del segle passat hi havia uns magatzems de carbó a tocar l’estació del tren -propietat dels Olano- i al seu costat una fàbrica d’alcohols de la qual també era accionista principal el comte de Fígols, juntament amb el manresà Baldomer Casas Soler.

Les necessitats energètiques del nou complex fabril van augmentar i va caldre ampliar-lo amb una nova caldera. El 1904 es va posar una segona caldera de 750 cavalls de força.

Però, no va ser fins a les dècades següents, que la Fàbrica Nova va experimentar un gran creixement.