Pagesos contra senglars a Manresa

Josep Maria Mosella, caçador de la Colla del Senglar de Fonollosa i Rajadell, formada per unes 40 persones i fundada fa més de set anys, ho té clar: «El porc senglar va de baixa des de fa tres anys allà on hi ha batudes, i s’acumula en llocs on no es pot caçar». És el que passa al sector de Manresa entre els barris del Xup i de Sol i Aire. «Hi havia un pagès sembrant i en una nit en va comptar quaranta. No li sortia a compte i fins i tot li feien destrosses a les parets de davant de casa», comenta Montse Casas, presidenta de l’Associació de Veïns i Propietaris del Suanya.

La gent que sortia a córrer per l’entorn se’n trobava cada dos per tres; els camps, diu Casas, «estaven tots furgats. Un veí que tenia vinya plantada l’està traient perquè s’havia de passar la nit fent rondes perquè no li fessin malbé».

«Era una cosa excepcional»

«Entre la via del tren i el sector de Sol i Aire hi ha una fondalada on no passa ningú». És on els senglars «anaven a dormir tots concentrats», destaca la presidenta veïnal, que assegura que els problemes generats actualment per la presència massiva de porcs seglars «era una cosa excepcional. Amb tants, poc o molt, tothom rebia. Aixecaven les tanques, van matar un gos, en van malferir un altre, feien malbé els camps».

La darrera, el 2017

A petició dels pagesos, l’associació veïnal va demanar a la Colla del Senglar de Fonollosa i Rajadell si podia fer la batuda. La colla va acceptar la proposta, va traslladar la petició a la Generalitat, que hi va donar el vistiplau i, seguidament, es va enviar a l’Ajuntament, que també hi va donar permís.

Vinyas esmenta que el 2017 ja es va fer una batuda a la zona, però que «estar tan a prop de Manresa i haver de tancar camins és complicat». Per a la batuda que es va organitzar aquest començament d’any al conegut com a Tossal del Degà, que va acabar amb 28 porcs abatuts, 5 mascles i 23 femelles, es van haver de tallar els camins de les Tres Forques, de Castellfollit del Boix, del Tossal del Degà i de l’església del Xup. Els caçadors fan una rotllana al voltant d’on hi ha els porcs i, guiats pels gossos, comença el setge.

Mosella insisteix que, «com que al costat de la riera no es caça, es van acumulant i cada cop són més a la vora dels nuclis urbans. En un lloc on no es pot caçar o és de difícil accés, cada vegada n’hi ha més. Abans n’hi havia un ramadet d’entre tres i cinc, però ara són un pilot; poden arribar a la quinzena». Fent referència al pagès que acabava de plantar i que en va comptar fins a quaranta, apunta que «el moment de la sembra, quan acaben de tirar la llavor, és com si els servissin menjar en un menjador».

Una empresa els va recollir

Un cop feta la batuda, on van participar entre una vintena i una trentena de caçadors, inclosos els que porten els gossos, una empresa gestionada per la Generalitat es va encarregar de recollir els exemplars, que ja es va pactar que deixarien en un lloc concretat a l’avançada. «Nosaltres no els podem tocar. Cada senglar porta un precinte amb un número i passa per sanitat i, si estan bé, els congelen i els distribueixen per Espanya i per França per a consum» a través d’escorxadors de la zona.

Mes de 200 per temporada

Quan és la temporada de caça, de setembre a març, la Colla del Senglar en pot arribar a abatre 230 -actualment ja en porten 205- i, fa cinc anys, que n’hi havia més, fins a 350. En aquest tipus d’associacions, com en moltes altres, també hi ha el problema del relleu. «Quan s’acabin els caçadors que hi ha ara no n’hi haurà o n’hi haurà molt pocs perquè l’edat mitjana és de 60 anys en amunt. N’hi ha de joves, però més de la meitat són grans». És conscient del rebuig d’una part important de la societat perquè «vas amb una arma a la mà».

Subscriu-te per seguir llegint