CTM, la resposta de Manresa al repte tecnològic

Noves tecnologies. En començar el segle aquestes dues paraules eren un conjur màgic. I a Manresa hi havia qui pedalava per tal que la ciutat pugés al nou tren i no en quedés despenjada. Una d’aquestes eines va ser el Centre Tecnològic de Manresa, que va obrir el seu edifici original, a l’avinguda Bases de Manresa, ara fa exactament 25 anys. El dia 26 de febrer de 2001 va celebrar la seva primera jornada de portes obertes per tal que els ciutadans veiessin què hi havia a dins d’aquell edifici metàl·lic d’aire modern que acabaven de construir davant del Centre Hospitalari, i que avui forma part de la UManresa.

El nou edifici es va començar a construir el 1998, i a finals del 2000 en va començar l’ocupació. Hi havia molta feina per fer. Calia equipar-lo i crear els equips per tal que es posés a caminar. No era una feina fàcil, i no depenia només de la voluntat dels seus responsables. Calia que les empreses de la Catalunya Central li donessin feina.

El CTM havia de treballar (cobrant, òbviament) per a empreses que necessitessin desenvolupar coneixement i tecnologia per a les seves activitats més avançades. Oferint aquesta possibilitat, el CTM havia de ser una punta de llança per facilitar que les empreses locals incorporessin noves tecnologies i fossin més innovadores, i també havia de ser, ell mateix, una font d’activitat i d’ocupació per a professionals d’alta qualificació vinculats a la universitat. Aquesta era la filosofia amb què aquest tipus d’equipaments estaven naixent arreu d’Europa.

L’edifici, de 3.000 metres quadrats, es va situar al recinte del vell escorxador municipal, en la zona que s’anava perfilant com el districte universitari de Manresa i principal espai de desenvolupament urbà de la ciutat. Va costar 4,2 milions d’euros, procedents principalment de fons de la UE.

El centre naixia amb dues àrees principals de treball: un laboratori de tecnologia dels materials adreçat a la potent indústria metal·lúrgica de la comarca, i un laboratori de gestió de residus, principalment en els processos industrials. Els responsables de les dues àrees eren José Manuel Prado i Joan de Pablo, de la UPC. També s’oferia assessorament en telecomunicacions i formació.

El CTMva ser el fruit més important del Consell Tecnològic del Bages, una iniciativa conjunta del sector públic i el sector privat de la comarca creada per promoure el desenvolupament tecnològic de la comarca. Els promotors eren l’Ajuntament de Manresa, el Consell Comarcal del Bages, la Cambra de Comerç de Manresa, la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l’Escola Universitària Politècnica. Constituïts en fundació privada el 1992, van captar l’adhesió d’una vintena d’empreses i van contractar com a directora l’enginyera Carme Botifoll. La Cambra de Comerç va cedir un espai a la seva seu i allà és on va començar a treballar.

El Consell Tecnològic del Bages va implicar la UPC en el projecte del Centre Tecnològic de Manresa, que va passar a ser un projecte conjunt. La seva primera directora va ser, precisament, Carme Botifoll, primera responsable del CTB.

La primera empresa que va desenvolupar un projecte conjuntament amb el CTM va ser Oliva Torras, signat mesos abans que el nou edifici estigués operatiu.

Durant la jornada de portes obertes, Carme Botifoll va explicar que els temes elegits com a principals àrees de treball del centre obeïen a la voluntat «d’arrellar al territori» desenvolupant activitats molt alineades amb la vida empresarial del Bages. Per això es convidava les companyies comarcals a veure en el nou centre una eina al servei de les seves necessitats.

El CTMesdevenia un dels dos únics centres de recerca tecnològica de la UPC, juntament amb un que la universitat tenia a Vilanova i la Geltrú.

AVUI, EN UN ALTRE EDIFICI I DINS UNA XARXA CATALANA. La seu del CTMa les Bases de Manresa va passar a la Fundació Universitària del Bages quan el centre es va traslladar al que havia de ser el Parc Tecnològic del Bages, un projecte tan ambiciós com frustrat del qual el nou CTMhavia de ser el pal de paller. Finalment, va ser integrat dins la xarxa Eurecat, de la qual depèn ara.

Subscriu-te per seguir llegint