Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El convent de les caputxines té una cripta on descansen les monges que hi han viscut els últims 400 anys

Des del segle XVII, només la penúltima germana del monestir de Sant Carles Borromeu té la sepultura a Barcelona per decisió de la federació, tot i que la voluntat de totes sempre ha estat romandre a Manresa

Pilar Lumbreras va ser l'última caputxina que va marxar del convent

Pilar Lumbreras va ser l'última caputxina que va marxar del convent / AXEL CASAS / RG7

Gemma Camps

Gemma Camps

Manresa

Fins que no passi definitivament a mans de l’Ajuntament de Manresa que, recordem, ha arribat a un acord amb la Federació de Clarisses Caputxines d’Espanya, actual propietària de l’immoble, per a la compra del convent de les caputxines del carrer de Talamanca (o monestir de Sant Carles Borromeu) per 1.460.000 euros, és la federació la que decideix sobre la propietat. A banda dels futurs usos que vulgui donar-hi l’Ajuntament, al convent hi ha un tema pendent de resoldre que no és cap fotesa. Què es farà amb les despulles de totes les monges que hi ha enterrades a la cripta?

Sota la tapa de ferro de la imatge hi ha la cripta on s'han enterrat les monges al llarg de tots aquests anys

Sota la tapa de ferro de la imatge hi ha la cripta on s'han enterrat les monges al llarg de tots aquests anys / Arxiu/Marta Pich

La germana Pilar Lumbreras, l’última caputxina que va marxar del convent, el maig de l’any passat, explica que en aquesta cripta que hi ha sota una tapa de ferro en un dels passadissos laterals del claustre hi ha les despulles de totes les monges que han viscut al convent d’ençà que es va inaugurar, el 13 de gener de 1652. Les primeres monges que hi van arribar, a finals del 1638, procedents del convent de Barcelona (el convent de Santa Margarida la Reial), van ser les germanes Victòria Pujol, de Ripoll; Coleta Casas, d’Ardèvol; Verònica Ferrer, de Camprodon; Eulàlia Barba, de Castellar, i Francesca Rossell, de Barcelona, en qualitat d’abadessa, tal com va relatar l’historiador Francesc Comas en una xerrada que va fer sobre els quatre segles d’arrelament de les caputxines a la capital del Bages.

La germana Pilar, l’última caputxina, el dia que va deixar el convent

La germana Pilar, l’última caputxina, el dia que va deixar el convent / Arxiu/Axel Casas

Totes, menys una

Diem que hi han rebut sepultura totes les monges. Totes, menys una. Teresa Caballero, que durant prop de trenta anys, en dues etapes diferents, va ser l’abadessa del convent, i que va morir el 14 de maig de l’any passat, va ser enterrada en un cementiri de Sarrià a Barcelona d’una comunitat de caputxines ja extingida per decisió de la federació, potser preveient que el convent de Manresa canviaria de mans i que, si li donaven sepultura a la cripta, caldria esperar un temps de com a mínim dos anys per buidar-la.

Consultat per Regió7, l’alcalde Marc Aloy ha explicat sobre aquest tema que «la germana Pilar va traslladar a l’Ajuntament la seva voluntat que les monges es puguin enterrar a Manresa, però és un tema que ha de decidir la federació». En concret, segons ha sabut aquest diari, Lumbreras és partidària de tapar la cripta, posar-hi una placa i que quedi al convent. Per part de l’Ajuntament, la idea passa per traslladar les despulles al cementiri municipal de la ciutat.

Lumbreras explica que a la cripta s’hi baixa per una escala bastant precària i que, un cop a l’interior, hi ha una dotzena de nínxols on recorda que hi ha números i no noms de les monges enterrades. El registre per identificar aquests números forma part de documentació que es queda la federació. A dins de la cripta també hi ha una tapa, a l’interior de la qual hi ha l’ossera. Comenta que, tenint en compte el subsol de Manresa, per on passen molts torrents, a l’ossera és habitual que hi hagi aigua, la qual cosa complicarà l’exhumació.

Fins que el convent no passi a ser de l’Ajuntament, la decisió de què es vol fer amb les despulles depèn de la federació, insisteix el consistori. La formalització de l’escriptura de compravenda davant notari es preveu, com a tard, el 31 de maig de 2026.

Al marge de la cripta, al convent hi ha una sèrie d'imatges. Les de sant Carles, sant Francesc, santa Clara i de la Puríssima marxaran al convent de les caputxines de Bilbao, segons els tractes fets per Lumbreras amb l'abadessa d'allà. Hi ha llibres que la comunitat ja va donar als caputxins de la Bonanova i tota la documentació del convent anirà a l’arxiu general de la federació, amb seu a Cadis.

L’església del convent; algunes de les imatges viatjaran a Bilbao

L’església del convent; algunes imatges viatjaran a Bilbao / Arxiu/Marta Pich

L’estret lligam amb la ciutat

Àngela Margarida Prat, coneguda com la germana Serafina, nascuda a Manresa el 26 d’octubre de 1543, va fundar l’orde de les caputxines d’Espanya. El primer convent el va obrir a Barcelona. El de Manresa va necessitar molts intents frustrats dels consellers de la ciutat, de l’abadessa de Barcelona i de famílies nobles de Manresa, i també molts entrebancs de l’aleshores bisbe de Vic, fins a ser una realitat.

El dia 10 de setembre de 1638 van sortir de Barcelona les cinc monges que formarien la primera comunitat de caputxines a Manresa. El convent es va inaugurar el 13 de gener de 1652. Mentrestant, van viure a la casa hospital d’infants orfes. La nova església dedicada a Sant Carles Borromeu no es va beneir fins a l’11 de gener de 1687. Els actes per festejar la inauguració els va costejar el consell de la ciutat. Les caputxines sempre han estat molt conscients de l’estret lligam del convent amb Manresa. És per això que han lluitat fins al final per tal que quedés per a la ciutat. Altra vegada no ha estat un camí gens fàcil.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents