El convent de les caputxines té una cripta on descansen les monges que hi han viscut els últims 400 anys

Fins que no passi definitivament a mans de l’Ajuntament de Manresa que, recordem, ha arribat a un acord amb la Federació de Clarisses Caputxines d’Espanya, actual propietària de l’immoble, per a la compra del convent de les caputxines del carrer de Talamanca (o monestir de Sant Carles Borromeu) per 1.460.000 euros, és la federació la que decideix sobre la propietat. A banda dels futurs usos que vulgui donar-hi l’Ajuntament, al convent hi ha un tema pendent de resoldre que no és cap fotesa. Què es farà amb les despulles de totes les monges que hi ha enterrades a la cripta?

La germana Pilar Lumbreras, l’última caputxina que va marxar del convent, el maig de l’any passat, explica que en aquesta cripta que hi ha sota una tapa de ferro en un dels passadissos laterals del claustre hi ha les despulles de totes les monges que han viscut al convent d’ençà que es va inaugurar, el 13 de gener de 1652. Les primeres monges que hi van arribar, a finals del 1638, procedents del convent de Barcelona (el convent de Santa Margarida la Reial), van ser les germanes Victòria Pujol, de Ripoll; Coleta Casas, d’Ardèvol; Verònica Ferrer, de Camprodon; Eulàlia Barba, de Castellar, i Francesca Rossell, de Barcelona, en qualitat d’abadessa, tal com va relatar l’historiador Francesc Comas en una xerrada que va fer sobre els quatre segles d’arrelament de les caputxines a la capital del Bages.

Totes, menys una

Diem que hi han rebut sepultura totes les monges. Totes, menys una. Teresa Caballero, que durant prop de trenta anys, en dues etapes diferents, va ser l’abadessa del convent, i que va morir el 14 de maig de l’any passat, va ser enterrada en un cementiri de Sarrià a Barcelona d’una comunitat de caputxines ja extingida per decisió de la federació, potser preveient que el convent de Manresa canviaria de mans i que, si li donaven sepultura a la cripta, caldria esperar un temps de com a mínim dos anys per buidar-la.

Consultat per Regió7, l’alcalde Marc Aloy ha explicat sobre aquest tema que «la germana Pilar va traslladar a l’Ajuntament la seva voluntat que les monges es puguin enterrar a Manresa, però és un tema que ha de decidir la federació». En concret, segons ha sabut aquest diari, Lumbreras és partidària de tapar la cripta, posar-hi una placa i que quedi al convent. Per part de l’Ajuntament, la idea passa per traslladar les despulles al cementiri municipal de la ciutat.

Lumbreras explica que a la cripta s’hi baixa per una escala bastant precària i que, un cop a l’interior, hi ha una dotzena de nínxols on recorda que hi ha números i no noms de les monges enterrades. El registre per identificar aquests números forma part de documentació que es queda la federació. A dins de la cripta també hi ha una tapa, a l’interior de la qual hi ha l’ossera. Comenta que, tenint en compte el subsol de Manresa, per on passen molts torrents, a l’ossera és habitual que hi hagi aigua, la qual cosa complicarà l’exhumació.

Fins que el convent no passi a ser de l’Ajuntament, la decisió de què es vol fer amb les despulles depèn de la federació, insisteix el consistori. La formalització de l’escriptura de compravenda davant notari es preveu, com a tard, el 31 de maig de 2026.

Al marge de la cripta, al convent hi ha una sèrie d'imatges. Les de sant Carles, sant Francesc, santa Clara i de la Puríssima marxaran al convent de les caputxines de Bilbao, segons els tractes fets per Lumbreras amb l'abadessa d'allà. Hi ha llibres que la comunitat ja va donar als caputxins de la Bonanova i tota la documentació del convent anirà a l’arxiu general de la federació, amb seu a Cadis.

Subscriu-te per seguir llegint