L’entrellat canònic de comprar un convent

El convent de les caputxines de Manresa, fundat el 1638 i conegut també com el monestir de Sant Carles Borromeu, costarà a la ciutat 1.460.000 euros. Per norma general, si hagués costat 40.000 euros més, l’autorització per poder fer la compra per part de l’Ajuntament hauria d’haver arribat de la Santa Seu, a Roma. Altrament, si hagués estat una compra per sota (fins a 150.000 euros), quan hi havia monges, l’Ajuntament podria haver fet tractes amb elles directament, atès que era un monestir autònom que depenia directament de la Santa Seu. Excepcionalment, com que en aquest cas la venda suposa la desaparició d’una congregació, ha calgut demanar al Vaticà la baixa com a casa religiosa perquè passi a ser un edifici civil.

Entre 150.000 i un milió i mig d’euros, com és el cas, l’autorització s’ha hagut de demanar a la institució on està federat el convent del carrer de Talamanca des del 2019, la de les Clarisses Caputxines d’Espanya, propietària de l’immoble. El consell de la institució l’ha hagut d’autoritzar. Per aquests imports, si per exemple s’hagués tractat d’una propietat del bisbat, també s’hauria hagut d’arribar a un estament superior com la Conferència Episcopal Espanyola.

Informe per a l’Ajuntament

De tot plegat en sap un fotimer l’advocat manresà Abel Pié, especialista en dret canònic, que va fer un informe per encàrrec de l’Ajuntament segons el qual la plena capacitat de disposició sobre el monestir correspon exclusivament a la federació, de conformitat amb la normativa aplicable.

Explica que, quan hi ha un bé de l’Església que es vol vendre, depenent del valor econòmic que se li doni (menys de 150.000 euros, de 150.000 a 1.500.000, i més d’1.500.000) ha de donar el permís una persona o altra. Al marge d’això, amb temes que tenen un valor artístic especial, amb independència del valor econòmic, cal anar a l’autoritat màxima, la Santa Seu.

En el cas del convent que Manresa, on ja no hi ha cap monja d’ençà que va marxar la darrera, Pilar Lumbreras, el maig passat (des d’aleshores de la propietat en té cura un matrimoni fins que el consistori en sigui l'amo i senyor), com que la venda es fa per sota del milió i mig, no ha calgut acudir a la Santa Seu sinó als responsables que en tinguin l’administració, que és l’esmentada federació. En concret, l’alcalde Marc Aloy ha fet els tractes amb el seu advocat.

El bisbe de Vic també hi té un paper, en aquesta transacció. Com que al convent hi ha una església amb un oratori que en el seu dia va beneir qui fos bisbe aleshores, aquest espai, com tota la resta que es puguin dedicar al culte diví, depèn d’ell; per tant, se li va fer una petició perquè deixés de ser sagrat. Petició que li va fer Aloy. El bisbe no es pot oposar a la compra, però sí que cal la seva participació en aquest tema, aclareix Pié.

Publicació al butlletí

La dessacralització es fa mitjançant un decret, de la mateixa manera que se’n va fer un per decretar que era un espai sagrat. Pié comenta que això també passa amb finques privades que tenen oratoris beneïts pel bisbe per fer-hi casaments i bateigs. Una vegada fet el decret, surt publicat al butlletí oficial del bisbat de Vic.

El convent de les caputxines ja va estar a punt de canviar de funció quan les quatre monges que hi quedaven van pactar amb la Fundació Sant Andreu Salut que hi fes una residència d’avis a canvi de tenir cura d’elles fins als seus últims dies. Sobre això, l’advocat explica que el bisbe té l’obligació d’estar atent a les anomalies que es puguin produir en el seu territori, ho pot notificar a Roma i Roma pot fer un decret segons el qual, fins que no s’acabi d’aclarir el tema, el bisbe passa a ser l’administrador dels béns temporalment. És justament el que va passar. El novembre del 2016 el bisbe es va convertir en el comissari pontifici del convent i el projecte de Sant Andreu Salut es va frustrar adduint que la cessió no s’havia fet seguint la legalitat canònica. Finalment, el gener del 2018 es va restaurar l’autoritat a les inquilines del convent i, també per ordre de Roma, Lumbreras va passar a ser l’abadessa. Amb ella, encara quedaven tres germanes més. Totes quatre van tornar a moure el tema de la cessió a la ciutat de la propietat del carrer de Talamanca, com havien repetit per activa i passiva que era el seu desig.

En paral·lel, el convent es va haver de federar seguint una constitució del sant pare del 2016 (la constitució apostòlica Vultum Dei Quaerere), per resoldre, entre altres, els problemes generats per la manca de vocacions. El papa Francesc proposava que tots els monestirs formessin part d’una federació basant-se, no només en criteris geogràfics sinó en afinitats d’esperit i de tradició. El 2018 una altra reforma papal establia un ultimàtum sobre aquest tema: o els convents es federaven o els deia ell amb quina federació havien d’anar i, en cas contrari, havien d’explicar per què no es volien federar.

Un passeig pel convent de les caputxines de Manresa

Veure Galeria

Federades el 2019

Les caputxines de Manresa es van integrar el 17 de juny de 2019 a la Federació de Clarisses Caputxines de la Immaculada Concepció, que d’aquesta manera va passar a tenir l’última paraula sobre la propietat. Aquesta federació inclou disset monestirs i té la seu central al Puerto de Santa Maria, a Cadis, on hi ha la presidenta federal i també la superiora del monestir, que són dues figures diferents.

Un any abans, les germanes del convent de Manresa van comunicar que la seva finalitat continuava sent cedir-lo a la ciutat quan elles no hi fossin i que ara no avançava justament per l’oposició de la seva orde, que posava bastons a les rodes a aquesta voluntat.

Finalment, com va avançar Regió7, s’ha acordat la compra entre l’Ajuntament i la federació per 1.460.000 euros. Ja l’any passat, l’alcalde Aloy va assegurar que en la decisió sobre el futur del convent «hi haurà una opció prioritària per a la ciutat», basant-se en la paraula donada per l’advocat de la federació religiosa, com així ha estat. El que no ha pogut ser és una cessió a canvi de res com volien les monges de la capital del Bages i també aspirava el consistori.

Per a la seva última representant, Pilar Lumbreras, que esdevingui «un bé per a la ciutat, preferentment amb un ús cultural», seria l’ideal. Com va confirmar l’alcalde a Regió7, de moment, no hi ha res decidit al respecte.

Pié recorda que el dret canònic té la peculiaritat que el registrador de la propietat no només ha de contemplar que es compleixen totes les normes civils sinó també les canòniques. Per tant, canònicament, ha de comprovar qui signa la venda (com a representants legals del monestir figuren Josefa Cano Marín i Loreto Batanero García). Si fos superior a 1,5 milions, hauria de comprovar igualment que hi ha el vistiplau de la Santa Seu.

Subscriu-te per seguir llegint