Més de 200 professionals reflexionen a Manresa sobre educació i medi ambient

Manresa va exercir de capital. Capital de l’educació i més concretament de l’educació ambiental.

Prop de 200 professionals van omplir a vessar, aquest dijous, l’auditori del Conservatori de Música per participar en el Congrés Nacional d’Educació Ambiental. Durant tota la jornada van debatre i reflexionar sobre la necessitat d’enfortir un model educatiu que expandeixi noves formes de convivència més justes i sostenibles per fer front a un món en mode emergència. L’exemple més clar seria la crisi climàtica, igual que la proliferació de la desinformació i de discursos regressius.

Generar la consciència social que calen noves formes de fer és un dels objectius de l’educació ambiental. Noves formes de fer a l’hora de sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat de cuidar i tenir cura del medi, tant el pròpiament natural com l’urbà. En definitiva, transmetre valors amb la perspectiva que l’educació és una de les eines que poden permetre construir un món millor. D’aquí el lema del congrés: «Ara fem futur».

De tot això, i més, se’n va parlar en el decurs d’una taula rodona dirigida per la manresana Teresa Franquesa, doctora en Ciències Biològiques i precursora de l’educació ambiental. Hi van prendre part el pensador Jorge Riechmann; la formadora i investigadora del món educatiu, Neus Lorenzo; i el doctor i professor de Didàctica de les Ciències a la UVic-UCC, Arnau Amat.

Reflexions davant un auditori ple

Van deixar anar reflexions que van mantenir emmudit l’auditori. Com quan Lorenzo va parlar de noves tecnologies i va afirmar que «el tren està en marxa i no podem fer marxa enrere sols. Cal una xarxa de voluntats conjuntes». També va reflexionar sobre la intel·ligència artificial. «El problema no és la IA que tots portem al mòbil. El problema és si a causa de la IA el nen no surt al camp, no fa esport o no se socialitza. Això, i el risc de deixar de pensar».

Riechmann va afirmar que la transformació que cal a la societat «se’ns ha venut com un camí de sacrificis, i ningú vol sacrificis». Cal canviar el missatge, va venir a dir, tot i que «ho tenim complicat perquè els discursos mediambientals van en contra dels valors dominants». Va receptar «dir més no que no pas sí», i que «dir i fer vagin de bracet».

Finalment, Amat va valorar la tasca que fan agrupaments escoltes, esplais i entitats de lleure que «de forma natural» impulsen projectes col·lectius i de respecte a la natura, cosa que a les escoles és més difícil de dur a terme. Va apostar per combinar l’aprenentatge amb experiències pràctiques perquè generen emocions, i per difondre la idea que cal ser solidaris no tan sols «amb nosaltres mateixos», sinó també amb les generacions futures que encara han de néixer perquè heretin un món més desitjable.

La inauguració del congrés va anar a càrrec del regidor d’Acció Climàtica de l’Ajuntament de Manresa, Pol Huguet, i el secretari de Transició Ecològica del govern català, Jordi Sargatal.

Visita al riu Cardener i al SuperCoop

Els assistents al congrés van conèixer in situ les accions que l’Ajuntament de Manresa ha dut a terme per recuperar la riba del riu Cardener. Mestres d’infantil de l’escola Valldaura també van explicar les activitats que hi fan. Van visitar, així mateix, el supermercat cooperatiu del Puigmercadal.