El 23-F vist amb els ulls d’un alumne d’institut de Manresa: “Incertesa, desconeixença i por”

La desclassificació de documents sobre el cop d’estat del 23 de febrer de 1981 i la mort d'un dels seus caps visibles, Antonio Tejero, ha posat sobre la taula el traumàtic alçament militar, que continua generant preocupació 45 anys després. Mostra d’això és el treball de recerca de batxillerat realitzat per un exalumne de l'Institut Pius Font i Quer, Joan Junyent Llopart, que actualment estudia el grau en Història a la Universitat de Barcelona i ha volgut donar a conèixer el treball que va centrar en la repercussió que els fets van tenir a la seva ciutat: Manresa.

Joan Junyent va buscar informació sobre “com es va viure el cop d'estat específicament a la ciutat”. El treball inclou entrevistes a testimonis manresans que expliquen la seva experiència personal d'aquella nit i un petit anàlisi de com va reaccionar la premsa local i de l'impacte en la vida quotidiana dels ciutadans.

Explica, en les seves conclusions, que si bé l’ambient era aparentment de normalitat, es va anar transformant en “incertesa, desconeixença i por”. Les persones que ocupaven càrrecs polítics o que estava posada en organitzacions sindicals van tenir una preocupació afegida i alguns “van haver d’amagar, o protegir tota la documentació que pogués ser comprometedora i que contenia noms i cognoms de la militància a algun partit. “Un cop d’estat autoritari de caràcter feixista, feia pensar que si tirés endavant, els primers perjudicats seria l'oposició ideològica o les persones actives políticament”, relata Joan Junyent.

Durant el treball va entrevistar en profunditat a 3 persones que al llarg dels anys han tingut una importància pública a la ciutat. Francesc Padullés i Ignasi Perramon, que durant els fets del 23-F eren regidors a l’Ajuntament de Manresa, van explicar quina resposta va donar el consistori als fets ocorreguts. Tot el que passava dins l’edifici i com va succeir.

Reunió d'urgència

L’Ajuntament de Manresa, en ser coneixedor dels fets a Madrid, va convocar una reunió d’urgència amb tots els regidors de l’Ajuntament. Allà es va aprovar l’elaboració d’un comunicat de rebuig al cop d’estat, que l’alcalde Joan Cornet llegiria a través de Ràdio Manresa. “Tot i que després del discurs del Rei tot semblava gairebé resolt, l’endemà, es va convocar un ple extraordinari per aquella mateixa tarda”.

Tant Padullés com Perramon eren regidors per part de partits polítics d’esquerres, el PSUC i el PSAN, respectivament. “Ambdós partits, estaven a l’espera del que passava. Es volia mobilitzar la gent i mostrar un rebuig directe contra el cop d’estat”.

L’altre entrevistat va ser Lluís Vidal Sixto, actualment regidor de l’Ajuntament de Manresa per Esquerra Republicana, que va explicar quines eren les intencions del moviment sindical.

Sixto havia explicat que el cop d’estat fallit no havia tingut una conseqüència greu a curt termini, però segons el seu parer, sí va tenir un impacte important a mig termini. Durant la dècada dels anys 80, Sixto creu que no es van desactivar els poders que hi havia darrere i que beneficiaven el cop d’estat. Així que “la dreta i la ultradreta que encara quedaven del franquisme van influenciar molt en què el nou govern impulsés mesures conservadores en tots els camps. Deixant enrere una oportunitat on es podien fer avenços en tots els àmbits”.