La gran nau de la Fàbrica Nova, un exemple de l’arquitectura industrial de principis del segle XX

El 1893 Manuel Bertrand va construir la fàbrica més gran de Manresa a la zona del Remei dedicada a la producció de filats i teixits.

A la dècada dels deu– als anys de la Gran Guerra que van ser beneficiosos per a la indústria tèxtil catalana - l’empresa Bertrand Serra va ampliar la fàbrica.

Així, el maig de 1916 van presentar els plànols: «Han sigut presentats a l’alcaldia els plànols dels nous edificis que es proposa fer construir en breu don Eusebi Bertrand, al costat de la fàbrica que posseeix al carrer del Remei i que engrandiran notablement aquell ja important centre fabril» (diari Pla de Bages).

I als anys vint es va projectar la gran nau al costat de la fàbrica del Remei, sortosament, recuperada per a la ciutat en aquests últims anys.

Aquesta nau d’estil modernista industrial va ser dissenyada per l’arquitecte barceloní Salvador Vinyals Sabate i construïda pel mestre d’obres manresà Joan Tarrats Comaposada, sota la direcció de l’enginyer Mestres.

L’edifici és de formigó armat i ferro i presenta una planta rectangular de 37 m d’amplada i 154 de llargada amb quatre torres que flanquegen els extrems i una superfície total construïda de 23.552 m2. Va ser un dels primers edificis de la ciutat i el més gran que es va edificar en les primeres dècades del segle XX amb formigó per poder aguantar el pes i el moviment de les màquines.

La utilització del formigó era un fet tan innovador que, en els anuncis a la premsa, el mestre d’obres de la fàbrica, Joan Tarrats Comaposda, especificava que era «Constructor de formigó armat en totes les seves aplicacions». D’altra banda, per a la construcció dels encofrats, van venir alguns treballadors especialistes d’Alemanya.

La construcció d’aquest gran edifici va començar el 1922 i va acabar el maig de 1926. «Avui aquesta tarda, a les quatre, ha tingut lloc a la fàbrica d’Eusebi Bertrand i Serra, una festa en obsequi dels treballadors i empleats de la casa, per a celebrar l’acabament de les importants obres. S’ha donat un berenar de germanor, i s’ha fet el repartiment de roba per a dos vestits en obsequi a cada un dels operaris de la important casa industrial». (Pla de Bages, 15/5/1926).

Dos mesos abans, s’havia instal·lat una placa al cantó esquerre de les torres del nord amb aquesta inscripció: «A l’excel·lentíssim senyor Eusebi Bertrand i Serra. Amb motiu de la inauguració d’aquesta nova fàbrica, grandiós temple de treball i vigorosa font de riquesa perpètua amb afectuós agraïment. Els trevalladors. 31 de març 1926».

En la planta baixa i primer pis, hi havia la maquinària dedicada exclusivament a la filatura i, en el soterrani, les instal·lacions, mentre que el tissatge es feia tot a l’antiga fàbrica del Remei.

Segons la Memòria del projecte actual (2022), el conjunt de la nau està format per un cos principal, format per dues crugies que es caracteritzen per la repetició d’un mateix tipus estructural fins a 38 vegades. Aquest cos consta d’una planta soterrània, planta baixa, planta primera, i un altell amb sotacoberta no habitable.

Pel que fa a l’estructura de coberta, es tracta d’encavallades metàl·liques de perfils reblonats, que queden recolzades sobre les pilastres dels murs de façana i sobre els pilars metàl·lics del centre de la nau.

A les façanes, l’estructura vertical passa a ser mitjançant matxons de maó massís, de gruix variable segons la planta. El mur de planta primera té un gruix d’uns 59 cm, amb pilastres que sobresurten 15 cm del pla del mur. A la planta baixa, la secció del mur augmenta i passa a tenir un gruix de 74 cm, i en aquesta planta les pilastres queden absorbides pel propi gruix del mur.

La torre de la cara nord sobresurt de la façana lateral, i presenta un pis més que les altres tres i incorpora un dipòsit d’aigua al capdamunt. El volum de la torre de l’aigua té una doble funció: d’una banda, serveix com a nucli d’escales per al conjunt de la fàbrica i, de l’altra, la seva coberta servia de suport per a un dipòsit d’aigua d’uns 7 m de diàmetre x 3 m d’altura.

Els finestrals tripartits són molt grans i estan emmarcats amb maons, mentre que els paraments són de pedra.

Amb cent anys d’història, la ciutat recupera un element patrimonial industrial molt simbòlic i significatiu per a la ciutadania manresana.