Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Joan Carles Cerdan: "Els iraquians van viure l'inici del conflicte a Iran amb naturalitat"

El manresà, que treballa per a una empresa de Vilanova del Camí, va abandonar Iraq hores abans que comencés el conflicte bèl·lic a l'Iran

L’odissea d’un manresà i el seu grup per esquivar la guerra al Golf i tornar a Catalunya

Vídeo: Regió7

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Manresa

En Joan Carles Cerdan Arévalo és un enginyer tècnic industrial que forma part del quadre d’executius de l’empresa Equipceramic de Vilanova del Camí, especialitzada en la construcció i equipament de fàbriques de ceràmica estructural, i divendres de matinada volava des d'Iraq fins a Catalunya, tot plegat hores abans que esclatés el conflicte bèl·lic a l'Iran. "Unes hores més, i m'hauria hagut de quedar allà, perquè van tancar l'espai aeri", explicava.

De fet, als seus companys de feina els va passar. 1 company d'Igualada ha pogut arribar aquest dimarts al matí i altres dos, un altre igualadí i un terrassenc, encara passaran la nit de dimarts a dimecres a la frontera d'Iraq amb Turquia, un cop travessada la frontera per carretera.

Per això, quan Cerdan va llevar-se dissabte al matí ja tenia "el mòbil ple de trucades i missatges dels companys i dels clients iraquians, i ràpidament es va muntar un petit gabinet de crisi a l'empresa per a fer el possible per a repatriar-los com més aviat millor". Curiosament, els iraquians ho vivien amb "normalitat, i fins i tot deien que no calia córrer. Estan tan acostumats a la guerra que, per ells, un conflicte al país veí no és res de l'altre món". I això que les ciutats d'aquests clients, on l'empresa de Vilanova del Camí hi està construint, han estat objecte de bombardejos, perquè tenen bases militars americanes, com és el cas d'Irbil.

El manresà explica que també va ajudar molt un grup de WhatsApp "que es diu Españoles en Iraq, i en el qual també hi ha la cònsol espanyola. Per aquí s'anaven donant instruccions útils per abandonar el país". Els seus companys van anar "en taxis des d'Irbil i Kirkuk fins al pas fronterer d'Ibrahim Khalil, a tocar de Turquia, el van travessar amb salconduits d'urgència pagats pels nostres clients, i des d'allà començar el retorn a casa".

Cerdan diu que "tothom es pensava que això d'Iran acabaria passant". En la seva experiència va viatjar a Iran uns quants cops, aprofitant el lleuger aperturisme de l'època de Barack Obama, "però un cop va entrar Trump, en el seu primer mandat, va tornar a imposar sancions i llavors fer negocis a Iran ja era impossible per a una empresa occidental". Ell, que s'ha trobat en moment de conflicte a molts llocs, com Egipte, Tunísia o Líbia, ara és incapaç de predir què pot passar a Iran: "ningú sap quines capacitats té aquell país".

Tracking Pixel Contents