Manresa reconeix l'historiador Francesc Comas i li agraeix la seva incansable tasca divulgadora

Francesc Comas Closas (Manresa, 25 d'abril de 1952) ha rebut aquest dimarts al vespre la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural en un Saló de Sessions de l'Ajuntament de Manresa ple, igual que la Sala de Columnes. De fet, l'acte ha començat amb retard per poder encabir tots els assistents, alguns dels quals l'han seguit al vestíbul, on s'han posat cadires i una pantalla.

Envoltat per una heterogènia representació dels diversos àmbits en els quals ha desenvolupat la seva trajectòria, Comas ha aprofitat l'acte per posar deures a l'Ajuntament: ensenyar la història local als nouvinguts perquè, ha remarcat, "el que no es coneix no es valora i el que no es valora no es pot estimar" i, ha recordat, els manresans no anem sobrats d'autoestima.

Quan ha sortit del despatx d'alcaldia, on ha signat el Llibre d'Honor de la Ciutat, l'historiador ha rebut el primer aplaudiment d'una Sala de Columnes plena. Al Saló de Sessions ha arribat el segon. L'ha acompanyat la seva família, una part de la qual ha seguit l'acte via internet des de Viena, on resideix. A les primeres fileres hi havia els exalcaldes Josep Camprubí i Valentí Junyent, i Joan Morros, que també va rebre recentment la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural, i Sebastià Catllà, mereixedor fa dos anys de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cívic.

"Autèntic cronista de la ciutat"

Raquel Valdenebro, vicepresidenta del Centre d'Estudis del Bages, que Comas presideix fa deu anys, ha parlat en nom de les entitats i persones promotores del reconeixement. Un reconeixement "just i molt merescut". Ha recordat el seu miler d'articles i publicacions, molts dels quals a Regió7, mitjà amb el qual fa vint anys que col·labora. L'ha definit com un "autèntic cronista de la ciutat" i ha posat alguns exemples de persones que, gràcies a ell, han après a estimar i a valorar la història, i a entendre-la mercès a la seva capacitat didàctica. Al capdavant del CEB ha dit que és "la goma que ens uneix i la pila que ens dona energia".

"Un mestre en majúscules".

Una emocionada Rosa Serra n'ha fet la glossa. Ha repassat la vasta carrera de Comas com a docent a partir del 1976, quan va obtenir la llicenciatura en Geografia a la UB. Fent classes de repàs, com a professor de primària i de secundària. Català, geografia, demografia. L'ha definit com un "mestre de mestres". Cap d'estudis, coordinador pedagògic. El 2017 va obtenir el Doctorat de Didàctica de Ciències Socials també a la UB. Docent allà on l'han cridat... Ha afirmat que segurament és la persona que ha tingut més alumnes de Manresa. "Un mestre en majúscules".

També ha parlat de les seves publicacions didàctiques amb les editorials Castellnou i Zenobita i no ha oblidat la seva faceta cultural. Defensor de la llengua i del patrimoni. Autor de 58 llibres d'història i geografia, la majoria dels quals centrats en Manresa. Inventor dels itineraris urbans. Ha parlat de la importància que té la família per a Comas, a qui ha descrit com "una bona persona" que "estima molt la seva ciutat". Un "ciutadà compromès" i amb criteri.

Després de la lectura de l'acord de concessió de la Medalla per part de la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, l'homenatjat ha rebut de mans de l'alcalde la medalla, un diploma amb l'acord i una petita escultura, i l'ovació dels presents.

"Tot estava per fer"

La intervenció de Francesc Comas ha ajudat els presents a entendre encara més per què va decidir dedicar-se a l'ensenyament i a la història d'una manera tan vocacional i incondicional. Ha agraït a la corporació municipal la distinció, que ha interpretat com una manera de reconèixer a través d'ell "el paper dels ensenyants i dels historiadors en la formació i en la difusió de la nostra història i cultura". Ha admès que, "quan a finals dels anys 70 molts mestres i professors vàrem començar a ensenyar, ens adonàrem que tot estava per fer" i que "calia ensenyar el que ens havien amagat durant molts anys". Ha posat alguns exemples prou il·lustratius i ha recordat els qui van iniciar la tasca de recuperar el temps perdut en la dictadura amb les classes de Didàctica de la Llengua Catalana i de Geografia i Història i Coneixement de Catalunya. Ha alertat que la situació actual també fa necessari que les administracions i el col·lectiu d'ensenyants aboquin esforços per "tornar a ensenyar el català als nouvinguts, i no només el català sinó la nostra cultura i la nostra història".

"El porto a l'ADN familiar"

Fent honor a la seva professió, i amb l'humor que el caracteritza, ha comentat que el seu interès per la geografia i la història "ve perquè el porto a l'ADN familiar. El segle XIV ja corrien Comas per Manresa", ha demostrat. També ha parlat del Comas petit, que va créixer davant de la plaça de Sant Domènec, que era l'escenari per on desfilava la vida de la ciutat i que ell observava amb ulls curiosos. I, fent honor a la seva memòria, ha explicat alguns records de joventut en una Manresa que ja no existeix, o no tota.

Com a cloenda, ha reivindicat la importància de transmetre la història de Manresa. "La història s'ha de donar a conèixer a tothom. S'ha de difondre i divulgar i no quedar tancada en una colla de lletraferits, i això és fonamental per a Manresa", ha assenyalat. "Penso que l'Ajuntament i altres entitats haurien de fer com fan molts pobles i ciutats amb els nouvinguts. Rebre'ls i ensenyar-los una mica la història de la ciutat perquè el que no es coneix no es valora i el que no es valora no es pot estimar", i perquè "la nostra ciutat continuï sent molt noble per als seus habitants, molt lleial amb les seves tradicions i costums i benèfica per a tota la ciutadania".

"Crític i reivindicatiu"

Després d'un llarg aplaudiment, Aloy ha pres la paraula i ha tancat l'acte, que ha definit com "just i necessari". Ha destacat la generositat i disponibilitat de Comas, l'energia, l'entusiasme i també la fina ironia. S'hi ha referit com a un "refent de Manresa", un "divulgador de capçalera" de la història en majúscules i també de la petita, la que sovint no surt als llibres. "Mestre vocacional en majúscules", "crític i reivindicatiu" quan cal i, "per damunt de tot, una bona persona que ajuda a fer una ciutat més culta, humana i millor".

Dues peces musicals interpretades per la coral USènior de la FUB amb la direcció de Rosa Maria Ortega han tancat la vetllada.

Subscriu-te per seguir llegint