Què hauria passat si el jove polític de Manresa Sergi Perramon hagués dit sí a Aliança Catalana?

Sergi Perramon, el jove polític manresà sobre el qual convergeixen un munt de mirades, remou lentament el cafè amb la cullereta. La treu de la tassa encara amb escuma, pica dos cops amb ella sobre el recipient i abans de deixar-la sobre el platet respon «sí» a Sílvia Orriols, que el mira fixament.

Si això hagués passat moltes coses haurien pogut ser diferents. El regidor Perramon hauria encapçalat la candidatura d’Aliança Catalana per Barcelona a les passades eleccions al Parlament de Catalunya i no Lluís Areny.

Seguint amb la ucronia, si el 12 de maig de 2024 hagués estat capaç de sumar 3.053 vots més que els que realment es van aconseguir li haurien valgut a Aliança Catalana dos escons.

La conseqüència hauria estat que el tripartit no hauria tingut majoria absoluta, amb les conseqüències que això hauria tingut en el nomenament de Salvador Illa com a president.

Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat el 8 d’agost de 2024 amb 68 vots a favor, aconseguint així la majoria absoluta del Parlament de Catalunya. Els vots favorables es van repartir de la següent manera: PSC, 42 vots; Esquerra Republicana (ERC), 20 vots, i Comuns Sumar, 6 vots.

I va rebre 66 vots en contra procedents de Junts, PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana. Hi va haver una única abstenció simbòlica (o absència de vot) per part de Carles Puigdemont, qui no es trobava al ple en el moment de la votació. Amb dos escons més per Aliança Catalana les sumes i restes haurien estat unes altres i la situació actual podria ser molt diferent.

Una altra cruïlla

Situem-nos ara en una altra cruïlla d’esdeveniments. Si el passat 31 de desembre Sergi Perramon hagués dit «Sí» a la trucada que li va fer Jordi Coma en nom de Sílvia Orriols perquè encapçalés la candidatura d’Aliança Catalana a l’alcaldia de l’Ajuntament de Manresa el 2027, amb la promesa de ser també candidat de la formació per la circumscripció de Barcelona a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya -però aquest cop amb moltes més possibilitats d’assolir l’escó- també s’haurien obert escenaris alternatius.

Perramon no hauria estat negociant amb Ramon Bacardit, l’alcaldable de Junts per Manresa, configurar una candidatura unitària de cara a les eleccions municipals del maig del 2027. Així que no hauria fet públiques les condicions per a una eventual entesa política amb Junts: la necessitat d’un canvi significatiu en el sistema d’ajudes socials, un major control en els processos d’empadronament, l’increment d’efectius de la Policia Local, una revisió de les polítiques municipals davant les ocupacions il·legals i l’impuls d’una política efectiva per garantir l’ús del català en l’espai públic.

I això no hauria passat perquè Aliança Catalana pretén créixer sense diluir les seves sigles, a fi d’aprofitar l’hiperlideratge de Sílvia Orriols. Una de les decisions preses per Aliança és que es presentarà a les municipals sempre sota la seva pròpia marca, cosa que descarta de ple l’ús de marques blanques o possibles aliances preelectorals amb altres partits que no segueixin el criteri establert.

Perramon s’ha negat a ser punta de llança d’Aliança Catalana i ha optat per situar-se en un punt de convergència (mai més ben dit).

Qui es va presentar pel Front Nacional, després es va distanciar del partit i va funcionar a l’Ajuntament de Manresa com a Grup Nacionalista per després crear la plataforma i partit polític Avenç Nacionalista, que ja té una rèplica a Sant Cugat, es troba en el punt de mira no només d’Aliança, sinó del Front Nacional i de Junts.

Ha aconseguit que el tracti millor el govern d’ERC, PSC i Impulsem i, fins i tot l’esquerra radical, que no pas a Ramon Bacardit. Al canal de youtube de l’Ajuntament de Manresa hi ha els vídeos dels plens i no han aparegut cartells penjats amb la seva cara envoltada de rates.

Ha fet que el Front Nacional anunciï que presentarà candidatura a Manresa amb o sense ell, és objecte del desig de Junts per aglutinar una alternativa de govern a l’actual i ha rebut una triple oferta d’Aliança a la qual ha respost amb tres negatives. No a ser el candidat per Barcelona a les passades eleccions al Parlament, no a encapçalar la candidatura a les pròximes municipals a Manresa i no a ser el candidat per Barcelona a les properes a nivell nacional. Situar-se en els punt d’intersecció no se li dona gens malament.