L'alcalde Marc Aloy afirma que els 4 milions invertits al Cardener l'han convertit "en el parc més gran de Manresa"

Els 4 milions invertits al parc del Cardener durant els darrers 5 anys han transformat aquest espai aconseguint omplir-lo de vida i connectar-lo amb la trama urbana perquè deixi d'estar d'esquena a la ciutat per esdevenir "el parc més gran de Manresa", segons ha afirmat l'alcalde Marc Aloy en la presentació del balanç del Pla Estratègic del Cardener 2021-2026.

L'alcalde ha explicat que el 65% dels diners s'han aconseguit mitjançant subvencions d'altres administracions, perquè "l'important és tenir projectes i saber a on volem anar a parar".

En una superfície de 8 quilòmetres ha estat possible transformar l'espai per al gaudi de la ciutadania, però de forma que això no sigui incompatible amb recuperar biodiversitat. Quatre hectàrees de canyes arrencades, quatre mil arbres plantats, basses per amfibis, nous itineraris, resolucions de connexions i l'obertura de miradors han aconseguit el que tant l'alcalde com el regidor d'Acció Climàtica, Pol Huguet, han qualificat de "gran transformació" seguint els criteris de la renaturalització de l'espai.

L'alcalde Marc Aloy i el regidor d'Acció Climàtica, Pol Huguet, han exposat que la injecció econòmica s’ha articulat a través de cinc grans línies d’actuació.

Recuperació de la biodiversitat fluvial

La millora de l’hàbitat ha estat l’eix central per transformar el riu en un autèntic corredor ecològic ple de vida. La retirada de vegetació invasora, la diversificació d’espècies i els canvis en la gestió de la vegetació han permès evolucionar cap a un bosc de ribera més ben format, que alberga una gran quantitat d’espècies animals.

El retorn de la llúdriga i l’augment de les poblacions d’ocells en són els principals exemples.

Les actuacions fetes dins aquesta línia són:

• S’han eliminat 43.230 m2 de canyar invasor (al marge esquerre entre la plaça Mil·lenari i la passera del Cardener, al Parc Vidal, els Panyos, el Congost i Can Poc Oli) i s’han retirat 100 arbres invasors com ailants i acàcies.
• S’han alliberat 11.130 m2 de l’antiga discoteca de Can Poc Oli, retirant-ne el paviment.
• S’ha enderrocat la resclosa de Can Poc Oli.
• S’han plantat 3.986 nous arbres i arbustos.
• S’han creat quatre basses noves per a amfibis.
• S’ha canviat el model de gestió de jardineria per afavorir la biodiversitat, amb més aliment i refugi per la fauna, i la renaturalització espontània (amb la nascuda de milers d’arbres, especialment àlbers). A més a més, s’ha inclòs per primera vegada un lot especialitzat per al Cardener al contracte de jardineria, que ben aviat comptarà amb un equip permanent dedicat exclusivament al riu.
• S’han instal·lat tres nous sistemes de retenció de sòlids que han permès recollir un total de 4.810 quilos de deixalles en dos anys.
• S’han desplaçat diversos trams de camí per allunyar-lo de l’aigua i facilitar la recuperació del bosc de ribera.

Regulació d’usos per a una convivència cívica i natural

Per fer compatible l’ús públic amb la protecció de la natura, s’ha elaborat un Pla d’Usos del Riu que defineix i tracta els diferents espais. S’han creat dues noves àrees per a gossos i s’ha millorat el parc infantil del Parc Vidal.

Recuperar la connectivitat i obrir el riu a les persones

L’Ajuntament ha executat obres per facilitar que la ciutadania passegi i faci salut i esport al costat de l’aigua. Les actuacions fetes dins aquesta línia són:

• S’han guanyat 938 m2 d’espai públic amb l’eliminació de l’antiga discoteca de la Carpa del Riu.
• S’han creat i millorat grans infraestructures per a vianants: la nova passera volada davant de l’estació de trens, les noves voreres a la via Sant Ignasi i l’itinerari que s’ha recuperat entre la Creu del Tort i la Font de Fans. També s’han fet millores al Parc Vidal i s’han creat tres rampes pavimentades per salvar desnivells i millorar l’accessibilitat del Passeig del Riu.
• S’ha desplaçat i ampliat un tram de camí sota Miralpeix i s’ha restaurat una antiga esllavissada aigües avall del pont per millorar la seguretat dels vianants.
• S’ha condicionat el gual del Cardener i el gual de la riera de Rajadell a Can Poc Oli, que permeten travessar els dos cursos fluvials i connectar amb la resta de l’Anella Verda.

Protecció del patrimoni històric

El Cardener ha estat històricament un motor industrial. Per protegir aquest llegat, s’ha efectuat la compra del canal dels Panyos, s’han dut a terme millores al Pont Nou i s’ha realitzat un estudi patrimonial i de connectivitat sobre les rescloses de l’àmbit. També s’ha donat a conèixer el patrimoni fabril ja desaparegut a través de plafons informatius sobre el patrimoni industrial del Cardener.

Educació, difusió i implicació ciutadana

La transformació al riu Cardener ha anat acompanyada d’un gran esforç per connectar els valors naturals del riu amb la ciutadania i, especialment, amb els més joves. Les actuacions fetes dins aquesta línia són:

• S’han fet 90 tallers per a escoles, amb la participació de 2.587 infants, per conèixer els amfibis, l’ocupació de les caixes niu i observar com es fa l’anellament científic d’ocells. Diverses escoles ja s’han fet seu el riu demanant col·laboracions per fer-hi activitats. També s’ha creat una maleta pedagògica específica per treballar el projecte de renaturalització de Can Poc Oli.
• S’han realitzat 21 tallers de diferents àmbits (amb 936 participants), 8 edicions d’èxit de la Festa del Riu i 8 sessions de ‘Contes a la vora del riu’ (375 assistents).
• La implicació social ha destacat amb 19 accions de voluntariat ambiental en les quals hi han participat 572 persones.
• Com a llegat divulgatiu, s’han col·locat tres panells informatius, s’ha creat un mural sobre les espècies del riu i actualment tres dels nou itineraris de natura del municipi ja ressegueixen el Cardener.
• S’ha realitzat un exhaustiu reportatge fotogràfic de fauna del Cardener que servirà com a material didàctic per a les escoles i serà el protagonista d’una propera exposició de fauna al Casino de Manresa. Aquestes imatges també són les protagonistes del calendari municipal d’aquest 2026.