Manresans Forans assenyalen el nucli antic com l'assignatura pendent després de 50 anys de canvis

El col·lectiu Manresans Forans ha celebrat enguany la darrera trobada per la Festa de la Llum coincidint amb el seu mig segle. Tres dels seus integrants fan balanç de com han vist la capital del Bages al llarg de cinc dècades. Celebren projectes com la Fàbrica Nova i la zona universitària, però lamenten l'estat de la part més antiga

Francesc Serra Feu. Impulsor dels Manresans Forans

«S’ha passat a un centre parcialment buit i degradat»

Francesc Serra Feu va ser un dels impulsors dels Manresans Forans. Des de la dècada dels setanta resideix a Sant Cugat del Vallès. Diu que «sent la de la meva infantesa i joventut, Manresa serà sempre la meva ciutat, compatible amb la ciutat d’adopció».

Quin any va marxar de Manresa i per quin motiu?

El 1972, l’empresa Textiles Bertrand Serra (la Fàbrica Nova), on treballava, em va encarregar una tasca que havia de fer des del despatx central, que era a Barcelona.

Des de quan forma part dels Manresans Forans?

Des del 1975, quan es va crear aquest col·lectiu.

A partir de l’any 2001, a proposta de l’aleshores alcalde Valls, es va fer la trobada a Manresa, que els ha permès veure en directe els canvis que ha anat fent la ciutat. Personalment, quin és el que l’ha impactat més?

Tornant cada any a Manresa hem pogut constatar com els canvis produïts a la societat i al país (món global) repercutien en el món local i, en concret, a Manresa es traduïa en valorar més les tradicions i els actius propis.

Fent una mirada a 50 anys enrere, com descriuria la Manresa de quan va marxar i la Manresa del 2026?

Transformada. D’una banda, de grisa i tancada, a lluminosa i oberta. D’altra banda, amb un centre molt habitat a un centre parcialment buit i degradat, el qual requereix actuacions de rehabilitació.

Hi ha algun aspecte que, com a manresà, consideri que és una assignatura encara pendent?

Que, recollint l’experiència positiva d’aquestes 50 trobades que enguany hem tancat, l’Ajuntament agafi el relleu amb la convocatòria cada any d’una jornada que faci una crida perquè «Manresans del Món» visitin de nou Manresa.

S’ha plantejat tornar a viure a Manresa?

No.

Per què?

Em sento molt integrat a la ciutat d’adopció: Sant Cugat del Vallès.

Recorda alguna trobada especialment, de totes les que han fet?

La del 2022 postpandèmia. Després de dos anys i mig, l’haguérem de fer el mes de maig, quan podíem convocar-nos de nou. I va coincidir en l’any de commemoració dels 500 anys de l’arribada d’Ignasi de Loiola a Manresa.

Com a ambaixador de Manresa, com descriuria la ciutat amb una frase?

En el rol d’ambaixador, lluny de Manresa, per descriure la meva ciutat d’origen diria: «Manresa és una ciutat que valora les seves tradicions i els seus actius i els dona a conèixer a través d’aquells ciutadans que viuen lluny, però que no obliden la seva ciutat d’origen».

Jordi Canet. Va entrar al col·lectiu el 2005

«Com a projecte, m’ha impactat la Fàbrica Nova»

Quin any va marxar de Manresa i per quin motiu?

Vaig marxar l’octubre de 1956 per estudiar Preuniversitari a Barcelona i preparar l’ingrés a l’Escola d’Enginyers Industrials. I a Barcelona em vaig quedar.

Què l’ha portat a retornar-hi i quan va ser?

El 2010 vaig quedar vidu i el 2011 vaig tornar a Manresa.

Quan va entrar a formar part dels manresans forans?

L’any 2005, vivint encara a Barcelona, vaig participar per primer cop en una trobada.

A partir de l’any 2001, es va fer la trobada a Manresa, que els ha permès veure en directe els canvis que ha anat fent la ciutat. Personalment, quin és el que l’ha impactat més?

Com a projecte, la Fàbrica Nova. Com a realitat, el Conservatori de Música i el Museu del Barroc de Catalunya.

Com descriuria la Manresa de quan va marxar i la Manresa de quan va tornar?

El 1956 era una ciutat petita (33.000 habitants) i mal preparada per rebre l’onada immigratòria que venia. El 2011 ja érem més de 76.000 i s’havien construït almenys set noves barriades.

Hi ha algun aspecte que, com a manresà, consideri que és una assignatura encara pendent?

La rehabilitació del Barri Antic i millores en la mobilitat urbana i en les comunicacions interurbanes.

Recorda alguna trobada especialment, de totes les que han fet?

La del 2006 al Conservatori de Música, que vàrem organitzar amb la Pilar Navarro.

Com a ambaixador de Manresa, com descriuria la ciutat amb una frase a una persona de fora?

«Vine a Manresa. No te l’acabaràs».

Montserrat Vergé Grau. Va entrar al col·lectiu el 2012

«La pèrdua de teixit comercial li resta identitat»

Quin any va marxar de Manresa i per quin motiu?

L’any 1971, perquè estava estudiant a Barcelona i em va sortir també una feina, i no em compensava pujar i baixar cada dia.

Quan va entrar a formar part dels manresans forans?

Si la memòria no em falla, crec que m’hi vaig incorporar al voltant del 2012-2013.

A partir de l’any 2001 es va decidir fer la trobada a Manresa, que els ha permès veure en directe els canvis que ha viscut la ciutat. Quin és el que l’ha impactat més?

Lògicament, amb el pas dels anys la ciutat ha canviat força, especialment en la creació de nous barris com, per exemple, la zona universitària. També els punts cèntrics s’han anat actualitzant i delimitat les zones de tràfic.

Com descriuria la Manresa de quan va marxar i la Manresa del 2026?

La Manresa d’abans la recordo amb molt afecte. Era una ciutat viva, amable, amb el Passeig com a centre neuràlgic i amb peculiaritats de les ciutats d’abans, per exemple, les llambordes. I on, encara que fos de vista, la gent ens coneixíem. Probablement, l’increment de nouvinguts i la pèrdua de teixit comercial li resta identitat. Hi havia un munt de cinemes al centre i moltes botigues a cada carrer. Avui és una ciutat més nova, amb el patrimoni conservat, amb un Museu del Barroc impactant, un Kursaal i un Casino a l’abast de tothom. Això sí, sense els cinemes al centre, que donaven molta vida.

Hi ha algun aspecte que, passat tot aquest temps, considera una assignatura pendent?

Tot i que és un tema difícil, altres ciutats han sabut donar valor al nucli antic, mentre que a Manresa s’ha convertit en un suburbi. Reitero la pena que fan alguns carrers i crec que no s’ha sabut o no s’ha pogut donar-hi vida. El carrer de Sant Miquel és un d’ells i és una llàstima que, tancats al trànsit, no s’hi facin locals o activitats per animar-los.

S’ha plantejat tornar a viure a Manresa?

La veritat és que en algun moment ens ho vàrem plantejar, però, per qüestions de feina, no resultava còmode. Ara ja som grans i, tot i que, tal vegada Manresa ens oferiria més tranquil·litat, estem bé on estem.

Recorda alguna trobada especialment de totes les que han fet?

Cada any ha estat una experiència magnífica, compartint memòria amb altres manresans forans, posant paraules a allò que sentim i admirant com s’ha fet valdre el patrimoni existent. La darrera trobada ha estat especial i agraeixo que l’Ajuntament s’hagi compromès a seguir convocant les trobades. Tornarem!

Com a ambaixadora de Manresa, com descriuria la ciutat amb una frase?

«Patrimoni millorat, però trista!».

Subscriu-te per seguir llegint