«A la marca de Manresa li cal recuperar la seva essència»

Establerta pel seu compte el 2001 després d’haver-se graduat en Disseny Gràfic a ESDI i d’haver treballat un temps a Portell Torra, Aida Garriga Lujan (Manresa, 1976) va fundar el 2019 l’estudi de disseny Duplex, que dirigeix amb Xavier Victori a Santpedor. En la seva cartera de clients hi ha marques com Nespresso, Munich, Abadal, Kadira, Connecta Fibra, Iqos, Buff, Montepio o l’Ajuntament de Manresa, per a qui ha realitzat, entre altres coses, la campanya «Manresa + Benparida!».

Els clients saben què volen?

Sovint, no. De vegades et porten un ‘briefing’ clar, però també és habitual que demanin coses que ja veus que no és el que necessiten. Curiosament, els clients petits, que miren més els diners, i sovint són els seus propis diners, et porten una idea més treballada. Les multinacionals acostumen a tenir les idees menys clares. I cada vegada ens passa més, potser perquè els suports digitals estan canviant el sector i això confon les empreses.

L’administració és un client especial?

Sí; passes per una licitació i, un cop signada, no es pot destinar ni un euro més a coses que puguin sorgir. Tot està més encotillat i els terminis es poden allargar per qualsevol incidència, encara que només sigui que hi ha una persona de baixa.

Com sap que ha trobat el que li demanen?

Generalment fem més d’una proposta, per assegurar-ho. Com a mínim una de més conservadora i una de més atrevida. Al client li agrada poder triar. I com més gran és l’empresa més trien la conservadora.

Per al món digital es dissenya diferent?

Sí, perquè als suports digitals perds una mica el control del que veurà el receptor. Per exemple: si fas un vídeo, per molt que hagis cuidat l’àudio has de comptar que molta gent que el rebi al mòbil no el sentirà, i no saps si es descarregarà ràpid i bé. Has de simplificar i aconseguir captar l’atenció des dels primers segons; sinó, no el veuran. Tot ha de ser molt clar i impactant.

Algun encàrrec especialment difícil?

Crear la imatge de Manresa Cultura va ser complicat. Hi havia una pila d’activitats diverses que es volia que tinguessin una imatge comuna que les unifiqués. Calia que fos clara i que la pogués aplicar gent diferent a coses diferents, per tant havia de ser molt fàcil d’utilitzar. Tot un repte. Però va sortir bé.

Algun que n’estigui molt satisfeta?

M’agrada molt el ‘rebranding’ de Santulana, que és una empresa de cosmètica natural que va començar sent molt petita i volia fer un gir per créixer sense perdre la seva essència. Crec que ha funcionat.

Què es perseguia amb la campanya «Manresa + Benparida!», i com es va arribar a aquest resultat?

L’Ajuntament era conscient que la coincidència de moltes obres a la ciutat molesta, i es pretenia fer més bonics i alegres els espais molestos i projectar la idea que val la pena tenir una mica de paciència per millorar. Vam presentar diverses propostes, i l’eslògan «Manresa més ben parida» va ser el que va agradar més. D'entrada no era exactament com és ara: posar-hi el signe ‘més’ i simplificar paraules va sorgir durant les converses amb l’Ajuntament, que hi va tenir una participació molt intensa amb l’alcalde al capdavant; en aquestes coses sempre hi vol ser.

La resposta que ha tingut l’ha satisfet?

Les formes i els colors estan molt treballats i es reconeixen molt bé en qualsevol format. En aquest sentit, ha funcionat. Hi ha gent que li ha agradat molt i d’altra que hi ha vist un contingut polític que ha fet que ens critiquessin. També hi ha qui pensa que el pressupost l’hem cobrat tot nosaltres, quan la major part és despesa de producció. Crec que és la feina que hem fet que ha tingut més varietat d’opinions. Hem tingut ‘haters’ a les xarxes i tot (riu).

Treballar per a una ciutat és diferent?

Sí, perquè el que fas no va a un sector del mercat, sinó a tothom, i en una societat que cada cop és més diversa agradar tothom és molt complicat.

Si hagués de vendre la marca Manresa sencera com ho faria?

(Sospira i rumia) S’hauria de pensar bé, però crec que primer s’hauria de veure quina mena de marca és ara. Jo abans li veia més els valors positius: no és maca però és al centre de Catalunya, amb bons empresaris, molta activitat cultural... Aquesta percepció em sembla que ha empitjorat. I potser em centraria en compensar els valors negatius que ha anat adquirint. Inseguretat, per exemple. Intentaria reforçar la idea d’una Manresa que encara no ha perdut la seva essència, aquell esperit que feia que els manresans se la sentissin molt seva i s’hi sentissin molt a casa. Ara molta gent diu que no s’hi sent. Intentaria incidir en això i recuperar l’essència i l’orgull perdut. Fer una campanya així crec que estaria bé, sempre que anés lligada amb accions reals, no només de comunicació.

Treballant per a la teva pròpia ciutat s’és menys lliure?

Sí, és com quan has de dissenyar alguna cosa per a tu mateix. Tu ets el teu pitjor client. A cal sabater, sabates de paper, diuen. Si és la teva pròpia ciutat et fa patir que no agradi i que t’ho diguin pel carrer.