El Consell d'Educació de Catalunya reflexiona a Manresa sobre memòria i democràcia

El Grup de Treball Memòria Democràtica del Consell d'Educació de Catalunya ha organitzat la seva 33a Jornada de reflexió que es durà a terme aquest dissabte al Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa.

Girarà al voltant dels tres eixos que en configuren el lema: educació, memòria i democràcia. L'objectiu és que esdevingui un espai de trobada, de debat, de formació i de generació de propostes sobre el paper de l'educació amb relació a la memòria democràtica. Els organitzadors consideren que en el context sociopolític actual, la memòria democràtica té un relleu cada vegada més significatiu de contribució a la convivència pública i per això ha de formar part de l'educació de les noves generacions en la dinàmica de construcció i preservació de la democràcia.

Interlocutors qualificats

El programa de la Jornada s'estructurarà a partir d'un col·loqui, la presentació d'experiències de centres educatiu i un debat sobre reptes i oportunitats. La primera part és un diàleg entre interlocutors qualificats dels eixos de la Jornada. Hi intervindran Clara Alegre, professora de l'Institut Arquitecte Manuel Raspall, de Cardedeu, per l'eix de l'educació; David Bondia, jurista i síndic de greuges de Barcelona, per l'eix de la democràcia i els drets humans, i Gemma Pasqual, escriptora amb obra enfocada a la memòria democràtica i habitual dels clubs de lectura dels centres educatius, per l'eix de la memòria. Moderarà el col·loqui Josep Colomer, col·laborador del Grup de Treball i president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya.

Per dinamitzar la Jornada, després de l'esmorzar, alumnes de la modalitat de batxillerat Arts escèniques, música i dansa de l'Institut Lluís de Peguera, de Manresa, interpretaran l'adaptació L'escola durant el franquisme.

La Jornada continuarà amb la segona xerrada, Experiències de centres educatius sobre memòria democràtica, a càrrec de Bruna Beltran Torres, Betlem Cuesta Cremades i Carolina Torres Trujillo, de l'Institut Escola Les Vinyes, de Castellbisbal, que parlaran d'El teatre de la memòria; Sabina Cortés Jiménez, de l'Institut Josep Brugulat, de Banyoles, que presentarà Jornades de memòria i antifeixisme. Comunitat educativa, memòria i reflexió, i Nerea Rueda Dapena, de l'Institut Martí Dot, de Sant Feliu de Llobregat, que donarà a conèixer La memòria democràtica des de la perspectiva de l’alumnat: una experiència del treball de recerca sobre els refugiats de la Guerra Civil a Catalunya. Aquesta xerrada comptarà amb la moderació de Ricard Aymerich, exmembre del CEC i coautor del llibre La CEPEPC des de dins.

Reptes i oportunitats

Entre aquesta xerrada i la següent, Paco Ramos, coordinador del Grup de Treball, que ja va presidir el Fòrum organitzat pel CEC el curs anterior, parlarà sobre el conjunt de treballs portats a terme fins al moment en el si de l'organisme. Per acabar, la xerrada Reptes i oportunitats abordarà les perspectives de la memòria democràtica en l'educació, de la mà de David Martín, professor de l'Institut Pau Vila de Sabadell i impulsor del projecte de centre Camins de la memòria; David Fernández de Arriba, professor de l'Institut Can Peixauet, de Santa Coloma de Gramenet i autor del llibre Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l'aula a través del còmic, i Isabel Alonso, professora jubilada i coordinadora de la Comissió de Pedagogia de la Memòria de l'Associació Catalana de Persones Expreses Polítiques del Franquisme. Comptaran amb la moderació de Pietat Sanjuán, vicepresidenta del CEC.

Per finalitzar els actes del matí, es farà una presentació del portal memoria.cat de memòria i història de Manresa, a càrrec de Salvador Redó, membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa. A la tarda, la Jornada ofereix la possibilitat de fer una visita opcional al refugi de l'escola Renaixença, de Manresa, que comptarà amb el guiatge de Joaquim Aloy, de l'Associació Memòria i Història de Manresa.

La 33a Jornada es completa amb dues exposicions, la de les Maletes de la llibertat, un recurs educatiu de nova creació sobre l'antifranquisme a Catalunya, i l'exposició itinerant Conxita Grangé: compromís i resistència sobre aquesta activista antifeixista que va lluitar a la resistència francesa contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial i va sobreviure al camp de concentració de Ravensbrück, del qual va ser l’última catalana supervivent.