Protagonistes de la Transéquia: "Hem aprofitat la caminada per visitar la Seu i el Museu del Barroc"

La Transéquia ha reunit 4.000 participants en la seva 42a edició. Cadascun d'ells presenta una història singular i en aquest reportatge en compartim unes quantes que mostren una gran diversitat de formes de viure la caminada popular.

Glòria Domínguez i Isabel García: «La caminada ens ha servit per posar-nos al dia»

Per a molts, la Transéquia és l’excusa perfecta per passar una bona estona amb els amics, com és el cas de la directora de l’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona, Glòria Domínguez, que ha participat a la caminada amb la Isabel García, una amiga de l’institut amb qui es coneixen des de fa 40 anys.

Què les ha animat a participar en la Transéquia?

Glòria Domínguez: Som amigues des de l’institut i hem quedat per fer la caminada juntes. Normalment, ens costa veure’ns perquè jo visc a Olius i la Isabel a Tiana, i vam pensar que la Transéquia era una bona manera de passar un dia plegades.

Isabel García: La idea va ser de la Glòria, perquè jo no l’havia fet mai. Hem aprofitat la caminada per organitzar tot un cap de setmana juntes i posar-nos al dia.

I com valoren la proposta?

I.G.: La Glòria em va convèncer de seguida per fer-la, i la veritat és que és una ruta molt maca. Hem deixat el cotxe a Balsareny i, quan arribem al Parc de l’Agulla, agafarem el bus de tornada. Està ben organitzat i el camí és fàcil de seguir.

G.D.: De moment no estem cansades. Els avituallaments ajuden i anem mantenint el ritme. Li vaig proposar de fer la caminada perquè penso que és interessant per a algú de fora, però la veritat és que hi ha força gent i en alguns trams costa avançar.

Diuen que fa 40 anys que són amigues. Com s’ho han fet per mantenir l’amistat tots aquests anys?

G.D.: La clau és respectar l’espai de l’altre persona. Entendre que, encara que hi hagi èpoques que no ens veiem tant, quan ens tornem a trobar, és com si no hagués passat el temps.

I.G.: És aquest respecte pels tempos de cadascuna. Encara que no puguis estar sempre pendent, saps que l'altra hi és.

Concha Martín: «Hem aprofitat per visitar la Seu i el Museu del Barroc»

Entre els milers de participants que resseguien el curs de la Séquia, n’hi havia molts que venien de fora del territori i que s’estrenaven en el recorregut per primera vegada, o que repetien experiència després d’anys sense fer-lo. És el cas de Concha Martín, procedent de Cornellà, que participava a la caminada amb dues amigues, la Bet i la Carmen, de Barcelona, amb qui també ha aprofitat el cap de setmana per visitar Manresa.

És la primera vegada que participen en la Transéquia?

Vaig fer la Transéquia fa uns disset anys amb un grup d’amics i en guardava molt bon record. Aquesta vegada hi he tornat perquè la Bet i la Carmen, dues amigues, tenien ganes de fer-la, i vam pensar que era una bona excusa per retrobar-nos i passar uns dies juntes. A més, hem aprofitat per venir abans i conèixer una mica millor Manresa.

Què han visitat de la ciutat?

Hem visitat la Seu, que ens va impressionar molt, i també el Museu del Barroc, on vam fer una visita guiada que ens va agradar molt. A més, vam aprofitar per passejar pel centre històric. La veritat és que la ciutat ens ha sorprès positivament, no la coneixíem gaire i ens ha semblat molt interessant.

I què els ha semblat la ruta de la Transéquia?

Tenia molt bon record de l’altra vegada i continua sent una caminada molt agradable. El recorregut és bonic i està molt ben organitzat. Quan les meves amigues em van proposar de tornar-la a fer, de seguida em vaig voler apuntar.

Han començat des de Balsareny?

Sí, hem sortit des de Balsareny. Nosaltres estem acostumades a caminar sovint, sortim bastant a fer rutes, així que ens ho prenem com una bona passejada per gaudir del paisatge.

Maite Mercader, Fran Frutos i Pepa Reyes: «Hem vingut a entrenar-nos per fer el Camino de Santiago»

Al llarg del curs de la Séquia, era fàcil trobar gent molt habituada a fer caminades que es prenia la Transéquia com un entrenament, com era el cas de Maite Mercader, que havia vingut de Terrassa, amb dos amics, Pepa Reyes i Fran Frutos, de Sabadell.

Com valoren l’organització de la caminada?

Maite Mercader: És la quarta vegada que fem la Transéquia, i si repetim és perquè ens agrada. Està molt ben organitzada, el camí és planer i fa baixada, cosa que facilita molt caminar. Al final pots fer molts quilòmetres gairebé sense adonar-te’n, i això fa que sigui una caminada molt agraïda.

Pepa Reyes: Aquest any hem començat des de Sallent, però altres anys veníem amb gent que s’incorporava en altres punts, i això està bé perquè la caminada s’adapta a diferents nivells. Hi ha qui vol fer tot el trajecte i qui prefereix fer-ne només un tram.

Solen participar en altres caminades del territori?

Fran Frutos: Aquest any la Transéquia ens serveix una mica d’entrenament per al Camino de Santiago, que el farem al mes de maig. Entre setmana ens costa entrenar per qüestions de feina, així que aprofitem caminades com aquesta per veure si les cames responen i anar agafant ritme.

Roser Masachs, Manel Ruiz i Jaume Ruiz: «És un recorregut molt agradable per fer amb els infants»

Eren moltes les famílies que resseguien trams de la Transéquia amb infants, que vivien la jornada amb il·lusió i curiositat per descobrir tots els racons del camí. És el cas de Jaume Ruiz, de Sant Salvador, que va participar en la caminada acompanyat dels seus pares, Roser Masachs i Manel Ruiz.

És el primer any que participen a la Transéquia?

Manel Ruiz: És el segon any que fem la Transéquia i ja ens coneixem més o menys el camí, però teníem ganes de tornar-hi.

És un recorregut adaptat per als infants?

Roser Masachs: És un recorregut molt entretingut i molt bonic per fer amb nens. El fet que sigui bastant planer ajuda molt, perquè no es fa pesat per a ells i poden caminar molts quilòmetres sense cansar-se massa. A més, hi ha un ambient familiar i això encara ho fa més agradable.

I en el teu cas, Jaume, què és el que més gaudeixes del recorregut?

M’agrada caminar al costat dels meus pares. Durant el camí juguem a atrapar-nos entre nosaltres, i a la meva mare li agrada avançar-nos i nosaltres intentem córrer per atrapar-la. Així la caminada es fa més divertida i passa més ràpid.