Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La Transéquia de Manresa té cada cop més seguidors de fora de les comarques centrals

La caminada que combina salut, paisatge, patrimoni i cultura, ha aplegat aquest diumenge 4.000 participants i guanya fama més enllà del territori

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Jordi Morros

Jordi Morros

Manresa

«Hem hagut de matinar per poder ser a la Transéquia». El Josep i la Maite han recorregut caminant aquest diumenge els 18 quilòmetres que separen Sallent i el parc de l’Agulla de Manresa seguint la séquia. Amb la particularitat que són de Pineda de Mar, a una hora llarga amb cotxe. Animats per la seva filla, que és de Barcelona i que en el seu cas ha resseguit la séquia de Balsareny a Manresa amb uns amics anglesos.

Poc més de 4.000 persones, el màxim permès per l’organització, han participat aquest diumenge a una de les cites que aplega més gent al territori: la Transéquia, una combinació de paisatge, cultura, patrimoni i esport, apte per a tots els públics. Ha complert la seva 42a edició. Amb els anys la seva ‘fama’ s’ha estès més enllà de les comarques centrals. Aquest diumenge han participat en la Transéquia gent de Pineda de Mar, Barcelona, Sant Andreu de la Barca, Sant Pere de Ribes, Masnou, Cornellà, Terrassa, entre altres poblacions de Catalunya.

Paisatge i organització

«Paisatgísticament, és una caminada molt maca», han explicat a Regió7 Josep, de Pineda de Mar. «En alguns trams el camí és una mica estret, però és inevitable». «És una caminada molt maca», ha opinat la seva parella, la Maite. «Ens vam apuntar per fer de Balsareny a Manresa, però un cop aquí hem decidit afluixar i fer-la a partir de Sallent».

La Cristina i la Francisca han vingut a Manresa expressament de Sant Andreu de la Barca. Era la primera vegada que participaven en la Transéquia, que van conèixer per amics i posteriorment a través d'internet. N’ha destacat el paisatge i l’organització. Prometen tornar un altre any «però més ben preparades» físicament, fan notar.

La Cristina i la Francisca, de Sant Andreu de la Barca, fent-se una selfi a l'arribada a l'Agulla

La Cristina i la Francisca, de Sant Andreu de la Barca, fent-se una selfi a l'arribada a l'Agulla / J.M.G.

Convidats per un amic, l’Enric, que fa tres mesos que viu a Manresa, el Jonathan, la Mari i la Marta, són de de Sant Pere de Ribes i han viatjat a Manresa de bon matí per recórrer la séquia. L’Enric va saber que se celebra la Transéquia perquè un cop establert a Manresa va visitar l’Oficina de Turisme per conèixer la ciutat i saber quines activitats s’hi fan. Li va cridar l’atenció i es va apuntar. Ell i els amics. «Ha estat bé, però nosaltres que estem acostumats a caminar i fem part del camí de Santiago cada any, hem trobat que hi ha trams on el camí és molt estret», han reflexionat.

De Sant Pere de Ribes a Manresa per fer la Transéquia

De Sant Pere de Ribes a Manresa per fer la Transéquia / J.M.G.

Tots els participants han acabat la seva aventura al parc de l’Agulla. Hi ha hagut qui ho ha fet amb claca inclosa a l’arribada, com és el cas del Martí i el Jordi. La mare i els tiets els esperaven. Altres anaven una mica coixos. «És possible que hagi fet un mal gest», pena la Mar. Juntament amb el Kevin, de Sant Joan de Vilatorrada, han fet els 24 quilòmetres que van de Balsareny, d’on parteix la Séquia, a Manresa. «És el cinquè o sisè cop que la fem. Sempre acabem fotuts, però hi tornarem».

Han sigut dels més matiners a arribar a l’Agulla. El gruix de gent ho ha fet entre les 12 i la 1 del migdia. Els esperaven snacks, begudes, una botifarrada i un parc de l’Agulla ple d’activitats familiars i culturals.

Descansant després de la caminada

Descansant després de la caminada / MIREIA ARSO

Hi ha hagut, per exemple, els gegants, els tradicionals bous de Santpedor o els Batukd’Or i altres activitats culurals . Santpedor ha estat el municipi amfitrió de la Transéquia d’enguany.

També s'han dut a terme activitats pensades per a infants i joves escampades per tot el parc, com el repte que proposava la Politècnica de Manresa: alliberar els enginyers del pantà de la Baells que han estat segrestats per poder garantir aigua al territori.

A les persones que habitualment ja omplen l’Agulla els caps de setmana s’hi ha afegit aquest cop, la gent de la Transéquia. Això ha generat cues per accedir al parc i aparcaments més plens que mai. Possiblement, després del castell de focs de la Festa Major de Manresa, el de la Transéquia és dels que omplen més el parc.

Un dels aparcaments de l'Agulla plens

Un dels aparcaments de l'Agulla plens / J.M.G.

Cap al migdia, quan el gruix de gent anava arribat, l’organització ha fet una valoració positiva de la Transéquia d’enguany. L’alcalde de Santpedor, Agusti Comas, ha assegurat que «dona valor i reivindica el territori. És una manera de fer comunitat», ha dit. Per la seva part la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Tània Infante, ha afirmat que més enllà d’una caminada, és una mostra de la cultura i el patrimoni del territori.

Noelia Pastor, de l’empresa Gesport que s’ha encarregat de l’organització general ha destacat que s’ha guanyat en voluntaris. «Per experiència pròpia ser que és difícil aconseguir-ne. En aquest cas, aquí és fàcil. Això vol dir que hi ha un sentiment de territori i que la gent se sent seva la Transéquia».

L'organització és de la Fundació d'Aigües de Manresa- Parc de la Séquia amb el suport de l'Ajuntament de Manresa i el patrocini principal del BBVA.

El component solidari

La Transéquia també té un component solidari. Tothom qui ha volgut ha fet donació d’un euro a l’hora de fer la inscripció. Aquest any els 3.033 euros recaptats han anat al Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya central. El seu coordinador i terapeuta, Carles Perarnau, ha agraït el gest. «Sovint a les entitats ens costa tirar endavant els nostres projectes. Aquest ajut és la gota que fa vessar el got i que ens dona una empenta», ha assegurat al parc de l’Agulla mateix. Perarnau ha fet de voluntari de la Transéquia.

Els diners serviran per «solidificar» un dels programes de l’entitat que consisteix a acompanyar persones que han perdut una persona estimada i que s’han quedat sense xarxa social.

Tracking Pixel Contents