Un nou reglament prohibeix la pesca al llac de l'Agulla de Manresa
La Junta de la Séquia i Aigües Manresa reforcen la protecció del gran dipòsit d'aigua
Pescadors al llac de l'Agulla / Arxiu particular
Afegeix-nos a Google
Aquesta setmana es fa públic el nou reglament d’activitats del parc de l’Agulla, aprovat per Aigües de Manresa i la Junta de la Séquia. El text reforça la idea del llac com a espai natural amb una funció essencial, garantir aigua de boca de qualitat i es prohibeixen les activitats de pesca.
Afirmen que "el llac de l’Agulla és una infraestructura hidràulica que serveix de reserva per al regadiu i l’abastiment de Manresa i de 12 poblacions més del seu entorn. No és un llac recreatiu, sinó una peça clau del sistema d’aigua potable del territori".
Espai de pretractament de l'aigua
A part d'emmagatzemar aigua, al llac s’hi porta a terme una fase activa de pretractament natural abans de la potabilització. Mitjançant processos basats en la natura, com la retenció de nutrients i la
reducció de matèria orgànica a través dels llits de macròfits flotants, es millora la qualitat de l’aigua abans que arribi a la planta potabilitzadora.
Prohibició d’activitats dins la làmina d’aigua
El nou reglament estableix que queda prohibida qualsevol activitat dins la làmina d’aigua del llac, inclosa la pesca i el bany de persones i animals, excepte casos extraordinaris amb autorització
expressa dels serveis tècnics d’Aigües Manresa.
També es prohibeix alimentar els ànecs i altres animals salvatges, ja que aquesta pràctica altera el seu comportament natural i incrementa la càrrega orgànica de l’aigua.
Protegir l’ecosistema per protegir l’aigua
Els estudis tècnics i els darrers buidats del llac confirmen que la presència majoritària d’espècies invasores, especialment la carpa, altera l’ecosistema, incrementa la terbolesa i dificulta els processos naturals de filtració.
Tot i haver estat introduïda fa segles, la carpa continua sent una espècie invasora, que remou sediments, empitjora la qualitat de l’aigua i dificulta la presència d’espècies autòctones que contribueixen a mantenir l’equilibri ecològic.
Un ecosistema amb biodiversitat autòctona saludable és més resilient, millora els processos naturals de depuració i genera una aigua més estable abans del tractament humà. Això facilita la
potabilització i redueix riscos per a la qualitat final de l’aigua. La terbolesa no és l'estat natural de les basses i estanys quan es troben en bon estat ecològic.
Un parc d’ús públic amb criteris clars
El Parc de l’Agulla continua sent un espai privat, d’ús públic per a activitats de lleure compatibles amb la seva funció hidràulica. El nou reglament regula aquelles pràctiques que poden comprometre
la qualitat de l’aigua o l’equilibri ecològic del llac i estableix que determinades activitats requereixen autorització prèvia.
Protegir el llac és protegir l’aigua que arriba a les llars. La gestió responsable d’aquest espai natural és una garantia directa per a la salut i el futur del territori.
Podeu consultar el nou reglament en aquest enllaç.
- L’eclipsi omple les urgències dels hospitals madrilenys: «La majoria són joves amb ansietat per no haver fet les coses bé»
- La familia de Braulio, el veí de Còrdova desaparegut a Callús: 'Volem que ens diguin la veritat
- Sílvia Caballol, psicòloga i escriptora: 'Entre l’excés de feina i el buit de la inacció hi ha un punt fèrtil: el de l’activitat amb sentit
- L'espectacular poble de conte poc més d'una hora de Manresa: un paradís per a ornitòlegs i escaladors
- Susanna Griso tria la Cerdanya per al viatge de noces: 'És el meu petit paradís
- La pluja obliga a tallar la C-25, a Osona, durant vint minuts
- La tempesta descarrega amb força a la Catalunya central: calamarsa, vent i una caiguda dràstica de les temperatures
- Un manresà presenta el primer Picapoll amb DO Pla de Bages elaborat a Mura
