«Baixant d’un cim s’agafa empenta per pujar-ne un altre», va deixar escrit un dels expedicionaris bagencs que l’any 2000 van aconseguir coronar el cim del món, l’Everest. «Aquest èxit l’oferim a la ciutat, en nom de tots els alpinistes de la Catalunya central», afegia. Aquest és només un dels molts records que es poden trobar als llibres d’honor que es conserven a l’Ajuntament de Manresa. Entre les seves pàgines hi figuren noms de personalitats destacades que han visitat la capital del Bages, així com anotacions i dedicatòries que deixen constància d’esdeveniments que han deixat empremta en la vida institucional de la ciutat.
El primer llibre d’honor es va obrir l’any 1947, coincidint amb una visita de Franco a Manresa, que va motivar la creació d’un volum que recollís les signatures de les personalitats destacades que visitaven la ciutat. Aquell volum es va tancar amb l’arribada de les primeres eleccions municipals democràtiques l’any 1979 (vegeu pàgina 4), i durant uns anys la tradició va quedar aturada. No va ser fins al 1989 que el ple de l’Ajuntament va acordar obrir-ne un de nou, amb la voluntat d’iniciar una nova etapa política.
Des d’aleshores s’han encetat cinc llibres d’honor, que es conserven a l’Ajuntament de Manresa, mentre que el primer volum es guarda a l’Arxiu Comarcal. Una de les diferències més evidents entre els primers i els més recents és el nombre de signatures. «El llibre que es conserva a l’Arxiu Comarcal recull 30 anys d’història, però només té trenta pàgines, mentre que del 2018 fins a l’actualitat hem omplert dos llibres d’honor, i això és un símptoma que hi ha molt més moviment polític», explica la cap de protocol de l’Ajuntament de Manresa, Fina Espinalt.
Cada llibre, però, té la seva pròpia història i guarda una pila d’anècdotes diferents. L’únic que tenen en comú és que tots comencen amb un dibuix original d’un artista que, de manera altruista, il·lustra l’escut i la façana de l’Ajuntament a la primera pàgina. Des de Josep Vila Closes, passant per Jaume Casacuberta, Josep Barés, Lourdes Fisa, fins a l’actual, signat per Rosa Solano, les diferents il·lustracions també reflecteixen el pas del temps, ja que dels estils més realistes dels primers volums s’ha evolucionat fins a propostes més conceptuals en els darrers.
El polític amb millor cal·ligrafia
Entre els diferents càrrecs públics, també destaca Josep Rull, que signa en dues ocasions: com a president del Parlament i com a conseller de Territori. La seva firma es diferencia de la resta de representants institucionals per la seva cal·ligrafia especialment acurada, amb una lletra que sembla traçada sobre una pauta.
Més enllà de les personalitats polítiques, al llibre s’hi poden trobar signatures de noms destacats dels àmbits de l’esport, la cultura, la ciència o la gastronomia. Un dels primers que hi apareix és Manel Estiarte, que hi firma com a campió olímpic als Jocs d’Atlanta de 1996. Uns anys més tard també hi consta la signatura de Pep Guardiola com a futbolista, quan va rebre el Premi Bages de Cultura que atorga Òmnium l’any 2002 per la seva projecció internacional.
Entre les altres personalitats també destaquen figures del món cultural i esportiu que, en ser escollides pregoneres, van passar pel llibre d’honor. És el cas del cineasta David Victori, que hi va deixar una dedicatòria en forma de guió cinematogràfic; del cuiner Jordi Cruz, que hi va dibuixar una caricatura seva, o, més recentment, de l’astrofísic manresà Ignasi Ribas, encarregat de pronunciar el pregó l’any 2017.
El llibre és també un testimoni dels moments històrics que ha viscut la ciutat, reflectits a les seves pàgines. Hi apareix, per exemple, la commemoració del Mil centenari de Manresa, celebrat l’any 1990 amb la presència del bisbe de Vic i l’abat de Montserrat, així com els 125 anys de les Bases de Manresa, una efemèride que va reunir diversos alcaldes a la ciutat i que també va quedar immortalitzada amb les seves signatures. Tots aquests episodis formen part d’un volum que, amb el pas del temps, s’ha convertit en un autèntic testimoni de la història de la ciutat.
FINA ESPINALT
Cap de Protocol de l’Ajuntament de Manresa
«El llibre d’honor és un reflex de la història de la ciutat»
Si el llibre d’honor té una guardiana, aquesta és Fina Espinalt, cap de protocol de l’Ajuntament de Manresa. És la responsable de tot el protocol que envolta aquest acte simbòlic quan una autoritat visita el consistori. Cada vegada que passa una pàgina, recorda diferents anècdotes relacionades amb cada signatura i té cura de documentar-les i inventariar-les per saber exactament a qui correspon cada firma amb l’objectiu que el llibre sigui un testimoni viu de la història de Manresa.
Per què és important l’existència d’un llibre d’honor?
Tal com diu l’acord de ple, des que la tradició de signar el llibre d’honor es va reprendre l’any 1989, aquest document s’ha convertit en un testimoni important de la ciutat. Recull les personalitats que han visitat Manresa, però també explica la seva història. Hi queden reflectits moments destacats, com la celebració del Mil centenari de la ciutat, els 125 anys de les Bases de Manresa o els 500 anys de l’estada de sant Ignasi. És un referent tant per als historiadors com per a la ciutat, i per això és important conservar-lo.
Recorda alguna signatura en especial en aquests deu anys com a cap de protocol?
Un dels moments que més em va impactar va ser la signatura del president Puigdemont. Feia poc que havia començat com a responsable de protocol i no havia viscut mai l’arribada d’un president a l’Ajuntament. Tot va anar molt de pressa: la presa de possessió i la visita aquí. Va venir a dos quarts de nou del matí i dues hores abans la plaça Major ja era plena de Mossos i de personal de protocol. Recordo que en Carles Febró, que ha estat cap de protocol de molts presidents, em va dir que no patís, que tot aniria bé.
Hi ha algun protocol que envolti la signatura del llibre d’honor?
El primer que fan les autoritats en arribar a l’Ajuntament és signar el llibre d’honor. Quan ve una autoritat, com un conseller o un ministre, es col·loca una taula de fusta al davant del quadre que commemora la crema del paper segellat del 1808, amb el llibre d’honor al damunt i, al voltant, s’apleguen tots els regidors. En acabar, normalment es fa una visita al Saló de Sessions. En el cas d’altres personalitats, com pregoners, esportistes premiats o delegats del govern, la signatura es fa al despatx de l’alcalde, en un acte més privat. Si ve el president de la Generalitat o del Parlament, el llibre se signa al Saló de Sessions, que és més solemne. Quan vaig arribar, tot es feia al despatx de l’alcalde i a vegades podíem ser fins a trenta persones a dins. La pandèmia ens va ajudar a canviar algunes coses. Trobo que és molt solemne que l’arribada d’una autoritat segueixi aquest ritual.
Fins a quin punt és important seguir aquest protocol?
Bàsicament, el que fem és acollir. És la primera sensació que tenen les autoritats quan arriben. Nosaltres dissenyem l’acollida perquè se sentin còmodes en tot moment. El protocol serveix com a imatge de la institució, ja que ajuda a donar una bona impressió i a situar cada persona al lloc que li correspon. Hi ha una tendència general cap a la immediatesa i la improvisació, però està bé haver pensat les coses i tenir-les mesurades per moure’t en un món tan variable i canviant. Es trata de cuidar els detalls.
Quan Franco va fer obrir el primer llibre d’honor
El primer llibre d’honor que es conserva de l’Ajuntament de Manresa es troba a l’Arxiu Comarcal, ubicat al Museu del Barroc. Es tracta d’un volum de grans dimensions amb una portada ornamentada amb relleus i l’escut de la ciutat, que es va inaugurar amb motiu de la visita del general Franco a Manresa el 20 de maig de 1947. La seva signatura apareix acompanyada de l’escut franquista i uns dibuixos de la ciutat de Manresa fets a mà. En una pàgina anterior, apareix una anotació del secretari municipal on s’indica que, amb motiu de la visita del dictador, s’obria un nou llibre de visites «a fin que nuestro Caudillo se digne a honorar con su firma la primera hoja». A partir d’aquesta primera signatura, el volum conté una trentena de pàgines més amb firmes de governadors civils, comandants d’infanteria i altres autoritats del règim, que van deixar constància del seu pas per la ciutat. Amb el canvi de context polític arran de la mort del dictador i la celebració de les primeres eleccions municipals democràtiques l’any 1979, l’alcalde que va liderar l’etapa de la Transició, Ramon Roqueta, va cloure el primer llibre d’honor deixant testimoni del repte que havia suposat aquell període: «Durant aquest temps he intentat ser l’alcalde de tots els manresans, procurant que la meva gestió estigués sempre presidida per la lleialtat i la justícia», escrivia Roqueta per tancar el llibre d’honor i posar punt final, també, a tot un capítol de la història.
