Althaia bat el seu rècord en donació de teixits i s'acosta als hospitals grans

La Fundació Althaia de Manresa va tenir, el 2025, més donants d’òrgans i teixits que mai. Van ser un total de 137. La major part d’ells, 135, van ser donants de teixit com per exemple còrnies, teixit musculoesquelètic, vàlvules cardíaques, vasos sanguinis o bé pell.

Igual que els darrers anys, la fundació sanitària manresana se situa al capdavant pel que fa a donacions de teixits per centres. Tan sols el superen els grans hospitals de Barcelona: Bellvitge, Vall d’Hebron i Clínic, i empata amb el Trueta de Girona. Darrere seu, hospitals de renom i amb major nivell de complexitat com el del Mar, la Mútua de Terrassa, l’Arnau de Vilanova de Lleida o el Joan XXIII de Tarragona.

Solidaritat i coordinació

Segons la Fundació Althaia, això és degut, en primer lloc, a la solidaritat de les famílies que en un moment difícil decideixen fer la donació. I en segon lloc, al treball multidisciplinari d’Althaia centralitzat des de la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Sant Joan de Déu. A Althaia hi ha una Unitat de Coordinació d’Òrgans i Teixits que coordina la infermera de l’UCI, Mercè Cols.

Els 135 donants de teixit de l’any passat representen un 60% més que els que hi va haver cinc anys enrere, quan van ser 84. L’any passat van ser 128, i l’anterior, 106. La progressió aquests darrers anys és evident.

Pel que fa a òrgans, hi va haver 5 persones donants, de les quals 3 ho van ser també de teixits.

Els 5 donants ho van ser, tots ells, de ronyó; 4 també de fetge i 1 de pulmons. Això significa que aquestes donacions hauran pogut beneficiar fins a 16 persones. No se sap qui. És la virtut del sistema, explica la cap del Servei de Medicina Intensiva d’Althaia, Sílvia Cano. Transparència pel que fa a dades i anonimat pel que fa a qui rep els òrgans. «No hi ha cap dubte que no hi ha interessos pel mig. Per això som referents a nivell mundial».

Pel que fa a la donació de teixits, tots van ser donants de còrnies i, 19, també de multiteixits, dels quals tots van fer donació de teixit musculoesquelètic-. 11 van donar vàlvules cardíaques, 4 vasos sanguinis i 11 van fer donació de pell. Cal tenir en compte que una persona donant de multiteixits pot arribar a millorar la qualitat de vida de fins a un centenar de persones.

Donants potencials

Qualsevol persona és donant potencial, sempre que en vida no hagi manifestat el contrari i que les condicions clíniques i els seus antecedents determinin que els òrgans i teixits són vàlids per al trasplantament.

En el cas dels donants d’òrgans, el pacient haurà d’haver finat en determinades circumstàncies com una mort cerebral. És el que se’n diu mort encefàlica. El cervell deixa de funcionar, però el cor batega gràcies a estar connectat a un respirador. En aquest supòsit les donacions han baixat perquè els donants en mort encefàlica «venien sobretot de traumatismes cranioencefàlics greus que desencadenaven una mort clínica. Actualment, hi ha menys gent jove amb traumatismes cranioencefàlics», explica la cap de Medicina Intensiva, Sílvia Cano.

Comenta que ara predomina més el malalt amb una patologia sigui neurològica, respiratòria o cardíaca, que està ingressat l’hospital per tractar aquesta patologia. Arriba un moment que no es pot tractar i sabem que aquest malalt serà èxitus». En el cas que hi hagi conformitat, es posen en marxa els preparatius per fer la donació.

Els avenços també ajuden. Abans no es podien fer donacions d’òrgans si s’aturava el cor, però des de fa pocs anys sí. Es tracta d’una tècnica d’alta complexitat que s’anomena asistòlia controlada que permet extreure òrgans després d’una aturada cardíaca.

A l’Hospital de Sant Joan de Déu aquesta tècnica s’utilitza des del 2016 i ha permès fer extraccions de ronyons i fetges. L’any passat es va dur a terme a Manresa la primera extracció d’un cor aturat per poder-lo trasplantar. La intervenció va requerir una important coordinació, ja que van intervenir en l’operació equips extractors de diferents hospitals catalans i també de fora que es van desplaçar a la ciutat. El cor es va implantar a un pacient de fora de Catalunya.

El fet que a Althaia no disposi de servei de neurocirurgia fa que moltes persones que acudeixen a l’hospital amb una patologia neurològica greu que requereix una intervenció quirúrgica es derivin a Barcelona o bé a la Mútua de Terrassa. Serien candidats a fer donació si el cas acaba amb mort encefàlica. Dels cinc donants que hi va haver l’any passat a Manresa, a quatre se’ls va aplicar la tècnica d’asistòlia controlada, i un va ser mort encefàlica. En canvi, la majoria de donants de teixits moren a Sant Joan de Déu mateix.

Hi ha malalts que poden ser donants de teixits i no ho poden ser d’òrgans, i a l’inrevés, explica Cano. El sistema de cribratge és diferent en un cas o en un altre. Patir una demència o ELA invalida el pacient per donar teixits, però no òrgans. Un pacient de càncer pot donar certs teixits, però òrgans no. Hi ha diferents casuístiques que tenen a veure amb la patologia, l’edat o els antecedents.

«Els òrgans salven vides», afirmen Cano i Cols, «i els teixits no, però evidentment la milloren». Menys conegut que la donació d’òrgans però igualment important, es pot fer donacions de còrnies, pell, ossos, tendons o teixit vascular com les artèries.