Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

David Fernàndez parlarà a Manresa de "Gent sense cases i cases sense gent"

La xerrada del periodista i activista social serà el 8 d'abril i acompanyarà una exposició produïda pel centre d’art L’Albergueria del bisbat de Vic que s'inaugurarà aquest dimarts a la sala d'exposicions de l'Espai Plana de l'Om

La mostra "Aixopluc", de l’artista vigatà, pintor i fotògraf Marià Dinarès, arriba de la mà de Càritas

David Fernàndez

David Fernàndez / Arxiu/Marta Pich

Gemma Camps

Gemma Camps

Manresa

El periodista i activista social David Fernàndez serà el dimecres 8 d'abril a Manresa per parlar del tema Gent sense cases i cases sense gent. L'acte acompanyarà l'exposició Aixopluc, que s'inaugurarà aquest dimarts 31 de març a la sala d'exposicions de l'Espai Plana de l'Om.

La mostra de l’artista vigatà, pintor i fotògraf Marià Dinarès tracta sobre la necessitat humana d’arrecerar-se, de tenir un habitatge, un lloc on recollir-se i on resguardar-se de la intempèrie. Es podrà visitar fins al 12 d’abril i ha estat produïda pel centre d’art L’Albergueria del Bisbat de Vic. A la capital del Bages, es presenta conjuntament amb Càritas Arxiprestal de Manresa.

A l’acte d’inauguració intervindran Marià Dinarès, autor de l’exposició; mossèn Josep Maria Riba, director de l’Albergueria, i Joan Grau, director de Càritas Arxiprestal de Manresa.

La conferència de Fernàndez del 8 d'abril serà a l’auditori de l'Espai Plana de l’Om, a les 7 de la tarda.

L'exposició "Aixopluc" al vestíbul del MEV, Museu d'Art Medieval de Vic

L'exposició "Aixopluc" al vestíbul del MEV, Museu d'Art Medieval de Vic / Arxiu/Cases d'Oliba

Sobre Marià Dinarès

Des de l'estiu del 1997, Dinarès va fotografiant “cases que no són cases”, en paraules seves. Estructures, fetes per persones, que s’acosten a la idea de casa, d’aixopluc. En té centenars: des de marquesines en entorns rurals fins a aquesta mena d’habitacions que les persones sense sostre organitzen sota unes bastides, per exemple.

Amb persistència ha anat recollint imatges, mai des de la crítica o la burla, sinó des de l’admiració, des de la curiositat, des de la complicitat. Aquest inventari, més enllà de la curiositat per les construccions i per la seva insòlita materialització, parla de la necessitat humana d’arrecerar-se, de tenir un lloc on recollir-se, on resguardar-se de la intempèrie; de la física, però també la vital i social. La necessitat de ser protegits i acollits.

Tracking Pixel Contents