Josep Fuentes, trasplantat de ronyó: "El que va fer la Carme va ser donar-me vida"

«Jo vull ser aquesta donant de ronyó pel Pep», va dir de cop i volta Carme Picanyol. El Pep és la seva parella, Josep Fuentes, històric sindicalista i activista social manresà.

L’escena es va produir a la consulta de la cap de Nefrologia de l’Hospital del Mar de Barcelona, on els explicaven el procediment que s’havia de seguir per incloure Fuentes a la llista d’espera per rebre un trasplantament de ronyó. «Ens van dir que com a mínim hauria d’esperar un any», explica. Mentrestant hauria de fer diàlisi a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa perquè els seus ronyons ja no filtraven.

La metgessa també els va explicar els avantatges i els inconvenients d’una donació en viu. Quan sortien de la consulta, Picanyol es va girar, va tornar a entrar i, inesperadament, li va dir a la metgessa que estava disposada a fer la donació. «El Pep em va mirar com volen dir què dius?», recorda Picanyol. «Estava confiada i segura», ha explicat ella mateixa a Regió7. «Una altra cosa és que cosa és que fos compatible». Això passava a finals del 2023. El 31 de gener del 2024, es duia a terme el trasplantament.

Fuentes, amb el ronyó funcionant a ple rendiment, complirà 76 anys aquest estiu. «Per mi va ser molt emocionant», diu rememorant aquell moment. «A més a més em va durar dies. Per mi era una prova d’amor, de generositat i també de valentia de la Carme perquè significava que s’havia de sotmetre a una operació que ella no necessitava. El que va acabar fent és donar-me vida», relata emocionat. «Una vida de qualitat».

Davant el comitè d'ètica

«Jo soc donant d’òrgans de fa anys. No he d’estar morta per donar un ronyó», va dir a la metgessa Picanyol. «Tenia salut i estava bé. Això em va donar confiança. Estava confiada i havia d’anar bé». Va haver de passar per tot de proves mèdiques per assegurar que era compatible, fins a arribar al comitè d’ètica de l’Hospital del Mar on va haver de ratificar que el seu gest era altruista i que ningú no l’havia coaccionat. L’últim pas ja va ser entrar a quiròfan.

Des del moment que va decidir que donaria un dels seus ronyons, tot es va accelerar. Els sentiments i les emocions també. Encara ara. En tots els àmbits: dins la parella, individualment, a nivell familiar i de l’entorn.... Per bé i en alguns moments per no tan bé. El postoperatori va passar factura a Picanyol. No físicament, però sí emocionalment. Va viure un procés de dol perquè, al cap i a la fi, va experimentar una pèrdua. En aquest cas d’una part del seu cos. Va haver de passar un any, durant el qual també va visitar una psicòloga, «per poder dir: ara estic bé. Jo recordo molt que tinc un ronyó i penso que ell en té tres. Perquè no els treuen».

Donants vius

L’any passat es van dur a terme a Catalunya 174 trasplantaments de donants vius. Tots ells van ser renals. No n’hi va haver cap d’hepàtic, l’altre supòsit que permet que hi hagi un donant viu. Les 174 intervencions representen un 1,8% més que no pas l’any anterior, el 2024.

Segons dades del Departament de Salut, la majoria dels donants vius són dones, un 63%, amb una edat mitjana de 56 anys. En canvi la majoria de receptors són homes, un 67%, amb una mitjana d’edat de 52 anys.

En la meitat dels casos, com l’exemple de Josep Fuentes i Carme Picanyol, el donant i el receptor són marit i muller. Un 18% són pares o mares, un 14% germans, i un 12% són donacions creuades. Salut té un programa de trasplantament renal creuat que es basa en l’intercanvi de donats vius de ronyó entre dues o més parelles. L’objectiu és oferir als pacients amb insuficiència renal crònica la possibilitat de terme un empelt de donant viu encara que la seva parella, familiar o la persona que vol fer la donació, sigui incompatible.

A 31 de desembre del 2025 hi havia a Catalunya 1.407 persones a l’espera d’un trasplantament. La major part, 1.271, eren de ronyó. Del total de pacients, 112 esperaven un òrgan vital com un cor, un fetge o un pulmó. També hi havia 14 nens en llista d’espera pediàtrica.

Subscriu-te per seguir llegint