A Manresa falten contenidors de roba usada, molta de la qual va a parar als d’orgànica i resta

Als contenidors de les fraccions orgànica i resta de Manresa el material que no hi hauria de ser que més abunda és la roba. I la causa, en certa forma, cal anar-la a buscar molt lluny: a la Xina i països africans.

Aquestes sorprenents revelacions les va fer el regidor d’Acció Climàtica, Pol Huguet, en la resposta que va donar a una pregunta de Junts per Manresa sobre quin és el model de gestió de roba usada a la ciutat i quins criteris se segueixen per decidir la ubicació dels contenidors, plantejada en el darrer ple municipal.

Huguet va admetre que, pel que fa als contenidors de roba, «en convindrien molts, perquè justament el material que trobem més com a impropi als contenidors de resta i orgànica és la roba». I va afegir que «molta gent està tirant roba a contenidors segurament perquè els de roba són pocs i distribuïts lluny de casa seva».

Tots els municipis del Bages tenen la recollida de la roba delegada al Consorci de Residus. En el cas de Manresa la gestiona Solidança, una entitat social nascuda el 1997 amb seu a Sant Joan Despí amb l’objectiu de promoure la inserció sociolaboral i les accions formatives de col·lectius en situació de vulnerabilitat social de l’entorn. Aquesta acció és possible gràcies a la realització d’activitats vinculades a la gestió i revalorització de residus i a l’impuls d’iniciatives enfocades en l’economia circular i a la prevenció de residus.

És membre fundadora de la Cooperativa Roba Amiga, líder a Catalunya pel que fa a la gestió del residu tèxtil amb impacte social.

Huguet va explicar que a més d’aquests contenidors també hi ha els de Càritas, que es troben en recintes parroquials. També n’hi ha a l’exterior d’algun supermercat.

«En crisi profunda»

El regidor d’Acció Climàtica va explicar que el model està «en una crisi profunda», perquè de la roba que es recull hi ha un terç que es troba en bones condicions i es pot revendre a les pròpies botigues de Solidança, un terç que es recicla i un terç que s’exporta. Bé, s’exportava.

«El terç de la roba que s’exporta a la Xina i països africans ha entrat en una crisi absoluta. Van tancar la porta, ja no en volen més. Hi ha un excés de roba arreu del món i no hi ha prou consum i demanda de roba reutilitzada», va dir. Per tant «s’estan arruïnant aquestes fundacions i estan esperant a veure com aguanten l’any perquè s’apliqui una nova llei estatal que incorpori el que se’n diu SCRAP, que és el que es fa a dia d’avui amb els envasos i amb el vidre». Consisteix en que «els productors avancen una petita bestreta de 10 cèntims per producte que després retorna al famós Ecoembes i Ecovidrio».

Ecovidrio i Ecoembes són els dos principals sistemes sense ànim de lucre (SCRAP) a Espanya per al reciclatge d’envasos. Ecovidrio gestiona el vidre, mentre que Ecoembes s’encarrega dels plàstics, llaunes i brics (contenidor groc) i el paper/cartró (contenidor blau). Huguet va afirmar que «s’està buscant un sistema semblant amb la roba perquè qui la recicli tingui un ingrés. Això està en procés, però a dia d’avui no existeix i mentre això no arribi patiran. Vol dir que estan recollint el que tenen, però fa temps que no s’estan posant nous contenidors».