«No canvio un entrepà amb el ramat pel millor restaurant»

Té planta de forçut olímpic, unes mans que semblen pales d’excavadora i la pell tan curtida que se’n podrien fer mocassins, però quan parla de les seves ovelles s’emociona com un nen. Ha estat porter de discoteques durant trenta anys i pastor tota la vida, fins al punt que el seu nom professional és Jan Pastor. Si veieu un ramat pels pobles del voltant de Manresa, segur que és el Josep Serra amb els seus 370 animals, que li proporcionen els 350 xais anuals que són el seu negoci. Té el bestiar a Viladordis i el treu a pasturar cada dia, peti qui peti.

Ha estat a la porta de l’Athangia, el Krono’s, l’Aigua i el Memphis. Són llocs complicats per controlar el ramat?

Déu n’hi do. A l’Athangia i als primers temps del Krono’s sempre hi havia merders. Molts dels que corrien per allà ara són morts per l’heroïna. Però llavors, quan hi havia problemes, sempre tenies el recurs de fotre quatre galetes. Ara només que toquis una mica algú ja et cau una denúncia.

Eren habituals les galetes?

Bastant. La gent va ensufrada i s’envalentona. En això també hi ha hagut una evolució. Anys enrere, un parell que havien begut es barallaven i no passava res. Però quan van aparèixer les pastilles vam començar a tenir gent que perdia el cap. N’hi ha que es posen d’una manera que, si poguessin, matarien algú. Jo encara he estat de sort que no m’han fet mai mal, tot i que alguna vegada ha anat just.

I l’endemà al matí, a pasturar?

I tant. Els meus companys de la discoteca se n’anaven a dormir fins a l’hora que volien, però jo, si era a l’hivern dormia un parell d’hores, i a l’estiu empalmava.

On porta el ramat?

Pels pobles de l’entorn de Manresa. Cada dia caminem uns quants quilòmetres. En aquesta època de l’any les trec cap a les 10 del matí i tornem a mitja tarda. A l’estiu vaig més d’hora i busco un lloc on al migdia tinguin aigua per beure i ombra per descansar. Vaig canviant. Si tornes al lloc on vas anar ahir no els agrada i no mengen, ho troben brut. Necessiten un tros d’herba no trepitjada, el que en diem nedo.

Qualsevol tipus d’herba serveix?

No. Mengen de tot perquè són molt golafres, però de vegades arrepleguen coses que els fan mal. Has de saber què els pots deixar menjar i què no, i estar pendent. El que els va més bé és l’herba seca, que és més forta i les alimenta més. És un animal de sequera.

Les ovelles tenen personalitats diferents?

Una mica sí, jo les conec totes una per una. Algunes amb nom i tot. N’hi ha que són més gormandes, n’hi ha que fan més cas o menys... Però són gregàries, els agrada estar totes juntes i fer el mateix. Si un grup se separa de seguida troba a faltar el ramat.

Les estima com a animals domèstics?

I tant! Mare de Déu! Molt. Pateixo més per les ovelles que per mi. Quan en tinc de malaltes les tinc tot el dia al cap. I si se’n mor una ni sopo! Quan les he de sacrificar... Ostres, noi... Mira que ho sé que ho hauré de fer, però em sap molt greu. Hi estic moltes hores cada dia i són com la meva família.

I si està malalt?

Les trec igual, ni que sigui arrossegant-me. No és fàcil trobar algú que em pugui substituir. I menys aquí, amb tantes carreteres per travessar. Ho has de tenir molt per mà.

Deu caldre algú més per fer xais...

És clar, els marrans! Van amb el ramat i s’aparellen al seu aire. Ells ja se’n cuiden! Una dotzena de marrans per a més de dues-centes ovelles! La feina ideal!

Com es comporta el ramat?

Quan hi arribo al matí ja estan totes nervioses, perquè ja coneixen que és l’hora. Si no hi sóc foten uns crits! Són molt intel·ligents. Si ha de ploure s’agafen a menjar per tot arreu per si l’endemà està tot enfangat; si ha de nevar, encara més; si ha de fer vent s’esveren. Es deixen portar força bé, però en llocs complicats has d’estar molt pendent perquè no miren on es posen i amb els cotxes és un perill. Quan ens veuen, molts conductors acceleren per no haver-se d’aturar un parell de minuts!

El gos deu ser important.

I tant. En tinc set. Quan una ovella es fica en un camp, si no fos pel gos no la trauries ni a garrotades. Un bon gos no té preu. Són com les persones: n’hi ha de llestos i n’hi ha de talossos. I les ovelles els coneixen: si saben que un gos no mossega no el respecten tant i li van guanyant terreny.

Què li diu la gent quan el veu?

Fan fotos. Hi ha algú que hi posa mala cara si les ovelles se li acosten molt al cotxe, però la gent que passeja s’acosta a mirar.

Què fa per entretenir-se tantes hores?

Ja m’entretinc amb elles! Vaig veient què li passa a aquesta i què li passa a aquella. L’una té una estella clavada, l’altra una espiga a l’ull... No t’avorreixes, no. I sempre porto una ràdio de piles a la butxaca.

És un bon negoci?

Mentre pugui anar pagant les factures ja m’està bé. Total, tampoc no puc fer vacances ni anar enlloc! A aquesta gent que només vol tenir cotxes més bons i fer grans viatges ja els ho regalo. Si em convides al millor restaurant et diré que jo m’estimo més quedar-me aquí, ben tranquil amb les ovelles i els gossos menjant-me el meu entrepà. No hi ha res millor.

Subscriu-te per seguir llegint