El manresà Pere-Joan Cardona estudia l’impacte que pot tenir l’estrès en la tuberculosi

Passada la covid, els casos de tuberculosi, una malaltia que hi ha qui relaciona amb temps pretèrits, han augmentat. El manresà Pere-Joan Cardona, referent en la lluita contra aquesta malaltia, doctor en Medicina i Cirurgia, especialista en Microbiologia i Parasitologia, catedràtic de microbiologia per la UAB i cap de Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, confirma una situació que té un estret lligam amb la pobresa. Tant és a així que «estem estudiant l’impacte que té l’estrès crònic en passar d’estar infectat a estar malalt».

Estrès referit a persones que no poden pagar el lloguer, que no tenen una xarxa social. En definitiva, que «viuen amb una llosa a sobre. Un estrès profund que fa més fàcil que la malaltia evolucioni». Confia a poder treure un article aquest any per demostrar-ho.

«Estem estudiant l’impacte que té l’estrès crònic en passar d’estar infectat a malalt»

Explica que «hi ha cinc factors que impacten en la immunitat, que són la malnutrició, la diabetis, fumar, abusar de l’alcohol i l’HIV, el virus d'immunodeficiència humana». Un altre factor que «estem intentant objectivar» és el de l’estrès «perquè hem identificat que és molt important i que s’hauria de tenir en compte», remarca.

Quant a l’increment dels casos de tuberculosi, confirma que «la tendència a la baixa s’ha estroncat i està pujant». «Tot i que estem amb unes taxes baixes de país europeu, estem pujant una altra vegada, i a Catalunya ho estem liderant». Ho atribueix al dèficit de diagnòstic durant la pandèmia. «Com que la gent es va tancar a casa i es va dedicar tot a la covid, es va deixar de fer el tema de la vigilància». Per tant, constata, «es veia a venir, perquè la tuberculosi sempre va bastant lenta. Progressa entre un i dos anys després, i ara estem començant a veure’n les conseqüències».

Fruit d’una anàlisi feta els darrers quatre anys, situa el perfil principal pel que fa a la incidència en un home d’uns 40 anys amb diversos problemes socioeconòmics: sensellarisme, desestructuració... «La tuberculosi és un indicador de pobresa i ho segueix sent. Això no vol dir que es pugui escampar per la població en general, tot i que no és tan fàcil de transmetre com la grip, però s’ha d’estar al cas». Aquest fet, el de la pobresa, fa que «estigui estigmatitzada i que la gent ho amagui». Posa com a exemple que «volem fer un documental amb un pacient d’aquí i no hi ha manera que algú es deixi filmar. Gent que té una vida normal». Cal tenir en compte que, en gent adulta, només un 3% desenvolupa la malaltia; «quedes infectat i ja està».

«Ho tenim molt ben vigilat»

Des del 2022, assenyala Cardona, «l’avantatge que tenim és que Catalunya és segurament la comunitat que fa més vigilància en tuberculosi de manera activa. Tenim mil casos i, tot i que sempre hi ha un infradiagnòstic, segurament no ens en perdem cap. Ho tenim molt ben vigilat». Al Servei de Microbiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, que lidera, i on treballen set persones més, «seqüenciem totes les soques de Catalunya i podem saber qui ha infectat a qui i detectar els punts calents i si hi ha brots que creixen. Per exemple, sabem que els immigrants recents porten la soca del seu país, però que no causa brots».

Treballen amb l’Agència de Salut Pública i «el que fem és monitorar constantment els casos cada vegada més ràpid». No tot són flors i violes, però. Admet que «hi ha vegades que, per qüestions socioculturals i de precarietat, és més difícil tractar-ho. Una cosa és el que tens a l’ordinador i l’altra és anar al carrer i poder contactar amb aquesta gent i mirar quina mena de vida fan, per on es mouen... Hi ha una feinada brutal», afirma, que recau en l’Agència de Salut Pública.

Un altre motiu de l’augment és que «cada vegada hi ha més gent amb immunodepressió, que fan tractament perquè tenen càncer o malalties autoimmunes, i aquí també s’ha de vigilar molt que no repunti, perquè la inflexió global també és bastant important. Trobem que fins a un 20% de la població està infectada i sempre hi ha un risc, quan hi ha una circumstància com que els donin altes dosis de cortisona o anticossos monoclonals, que pugui progressar, però aquesta gent també els tenim controladíssims», fa notar.

La incidència a la Catalunya central el 2024 va ser la més baixa després de les Terres de l’Ebre

La situació a Manresa

Hi ha algun nucli preocupant de tuberculosi, a Manresa? La resposta del manresà és rotunda. «No. A l’àrea metropolitana és on tenim el gruix més important». Amb les dades corresponents al 2024 del Servei de Vigilància Epidemiològica, la incidència de la tuberculosi a la Catalunya central per cada 100.000 habitants va ser de 7,8 persones, la més baixa després de les Terres de l’Ebre. A Barcelona, en canvi, era de 16,2 persones. La més alta al país.

Cardona fa anys que batalla contra la tuberculosi. La vacuna Ruti i el probiòtic que va inventar segueixen fent passes endavant. «El que passa és que és molt lent perquè necessitem sempre fons. Amb la Ruti estem en un assaig clínic i amb el probiòtic encara fem proves». A més a més, com ja es va informar, s’ha vist que la Ruti també millora el tractament de càncer de la bufeta urinària.

La creixent resistència als antibiòtics

La recerca de Pere-Joan Cardona no s’atura en tot el concernent a la tuberculosi. «També estem investigant el tema de multiresistència als antibiòtics, intentant reduir-ho i controlar-ho. És un problema que està creixent molt». És un tema prou important. «Els bacteris evolucionen i es converteixen en resistents». Ho explica pel fet que «la medicina cada vegada és més agressiva, fa tractaments més forts i moltes vegades es necessita aquesta cobertura antibiòtica i se’n fa més ús, però és un ús que fa falta. En el cas del càncer hi ha un 60% de supervivència, globalment, i molts que ja es controlen, però això és gràcies al fet que es poden fer tractaments que fan immunodepressió i que necessita cobertura antibiòtica». Això fa que els bacteris «vagin evolucionant i es vagin adaptant i cada vegada anirà a més això, perquè cada vegada se’n fa més ús». Té una part positiva, lògicament, però també en té una de negativa, que és que «els bacteris s’adapten molt millor que nosaltres». Un altre front que al qual també està destinant esforços és en el de la recerca al laboratori. «Estem provant nous fàrmacs en mosques per evitar utilitzar animals. Estem fent una plataforma molt potent», destaca.